Alba Vergés i Chakir El Homrani, consellers de Salut i d'Afers Socials quan va esclatar la pandèmia de la covid-19, el març del 2020, s'han enfrontat aquest divendres a preguntes incòmodes relatives a la gestió de la crisi sanitària a les residències. Els dos exconsellers han comparegut al Parlament davant del grup de treball sobre l'impacte de la covid-19 a les residències i han defensat les seves decisions en aquell moment tot posant èmfasi en el fet que s'enfrontaven a un virus desconegut i que la informació era limitada. En aquest sentit, Vergés ha assegurat que les persones vulnerables, com ara la gent gran, van ser una "prioritat" i ha afirmat que juntament amb Afers Socials van "saber treballar més i millor" durant aquells mesos. El Homrani, per la seva banda, ha tret pit de la "proactivitat" i ha indicat que ja abans de la declaració de l'estat d'alarma, a Catalunya es van suspendre les visites a les residències.

Vergés defensa l'actuació de Salut davant el context de pandèmia mundial

Vergés ha destacat els equipaments de protecció que van fer arribar a les residències, les borses de treball que van crear i, mesos més tard, la vacunació, que va començar en aquests centres. "La gent es va matar per poder donar resposta a la pandèmia prioritzant les residències. Això vol dir que va anar tot bé? No, la situació era de pandèmia mundial, molt crua, però molta gent va fer que anés el millor possible", ha afirmat l'exconsellera de Salut, que també ha reclamat més "reconeixement social" per als professionals que es dediquen a les cures.

En ser preguntat sobre si el Departament de Salut "va rebre o produir alguna instrucció de no derivar persones malaltes als hospitals", l'exdirector general de Professionals de la Salut i després secretari general del departament, Marc Ramentol, i ha afirmat que "no hi va haver cap indicació política" i ha argumentat que "hi ha 10.000 trasllats que ho desmenteixen". D'altra banda, l'exsecretària general de Salut Laura Pelay ha criticat algunes empreses del sector residencial i ha dit que durant aquells mesos va veure "el millor i el pitjor" de la societat. En aquest sentit, ha assegurat que es van trobar geriàtrics en una situació "lamentable" i ha criticat que una part d'aquest sector "socialitza els problemes mentre privatitza els guanys".

El Homrani defensa el traspàs de les competències d'Afers Socials a Salut

Per la seva banda, El Homrani ha recordat que a partir del març del 2020 es van viure mesos "molt intensos" i ha defensat des de la seva conselleria es van dur a terme moltes accions. Així, ha destacat que durant la pandèmia es van crear nous espais, es van reforçar els centres i es va crear un mapa amb dades segons el grau d'afectació de cada residència, i que en total es va actuar en un total de 350 centres. D'altra banda, El Homrani ha justificat el traspàs de competències d'Afers Socials a Salut perquè "era clarament una crisi de salut i calia evitar qualsevol entrebanc burocràtic". En aquest sentit, ha subratllat que el sector dels serveis té "debilitats" i que no està estructurat com un "veritable pilar del sistema de benestar" com el sector salut o l'educatiu, i que el fet que hi hagi múltiples operadors dificulta la capacitat de resposta davant una crisi.

Tanmateix, els grups de l'oposició han retret a El Homrani "manca d'autocrítica". Així ho ha fet el socialista Raúl Moreno, tot i fer-se càrrec de la dificultat de la situació. Glòria Freixa, de Junts, també ha trobat a faltar demanar "perdó" per la situació que van viure les residències. Des del grup d'ERC, la diputada Najat Driouech ha etzibat a Freixa que tot i ara ser oposició, Junts també formava part del Govern en aquell moment. La CUP ha titllat la gestió de la pandèmia per part del Govern de "negligent" i ha assenyalat que no se n'han après les lliçons ni tampoc hi ha hagut "reparació" als familiars. En Comú Podem també ha lamentat que no s'hagi fet cap acte de "reparació" i que no hi ha garanties de no repetició perquè la situació a les residències "no ha millorat" i es continuen "vulnerant drets".