L’informatiu de TVE1 del migdia de l’1 d’octubre del 2017, vist avui, té tota la pinta d’un exercici de control (des)informatiu al que se li veuen les costures. Un telenotícies es planifica. Es prenen decisions sobre els seus continguts i formats ben abans de sortir a l’aire. Aquestes decisions es poden endevinar en l’emissió. Repassar aquell Telediario revela el pla que s’havia fet TVE, l’emissora pública espanyola, per cobrir l’1-O. També permet copsar la mena d’informació de què disposava l’audiència espanyola sobre els fets.

L’emissió dura 51 minuts, dels que 25 es dediquen al “referèndum il·legal”, que és com sempre s’anomena, de la mateixa manera que sempre es parla de “la vicepresidenta” però es diu “Puigdemont”.

Per fer-te-la curta, dos trets remarcables. D’una banda, el sistemàtic contrapunt en off de cada informació que es desvia de l’esquema “referèndum il·legal” / “els cossos de seguretat de l’Estat intervenen per inacció dels Mossos” / “intervenció proporcional i mesurada” / “la culpa és de Puigdemont i els seus socis”. Així es va corregint la realitat, de manera que tot el que s’emet —directe o enregistrat— si no encaixa en l’esquema, s’hi fa encaixar.

L’altre tret és conseqüència d’aquell. Són les dissonàncies entre l’enfocament que prèviament s’ha decidit donar al Telediario i els fets de què informen els periodistes sobre el terreny. Aquestes discordances són contínues i reforcen l’efecte que a Madrid tenien un guió previ i un vocabulari establert i les periodistes a Catalunya fan el que poden per ajustar-s’hi.

Imatges censurades

Tot s’entrelliga en els esmentats 25 minuts. No s’emet cap imatge de la violència sobre els votants dels agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil (CFSE). Tampoc de les entrades en formació dels antiavalots a petits pobles o qualsevol altra on els CFSE actuïn agressivament —o quan es retiren, com a Alcarràs o Montroig del Camp. Els vídeos de tot plegat ja corrien per la xarxa i altres teles, sobretot estrangeres, els emetien. TVE va decidir no fer-ho. Mostren algun ciutadà arrossegat per terra i els cops de mall a les portes de l’escola de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont. És tot.

En 25 minuts d’informatiu, els CFSE apareixen prop de 135 segons (el 9% del total), la meitat d’aquest temps escorcollant escoles. L’escena més llarga amb agents és la d’un guàrdia civil que convenç una home amb un nen a collibè que l'agafi en braços i marxi. Tot molt dolç, malgrat que de fons es veuen altres guàrdies donant empentes i cops als concentrats.

Sense afany d’exhaustivitat, alguns exemples d’enfocament esbiaixat. El més gros té a veure amb la famosa escena a les escales de l’Institut Pau Claris, que TVE redueix a dos segons i talla abans del salt del policia sobre la dona que acaba de llançar escales avall. Tenien el clip sencer, com tothom, però el van censurar per ajustar-lo a la seva narració dels assalts. Aquelles imatges, que parlaven soles, les van emmudir per omissió.

Un altre moment magnífic de dissonància: mentre la veu en off diu que “s'han fet salves a l'aire per aclarir el pas”, les imatges mostren un policia disparant l’arma llarga lleugerament inclinada cap a terra, a l'altura de la cintura. I així tot.

Confusió i discordances

La suma de discordances provoca diversos clímax. En un s’informa que, “segons la Generalitat”, hi ha 337 ferits, un d’ells greu. Apareixen llavors les imatges de Roger Espanyol, que va perdre un ull en l’assalt policial a l’escola Ramon Llull, i es veu com el posen en llitera dins l’ambulància. Més endavant entrevisten uns turistes a la Rambla de Barcelona (a la Rambla!) que repeteixen: “tot molt pacífic”. Res no encaixa amb res.

Ajuda a dissimular tot el seguit d’incongruències el temps que passa entre l’emissió d’uns i altres fragments. A l’inici de l’informatiu apareix la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, declarant emfàticament que “no hi ha hagut referèndum, ni aparença”. Més endavant apareixen tot d’imatges de les files de votants, meses electorals, paperetes, urnes... Han passat més de cinc minuts entre la declaració i la realitat, molt temps per adonar-se que no encaixen.

