Després de la tensió entre JxCat i ERC arran de les divergències sobre quan i com començar a revertir les restriccions pel coronavirus, el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa (Barcelona, 1965), considera que el Govern ha aconseguit tancar un "acord intel·ligent" per a la reobertura. Tot i que evita valorar la polèmica sobre els ajuts als autònoms, Tremosa adverteix que l'Administració ha de canviar de mentalitat i dinàmiques per facilitar que els ajuts arribin a les empreses. Assegura que a la seva conselleria es va treballar dissabte i diumenge per garantir els ajuts a la restauració en un temps rècord.

Ramon Tremosa Conseller Empresa  -Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Què ha passat amb la gestió de la pandèmia i tanta tensió com ha generat entre els socis de Govern?
Tenim una triple crisi, sanitària, econòmica i social, i òbviament hi ha molta tensió al carrer: tancament d’empreses, ERTO que no es cobren, subsidis de l’Estat que no arriben, no hi ha injecció de diner públic a les empreses com fan altres països a gran escala, ni ajornament d’impostos, ni congelació de tarifes, ni de tributs,... La situació és molt complexa de gestionar.

Però, més enllà d’aquestes dificultats, s’han fet evidents tensions al Govern i contradiccions entre JxCat i ERC. Això obeeix a la situació preelectoral?
No. És la gravíssima situació de crisi. És normal que la consellera de Cultura defensi una reobertura ràpida dels establiments culturals en la mesura que sigui possible, o que el conseller d’Empresa defensi les empreses que estan tancant, sobre tot en els casos més greus com la restauració, quan hi ha estimacions que el 25% de bars i restaurants ja no obriran mai més. La situació no és senzilla de gestionar. Al final hem trobat un acord intel·ligent, de reobertura parcial. Però que ens obliga a ser doblement responsables per no haver de tornar a tancar. No sabem quants mesos durarà aquesta pandèmia. Moltes empreses no podran resistir futurs tancaments. Vivim un moment delicadíssim.

Fa un any ser conseller d’Empresa era molt còmode, l’economia estava en màxims històrics

Però aquestes diferències que s’han expressat públicament, demostren les dificultats internes entre els socis. Funciona bé el Govern?
El Govern acorda moltes coses que no surten a la premsa. Però estem en situacions mai vistes. Molt delicades de gestionar. Al govern hi ha diferencies a vegades sobre si és el moment o no és el moment. És normal. Fa un any ser conseller d’Empresa era molt còmode, l’economia el 2019 va arribar a màxims històrics, podies anar a inaugurar fires, ampliacions de fàbriques; l’economia batia rècords d’inversió estrangera, turistes, PIB, exportacions...; Barcelona i Catalunya sortien a rànkings de hubs tecnològics. Ara la situació és de triple crisi, sanitària, econòmica i social, molt complicada.

Quan el president Quim Torra va quedar inhabilitat van crear un grup de coordinació entre ERC i JxCat del qual forma part, funciona?
Es reuneix molt sovint, sí.

I funciona bé?
Sí, en la mesura que podem decidir moltes coses.

Si tanquen les empreses massivament no hi haurà diners per pagar la sanitat pública

El Govern ha aconseguit superar la crisi d’aquesta setmana o serà inevitable que es vagi repetint arran del context preelectoral?
Ningú neix ensenyat en gestió de pandèmies com aquesta. La gent ha d’entendre que el moment és molt complicat, que hi ha molts sectors al límit de la desaparició... al final, si tanquen les empreses massivament no hi haurà diners per pagar la sanitat pública i es perdrà també la sanitat pública que hem volgut preservar. El mes d’octubre se’ns va dir que havíem de tancar moltíssims àmbits per protegir el sector sanitari; i es va fer aquest esforç una altra vegada però és que ara la situació d’emergència econòmica i ruïna empresarial ja passava d’uns límits... i parlo no només la meva conselleria, sinó també de molts altres àmbits.

