El comissionat del 155 i actualment viceconseller de Presidència per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria, ha assegurat que l'aplicació d'aquest article de la Constitució va ser "un fracàs", que no "va aconseguir el seu objectiu". Ho ha assegurat durant la comissió d'investigació parlamentària sobre el 155 que s'ha celebrat aquest dimarts, en què ha defensat també que aplicar-lo era una "excusa" per suspendre l'autogovern i per posar fi a tot allò sospitós de ser part del procés. 

En aquest sentit, Villòria ha assegurat que va ser una "imposició coercitiva d'una part sobre l'altra" que no es va adequar als principis de "necessitat", "proporcionalitat" ni el de "mínima ingerència". A més, després de fer una lectura sobre l'informe que va ser presentat ja fa uns mesos, Villòria ha recordat que el 155 no pot tenir poders il·limitats, com es va fer, i que hagués sigut més efectiu per resoldre el conflicte la negociació.

"Una solució política negociada en condicions d’igualtat pot ajudar-nos a sortir d’aquesta situació", ha afegit en aquest punt, recordant que tot i la supressió de l'autogovern el conflicte no s'ha resolt. "El diàleg era una alternativa que mai va ser sobre la taula", ha lamentat, assenyalant el govern espanyol.

Villòria nega la col·laboració dels alts càrrecs

La comissió d'investigació, en la qual només hi han participat JxCat, ERC, els comuns i la CUP, ha servit també a Villòria per reivindicar el paper dels treballadors públics durant la intervenció del 155 davant les crítiques dels anticapitalistes. El diputat de la CUP Carles Riera havia retret durant la sessió que l'Estat va trobar en l'administració i els alts càrrecs de la Generalitat una "col·laboració notable o rellevant" que no era "homologable" a l'1-O o al 27-O.

Villòria, en canvi, ha negat aquesta afirmació i ha assegurat que l'administració va col·laborar el "mínim" possible per evitar que "Madrid s'atribuís cap de les actuacions" que es van dur a terme en aquells moments. Tot i això, i visiblement molest per les afirmacions dels cupaires, el comissionat del 155 també ha reivindicat que l'administració catalana va procurar fer de "tap" i d'"escut humà" per evitar que la ciutadania en sentís els efectes. 

Finalment, també ha aprofitat la seva intervenció per alertar que un nou 155 seria més fàcil per l'Estat en aquests moments, ja que ara tenen molta més informació que la primera vegada. També ha recordat que el 155 va costar a les arques públiques de la Generalitat 1.800 milions d'euros, 130 dels quals van ser directes, provinents de despeses com l'acomiadament de treballadors o el tancament de seus. 

Vintró carrega contra el TC

Per altra banda, la diputada de JxCat Gemma Geis ha assegurat en la seva intervenció que el 155 va ser "una excusa per poder intervenir Catalunya i carregar-se l'autogovern" i ha assegurat que els partits unionistes es pensaven que "era una eina útil per acabar amb l'independentisme". En un sentit molt semblant s'ha expressat Gemma Espinelves, d'ERC, que ha recordat que el 155 no permetia la dissolució del Parlament. També ho ha fet Elisenda Alamany, dels comuns, que ha assegurat que va suposar el "trencament de tots els pactes previs a la Constitució" i ha advertit que és una eina que PP i Cs volen tornar a utilitzar per acabar amb la "diversitat" que els fa "nosa". 

La resta de grups de la cambra, Ciutadans, PSC i PP, han rebutjat participar en la comissió.que aquest dimarts també ha comptat amb la intervenció del catedràtic de dret constitucional Joan Vintró, qui ha recordat que els parlaments han de poder parlar de tot. Vintró, que també és exlletrat del Parlament, també ha avisat que el TC no podria acceptar un 155 "permanent" perquè la llei no contempla aquesta possibilitat.

Amb aquesta sessió s'ha posat en marxa la comissió que ha de continuar la setmana que ve, quan estan citats a declarar els membres del govern destituït que ara estan a la presó. De moment, però, encara no se sap si hi podran participar, ja sigui presencialment o per videoconferència, ja que els presos han de ser autoritzats pel Tribunal Suprem, que encara no s'ha pronunciat sobre això.