En alerta. El Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó (TSJA) ha registrat la querella presentada per cinc exconsellers de Cultura catalans—Laura Borràs, Lluís Puig, a l’exili per l’1-O; Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell i Àngels Ponsa— per protegir els murals de Sixena, que estan al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb el número de diligències prèvies  29/2026. També ha donat trasllat de la denúncia a la Fiscalia per tal que informi si ha d’admetre a tràmit la querella contra la jutgessa d’Osca Rocío Pilar Vargas Magallón, que ha ordenat executar la reposició de les pintures a la Sala Capitular del Reial Monestir de Sixena, malgrat que els experts ho desaconsellen. La querella també es dirigeix contra els responsables del Govern de l’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena (sense citar noms), que van instar a l’execució forçosa de la sentència de 2016, ratificada pel Tribunal Suprem el 2025.  Els querellants, però, han descobert que el TSJ de l'Aragó ha omès incloure el Govern dirigit per Jorge Azcón (PP) com a tercer querellat, i han demanat que l’hi inclogui.

L’advocat Josep Rofes, del despatx de Jaume Alonso-Cuevillas, és qui ha presentat l’escrit d’“aclariment” a l’alt tribunal aragonès, en el qual li exposa que “la citada Diligència d'Ordenació òbvia al tercer querellat, l'autoritat del Govern de l'Aragó que hagués ordenat la interposició de la demanda d'execució forçosa de la Sentència 51/2016” i li demana que ho arregli, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts. La lletrada de l’administració de Justícia del TSJA és qui signa aquesta tramitació de la querella del cas Sixena, datada el 26 de març. Ara la Fiscalia té deu dies per respondre si considera competent el TSJA per analitzar la querella perquè la magistrada Vargas és aforada a l’alt tribunal i si considera que hi ha indicis delictius per admetre-la a tràmit.

Delicte contra el patrimoni

Els cinc exconsellers i l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas van explicar que l'objectiu principal d'aquesta querella és evitar “la destrucció o danys irreparables” de les pintures murals que "són Patrimoni Històric Artístic de la Humanitat”, en un acte públic a les Cotxeres de Sants, el 24 de març passat. Tots cinc van assumir la responsabilitat com a excàrrecs del Govern, a més d'assegurar que donen suport al director i als professionals del MNAC, i van denunciar la poca empenta del Govern de Salvador Illa per a protegir els murals. Per això, en la querella s’acusa la jutgessa d’Osca i els responsables de l’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena dels delictes contra el Patrimoni Històric (article 321 del Codi Penal) com a “inductors”.  Els querellants van coincidir a afirmar que la causa de Sixena és un exemple clar de "catalanofòbia" per part dels tribunals i del govern aragonès.

Querella "repulsiva i malèvola"

L'Ajuntament de Vilanova de Sixena ja s'ha personat en la causa, amb l'advocat Jorge Español, el qual ja ha demanat al TSJ de l'Aragó que "inadmeti" la querella i alhora anuncia que actuarà contra els cinc exconsellers per "injúries i calumnies".  En el seu escrit hi assegura: "Aquest Ajuntament i aquest lletrat només usen el seu legítim dret de demanar i aconseguir l'execució d'una sentència a favor seu, igual que la jutgessa està complint el seu deure d'executar la sentència, que en el seu fonament jurídic 20 ja va disposar, conforme els mateixos testimoniatges dels perits del mateix MNAC, que les pintures murals es poden traslladar, argument —sosté— ni tan sols va ser apel·lat per aquest museu català, ni pel Govern, ni per l'Estat que també va ser part en el plet".

L'advocat del consistori de Sixena hi afegeix que la jutgessa d'Osca "està pendent de nomenar una de comissió de perits —on el MNAC refusa participar, segons indica—, per a disposar la forma més segura del trasllat d'aquestes pintures, per la qual cosa, malament es pot acusar la jutgessa de cap negligència, sinó potser, de tot el contrari". Hi assegura que "si hi hagués algun mínim mal en el seu trasllat, per a això estan els restauradors per a reparar qualsevol mínim mal que pogués haver-hi, que no n'hi haurà". Español qualifica la querella dels exconsellers catalans de "repulsiva" i "malèvola".