Ramon Tremosa Conseller Empresa  -Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Vostè s’havia queixat obertament sobre els "recels" de Salut a la reobertura, s’ha trigat massa?
No, no. L’autoritat competent en matèria de reobertura és la sanitària i de fet ja s’ha fixat uns escenaris d’evolució epidemiològica, si alguns indicadors baixen en aquests nivells, permetrem obertures més grans, però si tornem enrere en indicadors epidemiològics, haurem de tornar a tancar. Això està perfectament definit, que és una demanda que teníem en general de tos els sectors i que han fet altres països. L’autoritat competent és la sanitària i la salut pública és un bé essencial. Tant a la primavera, com a octubre, la prioritat ha estat sanitària. Però, el març no hi havia crisi econòmica i les empreses van poder resistir aquells mesos tancades, també amb els ERTO. Ara la situació és molt diferent. Veiem empreses tancant i ara sí que l’atur i la destrucció de teixit empresarial comença a accelerar-se de manera molt trepidant. Per tant, els sectors econòmics han posat una situació d’emergència empresarial sobre la taula al qual el Govern ha estat sensible parcialment aquesta vegada.

Els ajuts d’Empresa s’han fet efectius en temps rècord tot i la dificultat

Com han funcionat els ajuts d’Empresa per als sectors més afectats?
Vam fer el decret de renegociar lloguers que ha donat molt d’oxigen, sobretot a les micro empreses de restauració i bars. Pel que fa els ajuts d’Empresa que va aprovar el Govern el 20 d’octubre, al cap de 27 dies ja s’estan pagant. Aquest és un rècord a la Generalitat, perquè entre que hi ha un acord i es fa efectiu, normalment triga 4, 5, 6 mesos. S’ha fet en 27 dies a aquest departament, en la línia de bones pràctiques que la UE demanarà per a la gestió dels fons europeus, un fast track administratiu. Ja ho hem aplicat, tot i no tenir una dimensió de personal pensada per gestionar 42.000 bars i restaurants, dels quals 30.000 van demanar la primera quinzena els 1.500 euros. Ara estem treballant en el disseny de la segona quinzena perquè sigui universal, si és els 42.000 bars i restaurants l’han d’acabar demanat.

A la conselleria de Treball hi va haver molts problemes amb l’ajut als autònoms i tensió amb la conselleria de Polítiques Digitals. Què va passar?
Ho desconec perquè jo no estic al departament de Treball. Nosaltres hem dissenyat aquesta. Hem volgut arribar a la major part del sector. És evident que no tots els bars i restaurants no van demanar el primer tram dels 15 dies, però sí volíem cobrir el 75%, que no l’hem superat. Hem intentat buscar la cobertura més amplia possible.

Però l’ajut de 1.500 euros és una quantitat molt baixa per compensar 15 dies de tancament?
Segurament sí. Però entre el decret per renegociar lloguers i això com a mínim ajudem els establiments més petits, que són els que tenen menys musculatura financera. Amb els ajuts que tindran ara per als quinze dies següents, hem intentat donar un suport que permeti aguantar l’activitat i que no hi hagi tancament d’empreses.

Insistint amb els ajuts als autònoms, entén que s’hagi produït una situació com aquesta, que no s’hagi pogut preveure que es desbordaria la demanda d’ajuts en un sistema en què rebien els diners els primers a demanar-los?
Porto un altre departament. No conec el detall, com s’ha gestionat ni com s’ha elaborat

Aquesta setmana es va substituir la cúpula de Treball. Creu que hauria hagut de dimitir el conseller?
No sóc ningú per dir què han de fer altres consellers o persones.

La Generalitat només recapta el 7% dels impostos dels catalans però acumula el 90% de les queixes dels catalans

Creu que han estat equitatives les mesures que s’ha adoptat per fer front a la pandèmia? Hi ha sectors que estan afectats d’una manera molt greu.
La Generalitat només recapta el 7% dels impostos dels catalans, però acumula el 90% de les queixes dels catalans. En canvi, qui recapta tots els diners en impostos és el govern espanyol. Segons els informes del Banc Espanya d’agost, és el país que menys ajuts directes ha donat a les empreses, que menys impostos ha congelat, on més gran és la caiguda del PIB... La gran pregunta que ens hem de fer és el govern espanyol què pensa fer? Perquè té molts diners.

