Nou cas de persecució judicial a l'independentisme català. El Tribunal Suprem, a petició de la Fiscalia, ha fet reobrir una investigació contra 9 excàrrecs de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), acusada de malversació de fons per haver finançat el viatge d'alcaldes a Brussel·les el 2017 i altres despeses per al procés que sumen uns 727.946 euros, segons una resolució comunicada aquest dijous. El cas va ser de gravetat perquè la policia espanyola va escorcollar l'entitat municipalista, presidida per Miquel Buch, i el 2021 la secció 7a de l'Audiència de Barcelona va decretar l'arxivament de la causa, amb una forta crítica al jutge de Barcelona i a la Fiscalia per haver vulnerat drets fonamentals de les persones investigades, com ara el dret de defensa i el de la intimitat.
Tot és ara paper mullat. La Fiscalia va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem en assegurar que l’Audiència de Barcelona va acordar el sobreseïment de la investigació “de forma anticipada, extemporània i improcedent” i que impedia la continuació de la fase d’instrucció i la fase d’enjudiciament, on s’hauria de debatre el fons del cas. I, un tribunal, presidit per Manuel Marchena, ha donat la raó al ministeri públic i ha fet reobrir ara la investigació.
Els investigats del 2019
El titular del jutjat d’instrucció 16 de Barcelona va iniciar la investigació el 2019 contra David Saldoni de Tena, Marc Pifarré i Estrada, Jaume Valls i Tomas, Elisabeth Ruiz López, Albert Guilera Planas, Mireia Huerta Sala, Josep Montané i Bombardó, Ramón Llastarry Canadell i Josep Recadero Vidiella Roca pels delictes de malversació de fons, frau i exaccions il·legals. La Fiscalia els acusa de desviament de fons de l'ACM des del 2015 per a "fins alienes" a l'entitat, com ara "crear estructures que permetessin la celebració del referèndum independentista i dur a terme altres activitats vinculades al procés".
Avala les entrades policials
En la sentència, el tribunal coincideix amb la Fiscalia que l’arxivament del cas per part de l’Audiència de Barcelona va ser “precipitat”. A més, la sala avala la resolució d’entrades i escorcoll policials, aprovada pel jutge de Barcelona, i precisa que “aquella resolució va detallar els fets investigats, les persones afectades i els possibles delictes que s’investigaven”.
Pel que fa al secret de les investigacions, el Suprem admet que es va investigar de forma ininterrompuda, durant un any, a diverses persones que estaven clarament identificades i a qui se’ls atribuïa des del primer moment la comissió de diversos delictes, però afegeix que “perquè pogués prosperar la investigació havia de dur-se sense coneixement de les persones investigades”, i quan la Fiscalia va presentar la querella i va demanar el secret sumarial. “Calia continuar la investigació a esquena dels querellats per obtenir material probatori suficient per acreditar els fets denunciats”, afirma el tribunal en la resolució.
A més, el tribunal rebutja que s'hagin vulnerat els drets fonamentals dels querellats i indica que “quan siguin cridats a declarar en qualitat d'investigats, podran fer totes les al·legacions que considerin necessàries i procedents i contradir les documentals i altres proves ja practicades, aportant tota la documentació de què disposin i proposant les testificals, pericials i altres proves que tinguin relació amb els fets”.
Els recursos, en el judici
Finalment, el Suprem admet que el control de nul·litats pot realitzar-se en qualsevol moment del procés, però —afegeix— que la llei processal, amb suport a la doctrina constitucional, suggereix com a moment oportú per realitzar al·legacions sobre aquest tema el de la fase de judici oral, mitjançant el plantejament de qüestions prèvies, ja que llavors el tribunal té “una immillorable perspectiva d'anàlisi del conjunt de les actuacions”.
Per tot això, el Suprem ha ordenat reobrir la recerca a 9 responsables de l'ACM.