El Partit Popular s'ha tornat a quedar sol al Congrés aquest dimarts en el debat sobre la proposició de memòria històrica, en què el PSOE advocava perquè es desterri del Valle de los Caídos el dictador Francisco Franco, entre altres accions orientades a "reparar" la dignitat de les víctimes de la postguerra. El consens de la resta de grups –Unidos Podemos, Ciudadanos, PNB, PDeCAT, EH Bildu, ERC– és total sobre aquest punt, però ha encès els republicans, els quals votaran 'no' dijous vinent, en considerar-ho un "monument al cinisme polític" per part dels socialistes, ja que contradirien allò que haurien dit en el passat. Podemos amenaça d'abstenir-se si les seves esmenes sobre la nul·litat dels judicis de la guerra i la desprivatització de les exhumacions no són acceptades.

El ponent de la proposició ha estat el diputat del PSOE, Gregorio Cámara, que ha denunciat els incompliments del PP a la llei durant els seus anys de govern, deixant-la "buida" de pressupost a partir de l'any 2013, a causa de la crisi econòmica. El text advocava per mantenir el procés de localització de fosses i exhumació dels desapareguts, promoure la creació de bancs d'ADN, recuperar i potenciar l'oficina de víctimes, fer un cens de represaliats, retirar el finançament a associacions que advoquen pel franquisme, crear una comissió de la veritat i declarar el dia 11 de novembre –dia internacional del feixisme– com a dia de les víctimes del franquisme.

Arribats a aquest punt, el representant dels republicans, Joan Tardà, i el d'En Comú, Xavier Domènech, han carregat contra el PSOE per un dels pilars de la proposició. L'any 2011 els socialistes haurien tombat les esmenes que instaven el govern espanyol a aprovar un informe d'experts de Nacions Unides –tot i que ara exigia que es complís–. Aquest text demanava que es retiressin les restes de Franco del Valle de los Caídos com a forma de "resignificació" de la memòria de les víctimes. "El senyor Jáuregui ens va dir que això condicionaria el resultat de les eleccions", ha denunciat el republicà sobre el ponent d'aleshores. Domènech, per la seva banda, ha exigit que les exhumacions havien de ser fetes a càrrec de l'Estat –com exigien els experts de l'ONU–, per no alimentar "la indiferència de les institucions", ja que ara serien a càrrec privat.

Tardà ha seguit el reguitzell de retrets, pels quals no donaria suport al "model d'impunitat espanyol". Ha afirmat que els socialistes s'havien negat a reconèixer la responsabilitat de l'Estat en la deportació de catalans i republicans a camps d'extermini. Tercer, ha denunciat que es vulguin retirar subvencions, quan el PSOE s'havia negat a retirar els títols nobiliaris "a franquistes implicats en el genocidi". "Per què no s'han restaurat els patrimonis espoliats i ara parlen de revisar els arxius? El cinisme arriba a l'estadi superior quan diuen que cal posar plaques allà on republicans van fer treball esclau, si es van negar que algunes empreses reparessin aquest treball amb el seus diners", ha reblat. Això sí, ha presentat una esmena perquè en el termini de sis mesos l'executiu de Rajoy elabori una llei "digna, homologable a la resta de països" que havien patit dictadures similars.

El PDeCAT ha donat suport a la moció, però s'ha mostrat en contra que fossin fiscals i tribunals els qui declaressin nul·les les resolucions dels tribunals polítics. El diputat demòcrata Jordi Xuclà ha reivindicat que la funció havia d'estar reservada al Congrés. Sobre això, Tardà ha afegit que l'any 2004 l'aleshores vicepresidenta socialista, María Teresa Fernández de la Vega, va afirmar a Pasqual Maragall que declararia nul el judici a Lluís Companys, tot i que més tard va reconèixer que no ho podia fer, perquè els tribunals sols es poden declarar il·legítims, no il·legals, com les sentències. Domènech ha afegit aquí que no fer-ho seria equiparar la legalitat de la guerra a la d'un estat de dret.

Acorralada, la crítica de la diputada del PP, Alicia Sánchez-Camacho, ha estat ferotge contra el PSOE. Ha denunciat que els socialistes s'estarien marcant un punt, "buscant un titular" a la premsa. "No sé si volen tornar al passat o mirar constantment Podemos", ha denunciat Camacho. En segon terme, ha lamentat que els socialistes haurien trencat un compromís a l'Estat, presumptament adquirit al 2002, segons el qual no es faria un "ús partidista" de la causa. En tercer terme, s'ha defensat amb dades que l'executiu de Rajoy sí que estaria complint la llei en matèria de símbols, reconeixement de víctimes i digitalització d'arxius. Davant de la seva sol·litud, el PP no es tanca a votar punt per punt.

Respecte d'això, el portaveu de Ciudadanos, José Manuel Villegas, s'ha posicionat del costat que "una gran nació ha de tractar amb dignitat els seus morts", està d'acord amb el PSOE, i ha avançat que només tornarà a donar suport a la proposició si no s'introdueixen canvis en el text original. La qüestió és que aquest text ja va ser aprovat per la Comissió Constitucional el passat 8 de març, amb l'únic vot en contra del PP i l'abstenció d'UPN. Ara, però, no n'està garantida l'aprovació i dependrà de com acabi la negociació sobre les esmenes registrades pels grups.