La radiotelevisió pública flamenca VRT ha denunciat en un article del seu corresponsal a Espanya, Sven Tuytens, l'onada anti-belga que s'ha despertat a Espanya, després que el país ha donat refugi al president Carles Puigdemont. ""A por los belgas", diuen ara a Espanya" és el títol d'un reportatge que rememora l'A por ellos que es cantava als policies espanyols que van ser destinats a Catalunya per intentar impedir el referèndum de l'1 d'octubre.

"A conseqüència dels fets de Catalunya, el nacionalisme espanyol ara triomfa en colors i flaires. No és només que el color bicolor espanyol hagi aparegut per tot arreu en el paisatge urbà, sinó que també hi ha tornat la bandera amb l'àguila negra del règim franquista", resumeix la TV flamenca. Ubica en aquest context el "cop dur" que està patint Bèlgica per part d'Espanya, després "que ens vam implicar en la qüestió catalana". La televisió recorda que el govern belga ha rebut repetides acusacions de nazis, racistes i defensors del genocidi jueu, per part de polítics i mitjans espanyols.

VRT contraataca recordant que és normal a Madrid escoltar el cant falangista del Cara el Sol en celebracions a la font de Cibeles, "lletra que s'aprèn de memòria encara que hagin passat 40 anys des de la mort del dictador". L'emissora culpa especialment "la premsa conservadora espanyola" de fer tot el possible "per despertar emocions" en aquest context, i cita especialment el diari ABC per aquesta portada:

 

VRT lamenta també les crítiques del dirigent del PP Esteban González Pons perquè un vehicle de la policia de Brussel·les es va posar una estelada el dia de la manifestació en suport del president Puigdemont i els consellers exiliats. L'emissora afirma que González Pons va defensar el 2011 la família del dictador Franco, quan el govern socialista de Zapatero va suggerir que les restes fossin retirades del Valle de los Caídos.

La resposta ve al final del reportatge. La televisió flamenca recorda que el Que viva España que tant agrada als manifestants espanyolistes, és en realitat un passodoble de Flandes, escrit el 1972 per Leo Caerts i Leo Rozenstraten. La cançó va ser cantada per primer cop en neerlandes per Christiane Bervoets, coneguda com a Samantha. La versió en espanyol de Manolo Escobar no va aparèixer fins a l'estiu del 1973. La televisió se'n fa creus que ara l'utilitzin ultres.