El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha afirmat que l'uneix amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la necessitat de què l'Estat reconegui les seves "realitats nacionals diferents" i de què s'"institucionalitzi el dret de la ciutadania a què sigui consultada de manera legal i pactada".

No obstant això, ha destacat que el PNB "intenta treballar una societat integrada, cohesionada", encara que no renuncia als seus principis ideològics, i per això, aposta per aconseguir un text articulat consensuat pels diferents grups del Parlament basc.

En una entrevista concedida a ETB, Urkullu ha assenyalat que, ell com a nacionalista, part del principi de "nacionalitat" basca, i aposta per "l'exercici progressiu i gradual de conjugar el principi democràtic i de legalitat".

Principis ideològics

"I crec que en la societat basca, en aquest moment, a més, precisament, que l'any passat es començava a commemorar el 80 aniversari de la guerra, del primer Estatut que institucionalitzava el país, i del 80 aniversari del primer Govern basc i d'un primer lehendakari, José Antonio Agirre, crec que avui encara tenim molt que pedagogizar", ha afegit.

Després d'assenyalar que no hi ha d'haver "renúncia als principis ideològics de cada un", ha apuntat que cal saber que s'està "en una Comunitat, en un poble o en una part del poble basc amb sentiments de pertinença diferents,", i que el que s'ha d'intentar treballar és "una societat integrada, cohesionada." "I això és el que estem fent des del PNB", ha apuntat.

Iñigo Urkullu ha rebutjat parlar sobre si hi haurà referèndum o no a Catalunya l'1 d'octubre, i ha destacat que el que els uneix al president de la Generalitat i a ell és "la necessitat que l'Estat espanyol es reconegui com un Estat en el qual hi ha realitats nacionals diverses".

Consulta pactada

"I en aquest sentit, advoquem, a més, per la institucionalització del dret de la ciutadania que sigui consultada de manera legal i pactada i que, a partir d'allà, en puguem aprofundir cada un en el nostre autogovern, partint de la qual cosa és la nostra pròpia realitat, història i cultura," ha destacat.

Sobre allò que els separa, ha dit que a Euskadi hi ha "la via basca" i en el Parlament basc hi ha una ponència d'autogovern, "que, en principi, convida tots els grups parlamentaris" a ells establir les bases i uns principis dels quals pugui sortir un text articulat.

Apel·la a Rajoy

El president del Govern basc ha plantejat al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que aquest conflicte té "un origen polític", que és "la raspallada" en les Cortes Generales de l'Estatut d'Autonomia aprovat a Catalunya.

En aquest sentit, ha recordat que, posteriorment, el PP ho va recórrer al Tribunal Constitucional, que va fallar en contra de l'Estatut, i per tant, ha destacat que els populars "tenen una responsabilitat que haurien d'assumir i actuar de manera coherent de donar una resposta política".

"S'està demandant per part del Govern el dret de la ciutadania a ser consultada de manera pactada i legal. Això és una cosa que l'ha vingut plantejant també el president de la Generalitat i és una cosa per la qual advoquem des del PNB i mi personalment, com a membre del PNB," ha dit, per assenyalar que sobre aquesta qüestió també caldrà parlar en la ponència d'autogovern.