El govern espanyol comença a entrar en un atzucac i es resisteix a assumir el fracàs de l'Operació Diàleg amb la Generalitat, després que el president Carles Puigdemont decidís plantar la VI Conferència de presidents autonòmics. La Moncloa reconeix "contactes" però cap acord sobre els 46 punts que Puigdemont va presentar al seu homòleg, Mariano Rajoy. Aquest continua negant una negociació bilateral que inclogui el dret a decidir, mentre els diaris s'omplen de notícies com l'apertura de la vista al Tribunal Suprem per a l'exconseller de la Presidència Francesc Homs, per posar les urnes del 9-N.  

"No hi ha contraposició entre llei i diàleg. L’excusa del diàleg no serveix per vulnerar la llei. Tots hem de complir-la", s'ha defensat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, sobre si la judicialització de la política durant la legislatura anterior era el que dificultava en l'actualitat el diàleg amb la Generalitat. Rajoy menysté així l'efecte de les querelles sobre els ciutadans independentistes i el govern català, i ara vol que Puigdemont entri al seu terreny de joc, com la resta de líders autonòmics.

Però si una cita pot suposar una gota d'aigua dolça en el mar de sal entre Madrid i Barcelona, és la trobada pendent que Rajoy i Puigdemont s'han emplaçat a tenir. De Vigo nega que hi hagi ja una data per a aquesta reunió, però afirma que "serà aviat, i és bo que així sigui". Ara bé, les aspiracions del govern de la Generalitat sobre el referèndum –o la negociació d'un finançament bilateral amb Catalunya, aliè al de la resta d'autonomies– no quedaran satisfetes. Va advertir-ho el president espanyol, que ell es reuneix "amb qui ho vulgui, quan ho vulgui" però la tònica del Café para todos es manté.

La constatació d'aquest fet és que per al líder de l'executiu del Partit Popular, "la millor reforma de la Constitució va ser la que es va generar quan la Unió Europea va introduir l'euro i Espanya el va adoptar". Paraules textuals. D'aquesta manera, Rajoy també descarta –igual com el sobiranisme– que modificar la Carta Magna serveixi per satisfer el moviment independentista, amb un altre encaix per al territori català. L'altra por subjacent del líder espanyol és que Podemos demani un referèndum per ratificar la reforma constitucional, i aquest es converteixi en un plebiscit sobre la seva persona, com li va passar a l'exprimer ministre de la República italiana, Matteo Renzi.

Dins d'aquest periple, totes les mirades estan posades en la vicepresidenta i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría. L'Executiu popular insisteix en la seva tasca i la coordinació de la carpeta catalana, per a la qual va demanar ajuda als companys de taula del Consell de Ministres. Així i tot, dels 46 punts –el "45+1", com els anomenen a Moncloa– el propi De Vigo ha reconegut que no se n'ha avançat amb cap. "No hi ha manca absoluta de cooperació o col·laboració amb la Generalitat", ha dit, assegurant que tenia "contactes" habituals amb la seva homòloga a Ensenyament, Meritxell Ruiz, o que el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, s'havia trobat amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Això, tot i negar-li novament el traspàs de Rodalies, com exigeix Rull.

En l'univers d'intents d'aproximació de les parts, la Moncloa veu en el paper del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, l'única via d'interlocució amb la Generalitat. Un dels retrets a Puigdemont, sobre l'absència a la conferència autonòmica, va ser que el seu company del govern Junts pel Sí, sí que assistia als Consells de Política Fiscal i Financera, exhibint "sintonies tècniques" amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. També, amb Santamaría, de la qual asseguren que té un contacte més habitual amb Junqueras, que no pas amb Puigdemont. 

Però per congelar l'escenari de la trama on el vaixell xoca amb l'iceberg, a la Moncloa exigeixen que Puigdemont "vagi als espais de decisió comuns, on hi van tots, a parlar del bo social, del finançament.." i la llarga llista de temes pendents. És a dir, que accepti que el diàleg que vol Rajoy "no està contraposat" a la via judicial, perquè en el fons, l'oferta per Catalunya es diferencia de la resta de comunitats en poc, o en res. I per si no hi assiteix, també hi ha contraargument: "Que el govern de la nació vetlla per tots, i els catalans no estan desemparats", com la vicepresidenta afirma.