Assegut davant la gran taula instal·lada al saló Torres García on celebra les reunions de treball, el president, Quim Torra (Blanes, 1962), valora en una entrevista a El Nacional l'efecte que ha provocat l'escrit de la fiscalia contra els acusats per l'1-O. Adverteix que Catalunya està a punt de fer front a un dels moments de més dificultat de la seva història i no amaga la satisfacció davant la coincidència amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que aquest divendres assegurava que no acceptarà una sentència condemnatòria. "No acceptarem les sentències i això vol dir reaccionar amb la força d'un 3-O", anuncia Torra. El president insisteix que no el farà fora un 155 i que l'independentisme ha après dels errors comesos 1-O.

President de la Generalitat Quim Torra - SergiAlcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Aquesta setmana el ple del Parlament ha viscut moments de tensió. Fins i tot, JxCat ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, a través d'un escrit que actuï contra els insults dels partits de l'oposició... Què està passant?
Hi ha un punt d’humanitat en tota aquesta qüestió: per uns és un tema moral i ètic, per als altres no sembla que els afecti la consciència. Això ens està portant a tots a un punt de tensió important. I com que ja portem moltes setmanes escoltant uns termes que no s’havien escoltat mai en aquest Parlament, unes escenificacions, un convertir gairebé el Parlament en una taverna..., penso que a tots plegats ens cal trobar aquest punt de dignitat. Hem decidit a partir d’ara que no tolerarem aquests comportaments que ens sembla inapropiats que passin en un parlament. Tot el debat amb tota la duresa, amb tota la ironia que calgui, només faltaria, però hi ha ratlles que s’estan saltant. I quan se saltin, nosaltres presentarem aquestes queixes.

El president del Parlament ha de prendre nota del que ha passat aquesta setmana

Quina resposta esperen?
El president del Parlament ha de prendre nota del que ha passat aquesta setmana i les setmanes que portem i ser conscients que això no pot repetir-se inclús per respecte a la ciutadania.

No se senten prou emparats pel president del Parlament?
No és això. És que hem arribat a un punt, tots plegats, en què ens sembla normal que en un Parlament et titllin de supremacista; són insults gravíssims.

Demanarà l’expulsió dels diputats que els insultin?
Demanarem que s’apliqui el reglament del Parlament de Catalunya. Tots els diputats tenen un deure de comportament i de respecte cap als seus companys.

No obstant, també el PSC s'ha queixat al president del Parlament després que el president de la Generalitat afirmés que el cinisme d’Iceta regalimava escales avall...
És que justament en aquesta sessió que veníem amb la mà estesa, que pensàvem que un grup com el PSC, davant de 214 anys de presó que es demanen als seus col·legues, tindria una actitud de comprensió de solidaritat, de fraternitat, etc. No sé.

De fet, vostè mateix havia anunciat que hi hauria una tardor calenta i de moment, a banda d'aquesta tensió al Parlament, aquesta tardor calenta no s’acaba de veure massa...
És la tardor que tots podíem esperar, que ens temíem, la tardor de presó, d’aquesta injustícia inqualificable, d’aquesta indecència. Una tardor que arrenca d’una Diada de l’11 de Setembre amb més d’un milió de persones als carrers i que ens permet ser molt optimistes sobre el grau de mobilització de la ciutadania.

No tinc cap impressió d’haver retrocedit en el que és el nostre objectiu de fer efectiva la República

En canvi, pel que fa l’acció del Govern se l’acusa de certa desorientació, de no tenir un full de ruta, de no saber massa bé on van.
Nosaltres vam presentar un pla de Govern teòricament per a tota la legislatura -vaig tenir la prudència de dir que hi ha un punt d’inflexió que són les sentència però teòricament és per a tota la legislatura- amb centenars de mesures. I governem cada dia. Estem fent, alhora que bastim l’edifici republicà, el govern de cada dia. No tinc cap impressió d’haver retrocedit en el que és el nostre objectiu de fer efectiva la República.

