El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha instat "construir grans projectes polítics" en un vídeo per commemorar els 90 anys de la instauració de la Segona República, i que va posar punt final al regnat d'Alfons XIII. Ara bé, ha alertat que aquests han de ser sòlids: "Amb capacitat d'intervenir, de guanyar i d'interpel·lar a segments diferents de la nostra societat".
Des del punt de vista del líder republicà, s'ha de poder "lligar les necessitats de tota mena". De fet, després de les eleccions del 14 de febrer, ERC ha aposat per pacte de Govern ampli que inclogui totes aquelles formacions que donen suport a un referèndum d'autodeterminació, així com a l'amnistia dels presos polítics. Per això, la voluntat dels republicans és que en aquest acord s'unissin també la CUP, JxCAT i En Comú Podem, però aquestes dues formacions s'han vetat mútuament.
Junqueras durant un míting de la campanya electoral celebrada al febrer d'enguany / ERC
Paral·lelismes entre l'actualitat i els anys 30
EL 14 d'abril del 1931, va triomfar la República a Espanya. "Alguns dels dirigents de la política actual estan a la presó, com ho van estar alguns dirigents d'ERC en aquella època perquè som vistos com unes amenaces pels aparells de l'Estat", ha manifestat Junqueras en un vídeo enregistrat prèviament i que els republicans han difós per Twitter. Junqueras, que compleix una condemna de 13 anys de presó per l'organització de l'1-O, ha remarcat que aquests aparells de l'Estat "defensen els seus privilegis".
Malgrat que la República va acabar amb un Cop d'Estat i la imposició de la dictadura de Francisco Franco, Junqueras ha enviat un missatge d'esperança en un moment en què el discurs d'extrema dreta ha arribat a les institucions com el Congrés dels Diputats o el Parlament de la mà de Vox. "Si som capaços de lligar l'obra civilitzatòria, l'obra de defensa de la democràcia al nostre projecte de país, en el nostre cas, el nostre projecte republicà i independentista, acabarem guanyant", ha augurat el dirigent.
També, ha remarcat que els anys trenta les circumstàncies "eren incomparablement més difícils" que les actuals, per la qual cosa ha defensat que les adversitats que puguin viure ara s'han d'enfrontar amb "orgull, esperança, rigor i esforç".
Dels nou presos polítics, la sentència del president d'ERC, que compeleix a Lledoners, és la més severa de totes. Com a la resta de condemnats, les autoritats penitenciàries els han atorgat en dues ocasions el tercer grau, un règim de semillibertat que els permetia passar temps fora dels seus centres penitenciaris. Ara bé, la justícia els hi ha retirat en dues ocasions. La primera vegada, el passat desembre, el Tribunal Suprem va considerar que no havien complert una part de la pena suficient com per a poder gaudir aquest règim. En la segona ocasió, en el cas dels presos que es troben a Lledoners, el jutge de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya va considerar que els penats no reconeixen el seu delicte. "La progressió acordada en la resolució impugnada s'ha d'entendre com a precipitada", va resoldre el passat 9 de març.