El Tribunal Suprem ha determinat que no pot ser candidat a les eleccions cap ciutadà que hagi estat inhabilitat per delictes de rebel·lió, terrorisme i contra l'Administració Pública, encara que la seva condemna no sigui ferma, i sigui quin sigui el càrrec al qual es referia la sentència.
El Suprem estableix aquest criteri en estimar un recurs interposat pel Cabildo de Fuerteventura contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) que reconeixia a l'exalcalde de La Oliva Domingo González Arroyo el dret de poder exercir com a conseller de la corporació insular, malgrat haver estat condemnat a nou anys d'inhabilitació per prevaricació (contra l'Administració Pública)
Aquesta sentència afectaria les persones que van ser processades pel magistrat Pablo Llarena, i que finalment seran jutjades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Seria el cas de Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet Santacana, Joan Josep Nuet, tots ells membres de la Mesa del Parlament el 2017, i la llavors diputada de la CUP, Mireia Boya.
El TSJC argumentava en favor de González Arroyo que la seva condemna només li impedia exercir càrrecs d'àmbit municipal (la prevaricació la va cometre com a alcalde), però el Suprem li respon que les penes d'inhabilitació previstes per a aquest tipus de delictes converteixen l'acusat en inelegible, com d'altra banda defensava la Junta Electoral Central en l'informe que el Cabildo de Fuerteventura li havia sol·licitat abans de prendre una decisió sobre aquest cas.