La magistrada de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga els preparatius de l'1-O ha citat com a imputat l'exsecretari d'Hisenda i diputat d'ERC al Parlament Lluís Salvadó pel seu presumpte paper en la creació de la Hisenda catalana.

Salvadó, un dels càrrecs que va ser detingut per la Guàrdia Civil en l'operació del 20-S contra l'organització del referèndum, ha estat cridat a declarar el pròxim 19 de novembre com a presumpte autor dels delictes de malversació, revelació de secrets i desobediència greu per la seva suposada participació en la creació d'una Hisenda catalana.

 

En un acte, la magistrada es considera competent per investigar Salvadó, a requeriment de la jutgessa d'instrucció 13 de Barcelona, i l'imputa en considerar que existeixen indicis que "va treballar almenys des de principis de l'any 2016 en forma intensa en el disseny de les anomenades estructures de l'Estat", sabent el seu caràcter inconstitucional.

Tot i que Salvadó va ser arrestat el 20-S del 2017 per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, les eleccions catalanes del 21-D el van convertir en aforat. Des d'aleshores, la seva situació legal havia quedat en uns llimbs i en la interlocutòria de processament tampoc no quedava clara. La magistrada d'Instrucció 13 va enviar al TSJC una exposició raonada per investigar Salvadó, cosa que ara l'alt tribunal català ha acceptat.

En un llapis de memòria trobat el 20-S es va trobar un document amb un "full de ruta-recaptació octubre 2017" i un gràfic amb la cronologia que la Secretaria d'Hisenda havia de seguir abans de l'1-O i que coincidien amb anotacions a la famosa 'agenda Moleskine' de Josep Maria Jové. Salvadó també hauria preparat normativa administrativa de rang divers i diferents informes, coneixia els enviaments de targetes censals a ciutadans per l'1-O, i en un document se li encarregava la coordinació d'escenaris posteriors al referèndum.

A més, li atribueix haver gastat uns 260.000 euros en el programa informàtic e-Spriu per assumir la recaptació i gestió d'impostos estatals no cedits, com l'IVA, l'IRPF, Impost de Societats i impostos especials. En concret, es van pagar 241.383 a IBM per engegar el projecte i després 16.162 per desactivar-lo amb motiu de l'aplicació de l'article 155.