Els resultats electorals comencen a encendre totes les alarmes a la seu de Convergència. Dilluns va ser el mateix Artur Mas qui va donar un toc d’atenció a la cúpula del partit durant la reunió del comitè executiu convocada per analitzar el mapa sortit del 20D.

Convergència va recollir diumenge els pitjors resultats de la seva història en unes eleccions generals des dels inicis de la transició. I això, després que fa quatre anys, dins la coalició CiU, havia aconseguit el cobejat sorpasso al PSC en la cursa al Congrés.

No és el primer revés seriós que reben els convergents. Les eleccions europees del 2014 van ser un primer i contundent toc d'atenció que va continuar amb les municipals del maig passat, en què van perdre l'alcaldia de Barcelona.

Anàlisi crítica

Dilluns, però, es va imposar una anàlisi crítica. “S’ha tocat os”, explica a El Nacional un dels dirigents presents a la reunió.

Si CiU va registrar fa quatre anys 1.015.691 vots, diumenge Democràcia i Llibertat, la nova coalició encapçalada per CDC, en va obtenir 565.501. Va passar de 16 a vuit diputats. Però damunt de la taula de l’executiva convergent es van plantejar resultats molt concrets.

Àrea metropolitana

La constatació que l’àrea metropolitana s’està convertint en un problema per a Convergència, amb una caiguda en picat en municipis com Badalona on els vots s’han reduït a una tercera part dels de fa quatre anys i en alguns barris són gairebé residuals, va centrar part de l'anàlisi.

Una preocupació que s’estén a Barcelona. Amb el cas paradigmàtic de l’Eixample, que ha passat a mans de Podem després que fa quatre anys CiU s’imposés amb comoditat.

El tremolor electoral s’ha estès per la segona corona metropolitana i, més enllà, a poblacions com Manresa, Vic i Igualada que han aguantat el resultat però s'han vist seriosament afectades.

Retallades i acusacions de corrupció, encarnades en el cas Pujol, s’han convertit en un còctel explosiu per als convergents. Mas, segons les fonts consultades, va admetre que la capacitat de Girona i Lleida per resistir –s'hi ha mantingut com a primera força– ha permès aquest cop salvar la situació però va fer una crida a la necessitat que el partit es miri al mirall i decideixi què pot fer.

Evolució del procés

No només això. També el debat independentista està passant factura. Segons algun dels assistents, el líder convergent va arribar a admetre que la gran part de la societat catalana no ha passat de la fase del dret a decidir mentre que Convergència s'ha enfilat sense embuts damunt l’onada independentista.

La reflexió va ser també present a la reunió de Govern de dilluns. En aquest cas, però, amb l’afegit de la darrera proposta d’acord entre Junts pel Sí i la CUP i la voluntat expressada pel mateix Mas que s’ha arribat al màxim de cessions possibles especialment pel que afecta a la figura del president de la Generalitat.

Darrere la voluntat de Mas de deixar clar aquest límit se situaria, segons fonts del Govern, el contundent missatge de la vicepresidenta, Neus Munté, en el sentit que el president manté les seves competències i atribucions intactes.