Què se n’ha fet dels diners de la UE des de Madrid? Per què no arriben a salvar les empreses?

Molts diners?
Li compren deute cada mes des del BCE sense límits, pot recórrer a la línia del SURE [per ajudar treballadors i empreses], el 3 d’agost va demanar 21.000 milions i fa 4 dies li van ampliar amb 4.000 milions més per pagar ERTO a Espanya. Aquests crèdits, SURE i MEDE són a 30 anys al 0,1% d’interès. La línia de crèdit del MEDE està oberta encara. A Itàlia Enrico Letta ha dit que ho demanarà aviat. El president Quim Torra el mes de juny ho va demanar en seu parlamentaria, va enviar una carta a Pedro Sanchez, que no ha contestat. Si ara haguéssim tingut aquest 26.000 milions del MEDE, que és per despesa sanitària repartit entre totes les autonomies, la Generalitat hauria tingut 4.000 milions més. Ara, a més, Europa posa sobre la taula 750.000 milions d’euros, amb el pla de reconstrucció i reparació, 140.000 per Espanya. Hem tingut una cobertura per terra, mar i aire, mai vista. Què s’ha fet amb aquests diners des de Madrid? Per què no arriben a les empreses a salvar-les? Aquesta és la gran pregunta que ens hem de formular.

El dia a dia és duríssim, brutal, però, per poc bé que aquests diners europeus es canalitzin, aquest país té un gran futur

Però aquests ajuts del pla de reconstrucció s’hauran de demanar per a projectes concrets...
Sí. De moment, tenim des del nostres departament comptabilitzats grans projectes, més de 200. A més, sabem que Agricultura també n’està fent aflorant des de la industria agroalimentària, Salut en tot l’àmbit de recerca biomèdica... La Generalitat abans de Nadal presentarà una proposta de projectes grans, imbatibles, als quals molt difícilment se’ls podrà dir no a Madrid. I aquesta és la nostra funció. Alguns d’aquests projectes són espectaculars. El dia a dia és duríssim, brutal com no hem viscut mai, per tot el que suposa la pandèmia i la crisi que ha generat, però, en canvi, per poc bé que aquests diners europeus es canalitzin, aquest país té un gran futur. Si Espanya fa un mal ús d’aquests diners, potser s’haurà d’abocar a un rescat econòmic. En canvi, si fa un bon ús, la situació que podem tenir d’aquí a un any, quan tinguem els tests ràpids o una vacuna, pot ser de represa molt ràpida i automàtica. Ve un últim tren que l’hauríem de saber aprofitar molt bé.

L’Estat espanyol no gestiona bé els fons europeus?
Això s’ha centralitzat no a nivell de ministeris, a Moncloa. Parles amb diferents ministeris i veus que no tenen tota la informació. Aquest procés no és el més eficaç. La Generalitat té una presència sobre el terreny que la fa molt més eficaç a l’hora de dir quins projectes són els més interessants. Per què es menysprea? I el mateix al País Basc, al País Valencià... Per què això queda fora del procés d’afloració? Nosaltres hem quedat fora d’aquesta primera fase, de selecció i identificació de projectes, però hem fet la feina de dir: com que coneixem les empreses que hi ha a Catalunya anem a veure com podem convidar-les, identificar-les, per tal que Brussel·les i Madrid vegin quin són els d’interès més gran per a Catalunya.

L’Estat espanyol perd més de la meitat dels fons europeus els últims deu anys per burocràcia. Projectes que queden deserts

Del que diu es desprèn que l’Estat espanyol perd recursos que podien haver arribat ja per culpa d’aquesta forma com s’està gestionant a la Moncloa?
L’Estat espanyol perd més de la meitat dels fons europeus els últims deu anys per burocràcia entre govern central i Comunitats Autònomes. Diners que si no s’han executat els projectes abans d’una data queden deserts.