Ens disposem a encarar un dels moments de més dificultat de la història de Catalunya, com serà aquest judici

Però, la legislatura anterior hi havia un full de ruta molt clar, estava tot molt pautat cap a on s’anava en el procés independentista, si més no fins a l’1-O, i en aquesta legislatura no està massa clar quines són les fites.
De la restitució a la Constitució, en una legislatura en què tothom és conscient que és d’una dificultat extraordinària per la situació extraordinària que estem vivint. Cal ser molt prudent, tenir aquesta visió a llarg termini, però sent molt conscients que estem en una fase d’un pre-judici, d’un judici i d’un post-judici que marcarà decisivament també la legislatura. Per aquestes fases que encetem ara, a les quals penso que hi arribem després d’aquestes dues últimes setmanes amb més força que la que potser podríem fins i tot haver aspirat a tenir, el país n’ha de ser molt conscient que encara un dels moments de més dificultat de la història de Catalunya, com serà aquest judici.

De moment, una de les dificultats que ha ensopegat aquesta legislatura són les relacions entre JxCat i ERC, que van viure un episodi de tensió el passat mes d’octubre arran del debat sobre el vot dels diputats encausats. Com estan les relacions?
Ens vam conjurar -i vam fer una declaració conjunta amb el vicepresident Aragonés- a buscar aquesta acord. És un govern de coalició, amb les dificultats lògiques d’un govern de coalició en un moment extraordinàriament complicat. Precisament perquè el moment és extraordinàriament complicat penso que aquest acord és més necessari que mai. Des d’aquell moment d’octubre hem seguit treballant per traçar aquesta estratègia comuna per assegurar aquesta estabilitat tant al Govern com al Parlament, i penso que ho estem aconseguint.

President de la Generalitat Quim Torra - SergiAlcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

El més important de les eleccions a Barcelona és si hi ha o no alcalde independentista. Només cal veure què ha passat fins ara, que no l’hem tingut

Precisament, les eleccions municipals, i en particular l’Ajuntament de Barcelona, seria un moment per posar a prova aquesta capacitat d’entesa. Hi veu alguna possibilitat d’aconseguir una llista de consens?
En un moment d’emergència nacional com el que es troba el país, amb la importància que té la capital del país, jo em faria meu el crit de Lluis Llach a Lledoners: siguem capaços de trobar aquesta unitat republicana. Aquest és el missatge més important de les eleccions a Barcelona, si tenim o no un alcalde independentista, i només cal veure què ha passat fins ara en el temps en què no l’hem tingut aquest alcalde independentista o els mesos del 155, per veure la gran importància que pot tenir, o sobre tot la gran importància que pot tenir si les sentències vénen després de les eleccions municipals i necessitarem de tota la força del país per poder fer el salt que volem fer.

També aquest divendres la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha fet en una entrevista a Catalunya Ràdio una crida a la unitat molt contundent.
MoltVaig estar a Ginebra amb ella. Vaig trobar que teníem una completar sintonia i avui torno a sentir-me molt representat per les paraules de Marta Rovira.

Creu que tothom s’hi sent igual de representat?
Tot l’independentisme se sent interpel·lat avui a buscar més que mai la unitat, especialment des de divendres passat, i davant del fet que l’Estat espanyol és incapaç de fer un mínim moviment vers la llibertat dels nostres companys i el retorn dels exiliats i el dret a l’autodeterminació.

Però el cert és que, de moment, no hi ha hagut cap canvi, tot segueix igual en relació a aquesta unitat...
Espero que passat aquest xoc i aquesta interpel·lació siguem capaços de reaccionar. No tenim pas massa temps per fer-ho.