Més endavant, segueix: “malgrat els impediments informàtics, molta gent s'ha acostat a votar en alguns col·legis, que segueixen, però, sota vigilància policial”, explica el conductor. Tot seguit connecta amb una periodista que, des de Tarragona, diu: “Hem vist tot el matí i aquest migdia llargues cues de persones que volien votar. [...] algunes han hagut d'esperar fins a cinc hores per dipositar la seva papereta”. Cinc hores i llargues files? I la “vigilància policial”? Res.

Mentre parla la periodista sobre el terreny, amb fons de votants, el rètol en pantalla diu: “Sota estricta vigilància policial es vota en un institut de Tarragona”. A les imatges no s’hi veu policia vigilant, menys encara vigilant estrictament. El missatge sembla ser: Voten, sí, però la policia els vigila molt fort, tranquil!

Il·legal, frau, mal organitzat

En aquesta mateixa connexió, la periodista explica que els votants “s'identificaven, mostraven la seva identificació personal, als membres de les meses electorals, que en molts casos estaven formades íntegrament per voluntaris. Un cop aquests voluntaris rebien aquesta identificació, prenien nota del DNI, tant en paper com en forma telemàtica”. Tot seguit, la periodista, com per protegir-se, afegeix: “Aquest ha estat el procés de votació que hem pogut veure avui”. Només li cal demanar disculpes perquè la realitat no encaixa amb el que diu Sáenz de Santamaria ni amb el relat de TVE1.

Immediatament, advertint que tot el que s'explica des del terreny s'assembla sospitosament a una jornada electoral ordinària, apareix un altre contrapunt en off. En un minut s’explica que allò que es veu no és el que sembla perquè incompleix els tràmits que estableix la LOREG, la llei del règim electoral. Per reblar el clau, segueixen unes declaracions en què Miquel Iceta i Xavier García Albiol, cadascú en el seu estil, desacrediten la validesa del referèndum.

Dos detalls més. El primer és un vídeo, fet amb un mòbil, on es veu com als voluntaris els hi cau a terra una urna i es fa un escampall de paperetes, actes i etcètera. La veu deixa caure la sospita que les urnes ja venien plenes (en realitat s’aprofitaven per transportar els papers).

El mateix es fa en mostrar un punt de votació, sembla el un pati d’una escola, on es vota en un desordre colossal, de qualsevol manera. No se sap on és ni què passa, però la veu en off va dient que voten on volen, sense cens, sense sobres, sense comprovar res i “en qualsevol recipient” (es veu una urna). Queda la impressió que la cosa no només és il·legal, sinó també una tupinada.

Ni un votant normal

El segon detall és com es fa el resum de les votacions. TVE tria no fer aparèixer ni un sol votant, diguem-ne, normal, un civil qualsevol. Això ho reserva per a dos persones que presenta com “barcelonins que diuen no sentir-se cridats a votar avui”. Els votants destacats són Gerard Piqué (que vota), a qui s’afegeixen Carles Puyol amb un tuit de suport, i Xavi Hernández, que va penjar un vídeo des de Qatar.

Sí tenen cura, però, de fer una peça on es diu que Puigdemont no ha pogut votar a Sant Julià de Ramis; que Junqueras, al seu col·legi de Sant Vicenç dels Horts, tampoc (es veu un mosso que el saluda, com volent dir que els Mossos havien triat banda); que Forcadell ha votat “a la tercera” i que Mas “ha trigat més d'una hora” a fer-ho. Tot això sense referència a les càrregues i assalts dels CFSE i de la repressió informàtica. És a dir, un referèndum il·legal, fraudulent i, per paga, mal organitzat.

Els 25 minuts del Telediario de l’1-O del 2017 s’acaben amb una peça dedicada a les manifestacions (“espontànies”, diuen) per la unitat d’Espanya a Madrid, Saragossa, València i Granada (aquí també expliquen que hi havia una contramani). Tot amb plànols curts i baixos, d’aquells que de cent persones en fan cent mil.

De vegades es parla de “votació a la búlgara”. A la búlgara va ser aquest Telediario, amb perdó dels búlgars.