Íridia i Novacat, dues de les principals entitats del país en matèria de defensa dels drets humans, han lamentat aquest matí des del Parlament de Catalunya que el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, hagi intentat torpedinar un acord per a la investidura de Pedro Sánchez investigant i imputant Carles Puigdemont i Marta Rovira per terrorisme en el cas del Tsunami Democràtic. Ho han fet en una roda de premsa en què han presentat el seu informe "No em digues terrorista quan no ho sóc" que analitza la tendència a l'alça de les falses acusacions per terrorisme arreu del món, a través de la criminalització de la protesta i acusant falsament de terrorisme als grups de dissidència. I aquest és, precisament segons els experts, el cas del Tsunami Democràtic, ja que l'Estat espanyol no és aliè a aquesta tendència.
De fet, tal com han denunciat Lucas Gervasoni, director de Novocat, i Anaïs Franquesa, portaveu d'Íridia, les acusacions contra el Tsunami són "delirants". "L'instructor diu que l'objectiu era alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social. No s'amaga que el que s'està fent és considerar terrorisme la mobilització social massiva", ha assenyalat Franquesa, recordant que els fets de l'Aeroport del Prat o els talls de la Junquera eren "accions per mostrar el seu rebuig a la sentència" que condemnava els presos polítics. Per això, considera que "s'estava exercint un dret absolutament bàsic i ara es criminalitza amb una argumentació delirant", ha lamentat la portaveu d'Íridia, subratllant que es pretén responsabilitzar a unes persones de lesions que va provocar la policia i fins i tot de la mort d'un turista francès el 14 d'octubre del 2019 per un infart a El Prat, recordant que es va tractar d'un succés accidental. Per Franquesa, el motiu darrere d'aquestes imputacions i investigacions és clar: "Intentar interferir en una negociació política per evitar una possible investidura de Pedro Sánchez". En definitiva, es tracta de la "ingerència del poder judicial al legislatiu", un fet que la protaveu ha titllat de molt greus i que reflecteixen un caire autoritari de la judicatura espanyola".
Acusacions que queden en res
Per la seva part, Luca Gervasoni ha explicat que l'estratègia que segueixen els "estats repressors" varia de l'un a l'altre, però que on més s'utilitzen aquesta mena de tàctiques és a Israel i Palestina, Egipte i Turquia. Tot i que Espanya no encapçala aquests rànquings, a l'Estat també es tracta d'una tendència a l'alça, com demostra el cas del Tsunami ara, però també el fet de la detenció de Tamara Carrasco el 2018, i que no només afecta a l'entorn polític sinó que s'ha estès també a artistes i moviments ecologistes. "Sovint les acusacions queden en res i aquestes persones acaben sent absoltes, però sempre queda un enorme estigma social sobre les que han estat acusades i un dany als moviments als quals pertanyien, creant por i limitant les seves accions", ha lamentat el director de Novoct. Aquesta roda de premsa ha tingut lloc després d'una reunió de les dues entitats amb els grups parlamentaris d’ERC, la CUP-NCG i En Comú Podem al Parlament. Gervasoni ha explicat que la trobada d’aquest dimecres s’emmarca en la primera edició de la cimera ‘The Nonviolence Factory’ de la regió EuroMediterrània.