L’acusació per l’1-O ho canvia tot: o trobem la unitat o no tindrem la força que necessitem

ERC no amaga les reticències a parlar de llistes conjuntes...
L’acusació de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat ho canvia tot. Fins aleshores podíem estar parlant d’hipòtesis. Divendres constatem fets, i davant fets has de prendre decisions, i una de les decisions és que o som capaços de trobar ara aquell punt d’unitat que va fer possible l’1-O per respondre les sentències o no tindrem la força que necessitem.

Quim Forn podria ser un bon candidat en una llista conjunta a Barcelona?
Jo no li contestaré sobre noms perquè tot això encara no deixa de ser hipòtesis i per tant és millor que no posem noms sobre la taula.

Però, la consellera Elsa Artadi va dir que una llista a les europees liderada per Oriol Junqueras podria ser una bona possibilitat...
Jo ho subscric al 100 per 100.

President de la Generalitat Quim Torra - SergiAlcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Colau ha tingut un govern de llums i ombres. Barcelona encara no és a l’AMI

Diu que a Barcelona s’ha vist el que passa quan no hi ha un govern independentista, l’ha decebut Ada Colau?
L’alcaldessa Colau ha tingut un govern de llums i ombres. Ella va portar, i amb molt bona voluntat, un intent de nova política a l’Ajuntament, i potser segurament fruit d’aquesta minoria amb què s’ha trobat hi ha hagut molts projectes que s’han acabat desbordant a la ciutat. El que l’Ajuntament de Barcelona necessita és un govern fort, que sàpiga on va, i sobretot en aquests moments per a l’independentisme necessitem un alcalde independentista.

Creu que Colau podia haver estat més solidària amb els independentistes?
Jo recordo que Barcelona encara no és a l’AMI [Associació de Municipis per la Independència], per exemple. Hi ha mancances per a un independentista. Jo les he de posar de manifest. Alhora també és veritat que en el front dels drets civils, socials i nacionals, els Comuns i l’alcaldessa Colau hi és i per tant també voldria agrair-l'hi. Ara, per a nosaltres no n’hi ha prou. Per això estem en espais diferents. Però, per exemple, que votés també l’Ajuntament de Barcelona la reprovació del Rei com va fer al Parlament també em va semblar un tema important. Hi ha grans consensos en què ens podem trobar i ens agradaria que en el que és el pas definitiu cap a fer efectiva la república també poguéssim comptar amb els comuns.

Recuperant el tema de les relacions amb ERC, es van comprometre a mantenir la legislatura com a mínim fins que hi hagi la sentències pel cas 1-O, però la voluntat és que acabi allà o esgotar-la?
Dependrà de les sentències. Les sentències poden ser -i volem que siguin- absolutòries o l’arxivament del cas, és el que estem reclamant des del minut 1. Però, és evident que si hi ha una sentència condemnatòria la legislatura vindrà molt marcada per la reacció del poble de Catalunya, a través dels seus representants el Parlament.

El vicepresident s’ha compromès a presentar pressupostos i és la nostra voluntat, però és possible que ja no arribem a temps

President de la Generalitat Quim Torra - SergiAlcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Aquest dimarts la consellera Elsa Artadi va advertir que és molt possible que no s’arribi a temps als pressupostos de la Generalitat i, per tant, calgui una pròrroga. N’hi haurà o no de pressupostos?
El vicepresident s’ha compromès a presentar els pressupostos i que començarà a negociar-los amb els grups, però a les alçades que estem de l’any és possible que ja no arribem a temps perquè es puguin aplicar en cas que fossin aprovats els nous. No obstant, la nostra voluntat segueix sent d’anar a uns nous pressupostos, per això parlarem amb els Comuns i, si és possible, també amb la CUP per intentar tirar-los endavant.

Hi veu possibilitat que els Comuns els facin costat?
Veig una gran possibilitat. Els objectius què ells ens marquen per aquests pressupostos, són els objectius amb què nosaltres els hem elaborat, els mateixos. I estem disposats també a escoltar les reivindicacions que els Comuns plantegin per a l’aprovació dels comptes de l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, en el que és la negociació dels pressupostos de Barcelona i de Catalunya, estem oberts a una negociació franca, amplia i del calat que sigui necessari.

