La sala 5 del Contenciós Administratiu, centrada en la vulneració de drets fonamentals, ha fet públics avui els seus arguments per mantenir el 14 de febrer com a dia de les eleccions. Ahir va avançar la decisió, i avui ha enviat ja la notificació amb tots els arguments.

Avui també hem sabut que la decisió no s'ha pres per unanimitat, i que un dels set magistrats de la sala ha emès un vot particular.

El TSJC ha acabat entrant en el fons a l'hora de valorar les mesures cautelars i mantenir la data de les eleccions i no es limita només a la seguretat jurídica del procés electoral, sinó que entra a valorar la situació política i a evitar la "provisionalitat": "Per adoptar aquesta decisió s'ha valorat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s'obre un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques".

La resolució dibuixa perfectament el moment polític que viuen les institucions del país a partir de la inahbilitació del president Quim Torra: "el Decret 147/2020, de 21 de desembre, és una resolució la execució del qual presenta un interès públic especialment intens, ja que posa en marxa un mecanisme basilar per garantir la continuïtat en el normal funcionament de les institucions, automàtic al no haver-se presentat candidat per a la investidura presidencial, i en tant que el president o presidenta és el pilar de govern autonòmic, ja que és qui respon de la gestió política i qui nomena i cessa els membres del seu govern, de tal manera que és a partir de la Presidència on es construeix el mateix òrgan col·legiat de govern. A això s'afegeix, en aquest cas, la circumstància que el càrrec estava vacant, de manera que no hi ha president o presidenta "en funcions", sinó que aquestes funcions les exercia el vicepresident per substitució. Tot això amb el Parlament dissolt, la qual cosa limita les funcions de la Diputació Permanent a les establertes en l'art. 66.2 de el Reglament del Parlament de Catalunya fins que es constitueixi nou Parlament".

I qualifica de moment precari el que es viu a Catalunya els darrers mesos sense president i amb un Govern que ha de gestionar una pandèmia d'abast mundial: "Es tracta d'una situació de bloqueig i de precarietat institucional que afecta així mateix la legitimació de govern, la qual cosa és rellevant en un entorn en el qual la crisi sanitària l'obliga a adoptar quotidianament decisions d'enorme transcendència, singularment la restricció de drets fonamentals. Precisament per això l'ordenament afronta aquesta conjuntura imposant una pauta urgent de renovació electoral, designant una la data precisa i inamovible per a la celebració de les eleccions".

Sobre la preservació del dret a vot de la ciutadania davant la situació de la pandèmia, el tribunal destaca que la solució no és ajornar les eleccions sinó "la implantació de mecanismes que permetin l'exercici del seu dret a vot sense presencialitat".

L'anàlisi de la figura de Pere Aragonès

El tribunal tampoc és aliè a les limitacions de Pere Aragonès com a vicepresident en funcions de president. La figura té limitades les seves competències, i la sala ho referencia amb el mateix article de l'estat de Catalunya: "La suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament".

Per tant, la situació, segons diu la resolució, "afecta nuclearment el principi democràtic de responsabilitat política dels membres de govern, ja que es restringeixen els instruments de control polític i es crea una situació d'inamovibilitat temporal dels seus membres, els quals no poden ser cessats fins que no sigui investit nou president o presidenta".

I és aquí on detalla el terme "provisionalitat": "Aquesta situació de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques es manté amb 'ajornament de les eleccions, on s'inicia un període de prolongació alegal d'una situació que, d'acord amb la LOREG, s'hauria de mantenir únicament durant el període que preveu el procediment electoral, que és el necessari i indispensable per a preservar normalitat democràtica".

També s'ha valorat que la decisió "afecta el dret fonamental de sufragi actiu i passiu, o dret a vot, la suspensió no està prevista en el marc normatiu estatal de l'estat d'alarma, que admet expressament la celebració d'eleccions durant la vigència de l'estat d'alarma". L'actual estat d'alarma amb restriccions acotades a la mobilitat, per tant, no és suficient com per aturar tot el procés electoral tal com ho ha fet el Govern.

 

 

El TSJC obre una porta

El tribunal ha considerat que les mesures sanitàries actuals no limiten desplaçaments per activitats no essencials. Però obre una porta a reconsiderar l'ajornament. I això sí que depèn de les mesures que s'estableixin per reduir la Covid: "Això no vol dir que no puguin donar-se canvis substancials d'aquí al 14 de febrer, tant en les normes reguladores de l'estat de alarma com en l'àmbit sanitari, derivats de l'evolució negativa de l'epidèmia, el que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents adoptada conforme a dret, tenint en compte aquestes noves circumstàncies. "

I és que en les eleccions de Galícia i el País Basc, la data queia just en l'estat d'alarma i en mig del confinament total. Cosa que aquí ara no passa.

La resolució remarca que l'actual estat d'alarma amb les limitacions de mobilitat que estarà vigent fins el 9 de maig, ja estava decretat en el moment que es van convocar les eleccions pel 14 de febrer: "El citat marc normatiu estava vigent quan es va dictar el Decret de convocatòria de les eleccions de l'14 de febrer, en data 21 de desembre de 2020, i és el mateix que regeix en aquesta data, en el qual hi ha unes limitacions de la mobilitat de les persones, de caràcter flexible, en tant que poden ser endurides, suavitzades o suspeses per les autoritats competents en funció de l'evolució de la situació sanitària que, com és notori, presenta un alt grau de variabilitat"

En aquest sentit diferencia la situació de Catalunya amb la del País Basc i Galicia, ja que en el moment de convocat aquests darrers comicis no hi havia l'estat d'alarma decretat: "No és el cas aquí examinat on el marc normatiu estatal de l'estat d'alarma és el mateix, tant quan es van convocar les eleccions el dia 22 de desembre de 2020, com quan es ajornen el dia 16 de gener de 2021"

El tribunal no obliga a votar el 14-F

"Aquesta decisió no implica que el tribunal obligui a votar irreversiblement el dia 14 de febrer de 2021, ni és el tribunal qui ha fixat aquesta data. El que es fa pel tribunal és mantenir la celebració de les eleccions en la data en què les va convocar l'autoritat competent (Vicepresident de la Generalitat) en la resolució del dia 21 de desembre de 2020. Amb aquesta finalitat, se suspèn l'ajornament acordat inicialment per al maig i s'estableixen els mecanismes processals perquè el tribunal es pronunciï definitivament com més aviat millor", es justifica el tribunal.

El tribunal també posa en dubte que la situació epidemiològica permeti que es puguin fer les eleccions el 30 de maig: "Aquest ajornament tan prolongat, com a mínim el 30 de maig, no fa sinó incrementar l'interès en el compliment del Decret 147/2020, ja que lògicament com més es perllonga la situació, major perjudici es produeix per al normal funcionament de les institucions. Per la seva banda, també ha de valorar que ni tan sols és segur que les eleccions se celebrin el 30 de maig, segons la dicció de el text impugnat, ja que això es decidirà en funció del "anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública i de l'evolució de la pandèmia en el territori de Catalunya ", la qual cosa obre la porta al fet que es postergui de nou la celebració de les eleccions parlamentàries.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat