Desconcert. La consellera del departament 2n de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes ha dictat una provisió aquest dimecres, en la qual denega la pràctica mitjançant videoconferència de la prova d'interrogatori del president a l'exili, Carles Puigdemont, que va ser admesa en l'audiència prèvia del 6 de desembre de 2022, a proposta dels codemandats Lluís Puig, exconseller, Josep Manuel Suárez i Martí Anglada. La consellera Elena Hernáez hi afirma que la petició "no s'ha realitzat amb l'antelació suficient per a poder ser tramitada en els termes previstos per la Llei". Sosté que els sol·licitants "han tingut gairebé un any per a poder realitzar la seva petició i, no obstant això, no l'han formulat fins que faltaven quatre dies, aquest dilluns, per a la pràctica de la prova en el judici" per la despesa de l'1-O i de l'Acció Exterior de Catalunya, fixat per aquest divendres. L'advocat Gonzalo Boye, defensor de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, ja ha anunciat que presentarà recurs contra aquesta resolució.

El judici del Tribunal de Comptes es dirigeix contra 35 excàrrecs dels governs d'Artur Mas i de Carles Puigdemont, als quals la Fiscalia reclama 3,2 milions d'euros i Societat Civil Catalana, 5,3 milions per les despeses de l'1-O i de la promoció de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 i 2017.

ERC demana la suspensió per l'amnistia

Per la seva part, ERC ha comunicat que la defensa dels membres d’Esquerra Republicana encausats en el Tribunal de Comptes va presentar aquest dimarts a la tarda un escrit al tribunal sol·licitant la suspensió de la vista prevista per aquest divendres, així com tot el procediment, a l’espera de l’aprovació de la llei d’amnistia, registrada aquest dilluns al Congrés dels Diputats, i que inclou l'arxivament d'aquest procediment comptable. ERC cita que entre encausats del partit hi ha l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, i d’altres que van ser alts càrrecs de la Generalitat, com ara Aleix Villatoro, Josep Ginesta, Sergi Marcén, Erik Hauck, Maria Kapretz i Ewa Cylwik.

Falta de motivació

En la providència, la consellera Hernáez conclou que “a només dos dies de la celebració de l'acte de la pràctica de la prova, no resulta possible tramitar la petició realitzada pels tres codemandats, consistent a practicar la prova d'interrogatori de part admesa mitjançant el sistema de videoconferència”. Hi raona que per aprovar aquesta modalitat de pràctica probatòria de caràcter excepcional, “com recullen els articles 169.4 i 313 de la llei d'enjudiciament civil (LEC)”, “els codemandats ni han justificat de manera suficient la concurrència de les causes per les quals resulta impossible o molt onerosa la compareixença de Puigdemont, ni tampoc han presentat la seva sol·licitud amb una antelació suficient i raonable a fi que aquesta consellera hagués pogut valorar adequadament tant la concurrència d'aquestes circumstàncies excepcionals”, i dotar el judici d’un sistema de videoconferència.

Projecte de llei

Finalment, la consellera afirma que “a efectes merament il·lustratius” el Projecte de Llei de Mesures d’Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia preveu l’addició d’un article 137 bis al vigent text de la LEC, que regularia la “realització d’actuacions judicials a través del sistema de videoconferència” i en l’apartat quart precisa: “L’ús de mitjans de videoconferència haurà de sol·licitar-se amb l’antelació suficient, i en tot cas, 10 dies abans de l’assenyalat per a l’actuació corresponent”.

Des de la defensa de Puigdemont i exconsellers de Junts s’indica que si la consellera fa referència a un projecte de llei sobre l’acceptació de la videoconferència, també podria acceptar el projecte de llei de l'amnistia i arxivar el judici de l'1-O i Exteriors per economia processal.