A Empresa s'ha treballat dissabte i diumenge per tenir a temps els ajuts. L’Administració ha de canviar de mentalitat i dinàmiques

I, d'aquests fons europeus d'ara, per a la reconstruccions?
El risc d’aquests diners que vindran l’any vinent és com ens apliquem per fer-ho ràpid. Nosaltres hem fet un petit experiment amb aquests ajuts a 42.000 bars i restaurants. No tenim personal com per poder atendre en 15 dies una situació excepcional de tancament de bars i restaurants i hem fet un intent d’anar molt ràpid per tenir tots els procediments que amb diner públic s’ha de fer per garantir la traçabilitat i el bon fi d’aquests diners. Això ho hem pogut fer en 27 dies. És obligació. Aquí hi ha hagut persones que han vingut dissabte i diumenge per arribar a temps a aquest fast track. Perquè és ara que aquests diners s’han d’injectar a les empreses no d’aquí un any, que ja no hi seran, o d’aquí sis mesos. L’Administració ha de canviar de mentalitat. França ha fet una llei que diu que un projecte eòlic s’ha de resoldre en 9 mesos, Aragó ha fet una llei que estableix en dos anys també tot el procediment administratiu, aquí a Catalunya un projecte d’aquests pot trigar 4, 5, 6, 7 anys abans de tenir el vistiplau. Aquí hem de canviar moltes dinàmiques. L’eficiència que té l’empresa privada, que també la té en bona part l’administració pública, sí que en aquest tràmits ha d’augmentar.

Ramon Tremosa Conseller Empresa  -Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Una caiguda del PIB d’un 15% en sis mesos només ha passat a les dues Guerres Mundials. Sense l’Euro i el BCE, Espanya ja hauria fet fallida

L’emergència arriba al punt que vostè ha admès que la situació postcovid per a les empreses catalanes serà gairebé com la que segueix a un conflicte bèl·lic...
Una caiguda del PIB d’un 15% en sis mesos només ha passat a la primera i la segona Guerra Mundial, molt més intensa que la crisi del petroli, el doble o el triple de la crisi financera del 2008. Això per a les finances públiques és una patacada brutal. Sense l’Euro i el BCE, Espanya ja hauria fet fallida. Costa molt pujar i és molt fàcil baixar. Per això, Angela Merkel és l’alumna perfecte de Keynes, perquè ha estat durant set anys, des del 2012 al 2019, de vaques grasses, desendeutant l’Estat, guanyant capacitat d’endeutament, generant superàvits pressupostaris que permetessin fer el que ha fet en 7 setmanes quan ha vingut el coronavirus. Després de tots els que han criticat Angela Merkel i l’austeritat, resulta que ara Merkel ha fet el pla de rescat més gran des de la Segona Guerra Mundial, mai a Europa per un sol país. 150.000 milions de deute en 7 setmanes. Ha baixat l’IVA del 19 al 16%, ha injectat milers de milions a la indústria automobilística, ha donat ajuts directes a famílies amb fills, el consum avui a Alemanya és tan alt com el mes de febrer, i els ERTO s’allarguen fins al novembre del 2021, després de les eleccions, donant tranquil·litat i seguretat jurídica als empresaris. Què ha fet l’Estat espanyol en els darrers deu anys? Triplicar el seu deute, tant en volum com percentatge de PIB, i queixar-se de l’austeritat. Ni Felip II gastava tants diners tan ràpid. Per tant, Madrid s’han de fer mirar moltes coses perquè no poden seguir gastant així.

Malgrat això, vostè fa un discurs optimista sobre el futur de les empreses i l’economia catalana...
Sí perquè aquest país té un talent i una capacitat d’innovar, invertir i generar nous negocis que no em deixa de sorprendre. El que passa és que tenim una pandèmia que no sabem quan acabarà. Ara tenim el turisme internacional en caiguda lliure, però en canvi a la indústria alguns sectors van molt bé, com el químic o l’agroalimentari. Va molt per barris. La taxa d’estalvi està pujant molt, això no havia passat a cap crisi econòmica anterior, a tot el món la taxa d’estalvi s’ha duplicat i triplicat. A Catalunya, també. Això vol dir que quan escampi la incertesa, aquest diner estalviat sortirà en massa. Per això és tan important aguantar les empreses, perquè puguin participar de la represa que vindrà si a curt termini podem controlar la pandèmia i normalitzar la vida econòmica.

