La justícia andorrana investiga des de fa tres anys antics comandaments policials del Cos Nacional de Policia espanyol pels delictes de coaccions, revelació de secrets, xantatge i extorsió sota la tesi que aquests van coaccionar la Banca Privada d'Andorra (BPA) per aconseguir dades bancàries de la família Pujol, dins de la denominada Operació Catalunya, que buscava trobar —o fabricar— proves contra líders nacionalistes catalans amb l'objectiu d'escapçar l'independentisme. La contrapartida per a la banca seria frenar la intervenció del Banc d'Espanya sobre Banc Madrid, filial de la BPA.

Segons avança avui El Mundo, un dels implicats en la trama, Marcelino Martín Blas, hauria ofert una versió diferent, segons la qual hauria estat al revés, és a dir, els banquers haurien ofert els comptes dels Pujol a canvi de frenar la intervenció del Banc d'Espanya.

Amb tot, els sumaris judicials a què ha tingut accés aquest mitjà revelen que hi va haver un operatiu amb maneres de treballar de pel·lícula integrat entre d'altres per l'inspector en cap de la Policia i en el seu moment agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola d'Andorra, Celestino Barroso, el qual hauria contactat amb Higini Cierco —juntament amb el seu germà Ramon, màxims accionistes de la BPA—,el maig de 2014, per advertir-li que si no hi havia col·laboració respecte a les dades dels Pujol, el tema del Banco de Madrid acabaria sent intervingut, com finalment va passar el març de 2015. En aquesta trobada, Barroso hauria demanat a Cierco que es desplacés a Madrid per veure unes persones que li concretarien els termes del pacte.

És més, des de l'ambaixada espanyola s'hauria reforçat la pressió contra els banquers andorrans i van forçar el conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, a rebre l'agregat d'interior de l'ambaixada, que li va repetir els advertiments i va insistir que s'havia de veure amb algú a Madrid. Segons la narració dels fets recollida en la documentació judicial, Miquel ha declarat que en la trobada al seu despatx se li van donar dos missatges, el primer, "que el Banc d'Espanya té una inspecció a Banc Madrid i se'l carregaran i ja hi ha una empresa americana disposada a aconseguir el banc", i el segon, "que depèn de vostès que això es quedi en res i es pari la inspecció. Depèn que accedeixin a una cosa que jo no sé de què es tracta". Aquesta cosa serien les dades bancàries dels Pujol.

Com a resultat d'aquesta trobada, Miquel es va desplaçar a l'Hotel Villa Magna de Madrid, on va tenir una trobada "com d'una pel·lícula dels anys 60" amb un tal Félix —aparentment, el ja esmentat Martín Blas— en la qual el segon es va establir discretament al seu costat en un sofà i va obrir un diari a la seva vista on va poder veure un paper que, en paraules de Miquel, contenia un text "que deia, més o menys, que l'Estat estava en guerra contra Catalunya i que la prioritat era el nacionalisme. Necessitem que ens doni els comptes que tingui de la família Mas, Junqueras i Pujol".

Martín Blas ho nega

Per la seva part, en declaració recent davant de la justícia andorrana, Martín Blas ha negat cap tipus de coacció, sinó més aviat al contrari, donant a entendre que va ser el conseller delegat de la BPA el que li va donar, a l'hotel madrileny ja citat, una quartilla amb dades de Jordi Pujol, Marta Ferrusola i una de les seves filles amb les seves dades bancàries, juntament amb la petició que el policia intervingués en l'expedient del Banc d'Espanya sobre Banc Madrid, una cosa a què el policia va apuntar que no podia fer res, ja que no treballava per al Banc d'Espanya.