Ho ha dit Marta Rovira, no acceptarem les sentències. Reaccionarem amb la força d'un 3-O: serà el desllorigador

Marta Rovira també s'ha mostrat d'acord amb vostè en què no acceptarà sentències condemnatòries, però quina haurà de ser la resposta?
Sí, és un altre punt molt important de coincidència amb Marta Rovira. Aquest punt justament serà el desllorigador de les properes setmanes.

Per què diu que és important?
Anem trobant aquests punts comuns denominadors, penso que la societat catalana, aquest 80% que està contra la repressió, a favor de la República i el dret a l’autodeterminació, no acceptarà les sentències, com ha dit Marta Rovira. Ho ha dit ella, no ens quedarem al sofà, com no ens hem quedat mai, i el no quedar-se al sofà vol dir reaccionar amb la força d'un 3 d’Octubre.

Però, què vol dir això? Què passarà en cas que hi hagi una sentència condemnatòria?
Jo penso que el que és important no és què passarà aleshores sinó què estem fent des d’avui perquè el que hagi de passar aleshores tingui una possibilitat d’èxit. El que he vingut demanant és aquesta capacitat d’organització, que sapiguem molt bé el moment en què ens trobem, que fem fortes les entitats en cadascuna d’elles, que ens preparem per les sentències. Ara no és tan important saber què passarà aleshores sinó que el moviment independentista se n’adoni del moment històric transcendental que té per davant i que agafi tota la força, l’embranzida, recuperi aquell esperit il·lusionant que ens va fer guanyadors el primer d’octubre i sàpiga treballar la força que ens vam donar tots plegat el 3-O.

Vostè ha parlat d’una nova finestra d’oportunitats, una nou 1-O...
Un momentum.

Serà aquest momentum?
Dependrà del poble de Catalunya, de si creu que aquest és el moment. Jo em dec només al que el poble de Catalunya decideixi. Aprofito per remarcar-li també al senyor Alejandro Fernández [president del PP] que diu que ja em voldria destituït des del minut 1 per part de l’article 155. A mi no em destituirà cap article 155, a mi només em pot destituir el Parlament de Catalunya. I, per tant, serà el Parlament de Catalunya el que en aquell moment adopti la decisió que vulgui adoptar. És evident que una reacció política hi serà. I és evident que en funció de la força de l’esperança del treball que hàgim fet durant tots aquells mesos podrem optar per una solució o per una altra.

És a dir, que s’estan dibuixant diferents escenaris?
Sí.

President de la Generalitat Quim Torra - SergiAlcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

El judici pot ser una plataforma per explicar al món el que suposa l’Estat espanyol per als catalans

Amb diferents respostes?
Diferents respostes en funció de com s’hagi treballat durant totes aquestes setmanes, quin grau de consens assoleix les propostes a la ciutadania catalana. Ho dic en els termes en què els companys que estan a la presó m’ho van dir l’altre dia: nosaltres, encara que sembli una paradoxa, volem anar al judici. En aquesta injustícia, a pesar dels mesos que vindran. Perquè volem anar no a defensar-nos de res, volem anar a acusar l’Estat espanyol, volem anar a desemmascarar l’Estat espanyol. Per això aquest judici també té aquesta importància. Pot ser una plataforma per explicar al món el que suposa l’Estat espanyol per als catalans. I nosaltres, sens dubte, els donarem tot el suport. I jo penso multiplicar-me a nivell internacional per denunciar el que està fent l’Estat espanyol. Ho dic perquè tot això em sembla molt important que ho tinguem en aquesta fase del pre-judici i el judici. Ens ha d’acabar portant a què reaccionem de manera col·lectiva davant aquesta injustícia en el moment en què calgui.