Els que deien no els agrada el turisme a Barcelona ara han pogut veure que suposa el no turisme

Amb aquesta incertesa deu ser difícil poder pronosticar quant de temps caldrà per recuperar l’economia un cop se superi aquesta situació...
No ho sabem. Però sí hem vist països europeus que per les polítiques públiques que han fet de suport a les empreses i les famílies arribaran a final d’any amb una caiguda del PIB del 3 o el 4%, no del 15%. A més una caiguda del 15% provoca destruccions d’empreses. El gremi de restauració de Barcelona ha avisat que el 25% dels bars ja estan tancats, que si seguim tancant de quinze en quinze dies ja no hi haurà res a reobrir. És així de cru. Catalunya va rebre 19 milions de turisme internacionals el 2019. Aquest any passat, 3 o 4 milions. Tot el consum que deixaven tots els turistes internacionals s’ha perdut. Els que deien no ens agrada el turisme a Barcelona ara han pogut veure que suposa el no turisme.

No és un bon missatge anar demanant boicot a multinacionals líders mundials que ens estan mostrant el futur

Què en pensa de propostes com la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de demanar a la gent que no compri a Amazon i que vagi al comerç de proximitat?
Jo no ho hauria dit d’aquesta manera. Visc al barri de Gràcia i m’agrada el comerç del barri, però he visitat Amazon al Prat, la planta més gran d’Europa juntament amb Londres, 5.000 llocs de treball directe d’altíssima tecnologia, per tant, salaris elevats, cotitzacions socials altes... Amazon té plans d’expansió a Catalunya i també serveix a moltes Pimes i botigues. Podem prioritzar el consum local, als nostres barris, però en plena pandèmia molta gent gràcies a Amazon ha tingut molts productes bàsics. No ho hauria formulat d’aquesta manera. Amazon és una gran empresa, si no està a Barcelona anirà a un altre lloc. No és un bon missatge anar demanant boicot a multinacionals líders mundials que ens estan mostrant el futur. Al contrari, hem de participar d’aquest futur.

El sector del Turisme ho tindrà complicat per recuperar-se?
Ara s’ha hagut de reprimir per la pandèmia, però tornarà amb més força si cap, perquè hi ha demanda. La gent té necessitat de viatjar. El turisme és una indústria de futur i Catalunya de manera natural per paisatge, clima, historia, gastronomia, té atractius molt grans.

Del seu departament també depèn universitats, com estan les universitats catalanes?
En una situació molt delicada. Universitats en els últims 10 anys ha anat perdent pes en el pressupost de la Generalitat, del 5% al 4%. La universitat ha anat notant l’envelliment de plantilles, la incapacitat de retenir el talent jove que generem, molts estudiants de doctorat se’n van a altres universitats on el salari és més gran, però sobretot les oportunitats de fer recerca són superiors. Aquest és un greu problema que el pacte nacional de la societat del coneixement ens permet enfocar i que la llei de la ciència que per tres setmanes no hem pogut entrar, per la inhabilitació del president Torra, tindrà un gran consens, que ha de permetre recuperar inversions públiques per reforçar un sistema universitari català que és d’excel·lència però que ho pot perdre si els propers anys són com els 10 últims. És urgent i prioritari que la societat vegi en la universitat publica i els centres de recerca el seu futur, sinó podem quedar fora del mapa tecnològic i universitari europeu.

