El motius, en aquesta vaga feminista durant el Dia Internacional de la Dona, sobren. És per això que aquest dijous al migdia han pres el centre de Barcelona. A la plaça de Catalunya de la capital, com a avantsala de la gran manifestació prevista per la tarda, centenars de dones s’han reunit per fer alçar la seva veu contra el masclisme. “No vaig néixer dona per morir per ser-ho”, es podia llegir en una de les moltes pancartes.
Al piquet central, convocat a les dotze del migdia, s’hi han reunit centenars i centenars de dones. Hi havia algun home, però estaven en clara minoria. Moltes mares s’hi han acostat amb els seus fills en braços o en carret. És el cas de l’Anna, de 34 anys, que lamenta que la llar d’infants on porta el seu fill no va voler adherir-se a la vaga. Però també ho ha fet “per ètica i coherència ideològica”, perquè no pot ser que altres dones hagin de cuidar-lo perquè ella faci vaga.
Per què s'ha sumat a la vaga? Ras i curt: “Perquè sóc dona”. Justament l’Anna veu en la poca presència d’homes “un reflex de per què hem de fer vaga”. També denuncia que alguns periodistes, que en aquest cas sí que són majoritàriament homes, les tracten com a objectes, com a “simples peces informatives”.
L’Adrià, un jove militant d’esquerres de 20 anys, sí que s’ha sumat a la vaga. Ho ha fet perquè considera que la lluita per l’alliberament de la dona és principalment de les dones, però on els homes han d’ajudar. “Hauria d’haver-hi molts més homes, encara que les dones han d’estar al capdavant de la protesta”. De fet, assenyala que “l’enemic és compartit”, perquè ho són les grans empreses creadores de les desigualtats de gènere.
La lluita feminista, per moltes de les dones que han fet vaga, també està lligada a la lluita contra el capitalisme. “Patriarcat i capital, aliança criminal”, han cridat en diverses ocasions les manifestants. També s’han sentit clams a favor de l’alliberament sexual i en contra la discriminació contra lesbianes i transsexuals.
També s’hi han acostat dones musulmanes, que han volgut trencar amb els prejudicis que pesen sobre elles. “Respecta la meva existència o espera la meva resistència”, advertien. “Som el crit de les que ja no tenen veu”.
La majoria de les assistents eren dones joves, estudiants, que veuen com, malgrat que han passat els anys, hi ha discriminacions que no han marxat. “Si no som a la història, no serem a les aules”, han reivindicat. Però també s’hi han acostat moltes dones grans, que han estat rebudes amb crits de “sense iaies no hi ha revolució”.