El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) insisteix que el model lingüístic establert en la nova normativa d’Educació —el decret llei 6/22 i la llei 8/22— “és inconstitucional per oposició al model de conjunció lingüística”, en vigor a l'Estat espanyol, i per això va presentar, l'estiu passat, un recurs al Tribunal Constitucional (TC), com els grups parlamentaris del PP i Cs. Així ho recull una de les tres sentències del TSJC, facilitades aquest dimarts pel gabinet de premsa del tribunal. La seva resolució, que es va avançar la setmana passada, dona la raó a tres famílies perquè centres educatius catalans apliquin més castellà: “A més de l’assignatura o matèria corresponent a l’aprenentatge de llengua castellana, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular que es consideri com a troncal o anàloga”. És a dir, el 25% de castellà que va ordenar el TSJC a tot el sistema educatiu català el 2020, i que el 2022 el Parlament va superar amb una nova normativa.
El TSJC detalla que pot aprovar aquests canvis perquè són a títol individual. La consellera d’Educació, Anna Simó, ha aclarit que d’aquestes tres famílies, només s’aplicarà en dos casos perquè el tercer alumne ja ha acabat el sistema educatiu obligatori. El TSJC ha de resoldre dos casos més. Hi ha una trentena d'escoles que han d'aplicar el 25% de castellà per ordre judicial.
El raonament del tribunal
En concret, la secció 5a de la sala del contenciós administratiu del TSJC manifesta: “Es constata que les noves normes podien trencar la paritat qualitativa d’una llengua i l'altra oficial, en el sentit, que només es reconeixia el català, la condició de llengua vehicular normal en l’educació, mentre que el castellà quedava limitat a una utilització curricular o educativa, la intensitat del qual no queda garantida més que en el que sigui necessari per garantir el seu coneixement en finalitzar l’educació obligatòria.”
En les tres sentències, el TSJC acorda “reconèixer, com a situació jurídica individualitzada, el dret de la part actora a què el seu fill rebi, al col·legi i curs en què segueix els seus estudis, un ensenyament efectiu i equilibrat en llengua castellana, que comprengui, a part de l'assignatura o matèria corresponent a l'aprenentatge de la dita llengua, almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular que, per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, pugui ser considerada com a principal”. I en els tres casos rebutja el qüestionament del model educatiu dels centres. I és que el TSJC ja ho ha fet en presentar un recurs d'inconstitucionalitat de les dues normes catalanes, aprovades per la majoria del Parlament, amb els vots a favor dels grups de Junts, ERC, la CUP, el PSC i els comuns.
Una opció binària
En les tres sentències el tribunal també raona: “S’ha d'indicar-se que un sistema d'immersió, com l'utilitzat en el centre aquí examinat, podria tenir viabilitat en un ensenyament gratuït binari o d'opció lingüística, però presenta uns límits en un model únic integral d'ensenyament gratuït per a tots els alumnes, com és el sistema educatiu de Catalunya, on ha de respectar-se la cooficialitat de les llengües i el dret dels alumnes a rebre un mínim d'ensenyament en castellà, amb el fonament constitucional i legal abans expressats.” Una afirmació que s’interpreta com contradictòria a la immersió lingüística actual. Això no obstant, el Tribunal Constitucional ja va fixar que el castellà ha de ser llengua vehicular, tot i que "el català tingui un tracte preferent", insisteix el TSJC.