Hem après del que no vam fer bé l'1-O. Seria imperdonable que caiguéssim en els mateixos errors

Parla de tornar a fer un nou 1-O, vol dir que han après també dels errors que es van cometre aleshores? No es tornaran a repetir?
Sí, hem après. Hem après moltes lliçons del que no vam fer bé. També del que vam fer bé. Ara seria imperdonable que caiguéssim en els mateixos errors.

Diu que no el traurà de la presidència de la Generalitat un nou 155...
No.

Què farà per impedir-ho?
Jo no he de respondre aquesta pregunta, el que ho ha de respondre és el president del Govern. Què farà ell per treure’m?

S’ha d’acceptar un indult en cas de condemna dels presos?
Els presos han dit que no.

I vostè que en pensa?
El que pensen els presos.

Llach brilla com una de les grans personalitats de consens en aquest món tan complicat on tots sabem la solució per arribar a la independència

Ha recuperat una figura clau per al consens independentista com Lluís Llach i l'ha situat al capdavant del Consell per la República...
Llach és d’aquestes persones que té sempre una visió constructiva, positiva. Va estar en la legislatura passada, segurament podria dir milions de coses, però manté aquest to de dir, ens necessitem tots, hem de seguir tirant endavant, hem d’empènyer, i quan veig altres actituds, sempre com negatives, trobo que brilla Llach, com una de les grans personalitat de consens en aquest món tan complicat on tots volem ser entrenadors del Barça i sabem la solució per arribar a la independència. Ell senzillament diu, jo sóc un més, què puc fer? Aquest estar a disposició del país, que em recorda molt la Muriel Casals. Són grans patriotes.

President de la Generalitat Quim Torra al Pati dels Tarongers - SergiAlcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Cada cinc minuts surt algú del PP o Cs dient apliqueu el 155 i poseu-los a la presó ja. Com pot ser que aquesta gent t’estigui dient això!

També es posa en marxa el Consell per la República, finalment. Ha costat...
Ha costat perquè la situació costa, però ho hem aconseguit. És un altre dels instruments que seran essencials en els mesos que vindran, perquè actua des de l’espai lliure. Només el fet que diguem espai lliure, ja és que aquí passa alguna cosa. A ningú se li acudiria dir ara mateix que a Catalunya som un espai lliure, perquè no és veritat. A mi cada cinc minuts surt algun dirigent del PP o Ciutadans o qui sigui dient apliqueu l’article 155 i poseu-los a la presó ja. Com pot ser que aquesta gent t’estigui dient això cada cinc minuts! Doncs, a Europa no passa. A Europa hi ha la llibertat per poder explicar-se amb total tranquil·litat.

I els presos, quin paper tenen?
Sempre havíem parlat de tres grans vies d’acció republicana: el Consell per la República, les institucions catalanes a l’interior i una ciutadania organitzada i mobilitzada. Jo n’afegiré un quart, que són les presons. Per mi, les presons són un espai polític importantíssim en els temps que vénen. Des de la presó ha de sortir un missatge polític molt clar de denúncia i acusació a l’Estat espanyol de tot el que ha passat. Si aquestes quatre vies d’acció republicana són capaces d’entendre el moment històric transcendental i actuem junts arribarem a un moment...

I seran capaços?
Jo treballo per això. Només treballo per això.

Em sembla essencial i clau reforçar Puigdemont ara més que mai

El Consell de la República marca un dels espais de coordinació del president Torra i Carles Puigdemont. Com va aquesta coordinació?
Va molt bé des del primer moment. Des del primer moment el president Puigdemont em va dir: Quim, tu ets el president de la Generalitat, endavant, tens tot el meu suport. Com dient, governa. Jo també li vaig dir, president, tu ets el president legítim de Catalunya i governo perquè tu tornis. I, per tant, penso que partim d’aquest respecte mutu i del fet que el president Puigdemont és el líder de la coalició amb què em vaig presentar a les eleccions. Més enllà de tot això, a nivell internacional és el líder del moviment independentista. Em sembla essencial i clau reforçar el president Puigdemont ara més que mai.