I què es pot fer per retenir aquest talent?
Doncs, dotar les universitats amb més diners. Això ja és una necessitat. Necessitem revertir la tendència que porten les universitats publiques, que no sempre són vistes com a potencial de recerca, innovació i transferència cap a les empreses. Catalunya excel·leix en l’àmbit de la recerca, és de les primeres a Europa, però en canvi en transferència i innovació, en aplicació pràctica d’aquesta recerca, estem per sota de la mitjana i aquesta és l’assignatura pendent i aquí els fons europeus ens poden donar una empenta molt bona.

Com queda el teixit financer català després que CaixaBank ha absorbit Bankia i s’ha fusionat el BBVA amb el Sabadell?
Quan va haver el canvi de domicili social de CaixaBank i el Sabadell el 2017 hauria estat dramàtic si els serveis centrals haguessin marxat de Catalunya, però no es va moure ni una persona. És una dada rellevant. Fins ara Sabadell i la Caixa han anat fent una evolució i un creixement molt important, superant situacions molt adverses i prestant serveis molt competitius. CaixaBank després de l’absorció de Bankia serà el desè banc de la zona euro. Aquestes operacions es podran valorar d’aquí un temps en termes de si hem perdut els serveis financers que hi havia a Catalunya o no. Ara, si es desmantella el Sabadell o si Caixabank d’aquí cinc anys és un hotel de luxe, la valoració no podrà ser positiva. El negoci bancari està canviant molt amb la revolució digital. 

No s’ha presentat com a candidat a les primàries de JxCat...
És que tinc un dia a dia molt intens. Jo no he tingut carnet de partit polític en molts anys. I per ser president de Catalunya fins ara el camí normal era fer un recorregut en un partit, i per tant, no m’hi vaig presentar.

Però, es va plantejar el seu nom...
Es plantegen moltes coses. Mai havia dit que m’anés a presentar.

Per tant, no tenia previst fer aquest pas?
No. Jo no controlo el que es publica i es diu. Jo vaig venir per sis mesos, pel tema fons europeus. Va ser l’encàrrec que em va fer el president Torra. I a això li dedico tant de temps com puc. Malauradament aquesta setmana per temes de gestió de pandèmia no l’hi he pogut dedicar, parlo tant com puc a grans empreses perquè presentin fons. La gran partida de Catalunya és aquesta. Jo que he estat al Parlament Europeu conec com funciona la UE.

Es presentarà a les primàries per als primers llocs de les llistes?
No ho sé, perquè no he tingut gaire temps per pensar-hi...

Per ser conseller tampoc no cal ser diputat

Doncs ho haurà de dir aviat...
Per ser conseller tampoc no cal ser diputat. La meva prioritat ara no és què farà Ramon Tremosa, si és diputat o no. Sinó intentar gestionar de la millor manera la triple crisi, i intentar deixar ben encarrilat abans de Nadal els fons europeus que presentarem públicament. Els més grans projectes que considerem estratègics de país, imbatibles, imprescindibles pel futur de Catalunya.

Ramon Tremosa Conseller Empresa  -Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

La meva relació amb el vicepresident és molt directa, clara i molt eficaç en benefici dels interessos de Catalunya

Quan va aterrar al Govern, es va interpretar la seva incoporació com una figura de JxCat que representava un contrapès a ERC...
Això també és un tòpic. La meva relació amb el vicepresident és diària i totes les coses que hem pogut desencallar en aquestes setmanes no s’hauria pogut resoldre sense una relació molt directa, molt franca, molt clara, molt de tu a tu. La meva relació amb el vicepresident és molt eficaç en benefici dels interessos de Catalunya.

Qui és el seu candidat de JxCat a les primàries?
La Laura Borras em sorprèn cada dia amb la seva cultura sense límits i Damià Calvet, amb el seu coneixement increïble de Catalunya, i de tot el que és la Generalitat. I per tant els veig molt complementaris i tots dos són per mi candidats molt solvents.

I no es mulla...
No. Un conseller de Catalunya té una feina. I jo que no sóc de Junts, no he participat en congressos de Junts. Entenc que la meva feina és concentrar-me en el dia a dia. Al no ser militant de Junts ara ficar-me a dir aquest o l’altre, no em pertoca.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat