El Tribunal Suprem ha emmarcat la condemna de 24 anys de presó contra l'exministre i exsecretari d'organització del PSOE José Luis Abalos pel cas Mascaretes en una reflexió general sobre la corrupció pública i el seu abast. Adverteix que l'impacte d'aquests delictes resultar especialment devastador per al sistema polític, atès que la corrupció erosiona els fonaments de l'Estat democràtic i deteriora la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic, especialment quan afecta càrrecs de primeríssim nivell, com és un ministre.
Per tant, més enllà del dany econòmic o la violació dels deures del servidor públic, la corrupció té un efecte més greu, com és el deteriorament de la confiança ciutadana en el sistema polític, atès que es trenca l’expectativa que el poder democràtic s’exerceix en benefici del conjunt de la ciutadania. Segons la sentència, una societat que percep que els qui ocupen posicions de poder actuen guiats per interessos privats o aliens al servei públic per obtenir un benefici “experimenta una pèrdua de legitimitat institucional, que compromet l’estabilitat del mateix sistema”.
La gravetat radica, afegeix, en què erosiona els fonaments de l’Estat democràtic, perquè distorsiona la finalitat del poder públic i el converteix en un instrument al servei d’interessos particulars.
Les reflexions apareixen en el primer punt dels fonaments de dret de la sentència que imposa 24 anys de presó a Abalos i 19 al seu exassessor Koldo García, pels delictes d'organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. El text recorda que el terme corrupció no apareix definit al Codi Penal i només es refereix a l’àmbit dels negocis. Especifica que tradicionalment, des de la perspectiva comparada del Dret, l’economia i la ciència política, s’entenia com a corrupció la desviació o el mal ús d’un rol o càrrec públic per obtenir un benefici privat, però adverteix que aquesta concepció s’ha vist superada per les pràctiques socials i la mateixa legislació.
“El concepte de corrupció es formula com a tota violació per part d’un individu de les regles que regeixen la seva activitat amb l’objectiu de procurar per a si mateix, o per a un tercer, un avantatge de qualsevol mena que no podria assolir si hagués actuat de conformitat amb l’ordenament”, explica la sentència. Aquesta perspectiva permet comprendre la corrupció més enllà d’un il·lícit econòmic, segons el text, com un fenomen que afecta la integritat de les organitzacions, tant públiques com privades, i a la confiança en el seu funcionament.
Ministre
En aquest cas, a més, el responsable de transgredir les regles del càrrec, té una especial rellevància estatal, com és un ministre, i secretari d’organització del partit que sustenta el govern d’Espanya. Els fets no només cerquen un benefici, sinó que es duen a terme des de l’exercici del poder públic i polític en el més alt rang dels òrgans constitucionals, com és el govern.
Es tracta, per tant, de conductes que guarden una connexió directa amb l’exercici de l’autoritat política i, per això, posseeixen “un potencial desestabilitzador molt major”, i soscaven l’arquitectura democràtica de l’Estat social i democràtic de dret.
Recorda les referències en aquest sentit que es fa a la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció del 2003, la directiva del Parlament Europeu i el Consell de 29 d’abril del 2026 sobre la lluita contra la corrupció o la mateix jurisprudència de l’Estat espanyol.
Amb relació al delicte de suborn, subratlla que s’emmarca dins de les relacions econòmiques existents entre el sector públic i el privat, en l’intercanvi de favors entre funcionaris i particulars; i que és la mateixa activitat pública la que esdevé “mercaderia de venda”, pervertint d’aquesta manera els principis de legalitat, neutralitat i transparència que regeixen el funcionament democràtic de les administracions.