Quin paper té Puigdemont en les decisions del Govern?
Jo m’aconsello, i no podria ser d’altra manera, amb molta gent, i lògicament del líder de la meva coalició electoral per prendre les decisions que acabo prenent. Em sembla una cosa bastant normal i habitual. El que em semblaria estrany és que no parlés amb la gent.

A vostè se’l titlla de vicari de Puigdemont...
No sé d’on va començar a sortir això... Es diuen moltes coses.

Què pensa d’aquesta acusació?
Penso que s’equivoquen i molt, que és una crítica sobretot que devalua la presidència de la Generalitat. I li asseguro que si algú en aquests moments té present de mantenir tot el prestigi i tota l’autoritat de la presidència de la Generalitat sóc jo. I, sobre tot, cara a les decisions que es puguin prendre en el futur. Em sembla molt important. Hem de vetllar perquè el prestigi que sempre ha tingut continuï.

La setmana vinent farà sis mesos que presideix la Generalitat, com ho porta?
Estic bé, molt bé, molt animat, molt decidit, amb l’esperança certa que guanyarem, disposat a tirar endavant aquest moment. No he vingut a convocar eleccions, he vingut a fer efectiva la república, aquest és el meu compromís. Amb tot el coratge i tota la força. No he perdut ni un mil·límetre de la mateixa ambició amb què em vaig presentar a la investidura. També és evident que aquesta situació en què veus companys a la presó, a l’exili, les seves famílies, els processats,...veus passar tot això, o quan es deté algú, tot això t’afecta, et dol i penses com és possible que això ens estigui passant, que hàgim arribat fins aquí. Però això, en comptes de desanimar-me, a mi m’encoratja a seguir avançant i a comprometre-m’hi encara més, fins al final, fins aconseguir-ho.

President de la Generalitat Quim Torra - SergiAlcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Potser em sento més a gust amb la gent que amb els partits

S'ha convertit en una imatge habitual que acabi els actes parlant amb la gent. Per què?
M’agrada molt parlar amb la gent. Penso que els governants tenim la necessitat de parlar amb la gent i és una oportunitat. Em sembla molt important que donem la cara. Governar és per a la gent. Em sento molt a gust amb la gent. Potser em sento més a gust amb la gent que amb els partits polítics. A més, entenc que no és per res especial que jo hagi fet, deu ser la màgia de la presidència o una cosa d’aquestes, però jo em sento molt recolzat. Vaig arreu i em sento amb moltes mostres d’agraïment i d’afecte. Em sembla que mai no li podré tornar a la gent i al poble de Catalunya, tant de suport i solidaritat com m’expressen a mi. És extraordinari.

La dinàmica dels partits l’ha sorprès?
Sí.

A vegades no m’agrada coses que veig [a la dinàmica dels partits]. Em crea desassossec que no estiguem a l’alçada

Per què?
Una de les obres teatrals que més m’ha agradat a la vida és Pel davant i pel darrere. Era molt divertida. Una comèdia d’entrades i sortides. El primer acte veies una obra teatral pel davant. El segon acte el giraven i veies com des de darrer els actors intentaven organitzar-se, i el tercer acte, en plena crisi, era un daltabaix davant de l’escenari. Jo estic al segon acte. Estic veient el que no acostumes a veure quan ets un ciutadà. Jo estic veient aquest altre costat i a vegades no m’agrada coses que veig. No m’agraden en aquests moments. Penso, com pot ser que en aquest moment en què ens ho estem jugant tot, que és un moment clau per a la història del país, a vegades no estiguem a l’alçada del que ens demana la ciutadania i això sí que em crea un cert desassossec. Això no ho tenia previst. M’ha sobtat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat