La històrica etarra Idoia López Riaño, La Tigressa, té via lliure per sortir de la presó. Fins a vuit permisos penitenciaris concedits ja acumula per poder abandonar temporalment la presó alabesa de Zaballa, però fins ara no ha volgut gaudir-ne.

Per què no ho fa quan a més ha lluitat per cadascun d'ells fins al punt de guanyar-ne molts via recurs? Fonts properes a la situació de la interna asseguren a Efe que López Riaño té, en realitat, pànic a l'exterior i "por escènica".

Se sent maltractada pels mitjans de comunicació, convençuda que han dibuixat un retrat d'ella distorsionat i que serà perseguida i fotografiada quan surti al carrer de la mateixa manera que quan el maig del 2015 va protagonitzar diferents sortides autoritzades per l'Audiència Nacional per treure's el carnet de conduir.

23 assassinats

Les fonts consultades ressalten el perfil d'Idoia López, La Tigresa, de 52 anys, condemnada a més de 2.000 anys de presó per 23 assassinats, com una "marquesa" que ha anat sempre a contracorrent tant en l'organització terrorista com a la presó, on poc li queda per a la seva sortida definitiva -fa 21 anys que està engarjolada, els últims sis a la presó alabesa de Zaballa, a Nanclares de Oca.

Amb un any per davant (sortiria el 17 de desembre del 2017, encara que podria ser abans pel seu bon comportament), la històrica membre del sanguinari comando Madrid, "Margarida", segons el seu primer àlies, podria estar debatent-se entre gaudir o no dels permisos, "esfullant" els pros i contres d'aquestes sortides quan amb prou feines li queden tretze mesos per dir adéu per sempre a la seva cel·la.

Del que no hi ha dubte és que li ha costat molt aconseguir els vuit permisos penitenciaris, de períodes d'entre tres i sis dies, que ja té autoritzats després del seu pas, en alguns d'ells, pels jutjats. L'últim va ser comprovar que al lloc on passaria aquesta sortida no residissin víctimes directes de la seva activitat.

A tots es va oposar la Junta de Tractament de la presó, la qual fins i tot ha denunciat la presa per aquestes negatives, encara que finalment la Justícia li ha donat la raó i el jutge central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro, que els havia rebutjat en primera instància, ha acabat per autoritzar els permisos.

El seu canvi de criteri se sosté en un informe favorable de la Fiscalia de l'Audiència Nacional d'abril, que ressalta el penediment de la interna al costat del requisit d'haver complert tres quartes parts de la pena i no constar incidències quan en va sortir per examinar-se del permís de conduir.

L'error d'haver estat a ETA

I és que La Tigressa ha enviat escrits a l'Audiència Nacional des de 2015 en els quals confessava que "cada vegada" que respirava sentia que "va ser un immens error entrar a ETA", la banda de la qual es va apartar el 2010 pel fet de no estar d'acord amb els seus mètodes, que rebutjava "del tot".

"Assumeixo total i absolutament la meva activitat delictiva al si d'ETA, així com la meva responsabilitat per l'activitat de l'esmentada organització en haver-hi pertangut", deia López Riaño fa gairebé un any.

Paraules que, per al jutge Castro, acrediten la seva renúncia a la violència i la seva desvinculació plena d'ETA, a la qual hi va entrar el 1982 amb tan sols 18 anys a través del comando Oker secundant primer accions de boicot i sabotatge d'interessos francesos en Espanya i cometent després diversos assassinats.

Fitxada per les forces de seguretat després de la desarticulació del comando i després del seu pas per França on va fugir, "La Muelle" o "Margarida", com també l'anomenaven, es va integrar al comando Madrid en el moment més sanguinari de l'organització terrorista, juntament amb Antonio Troitiño Arranz, Jose Ignacio de Juana Chaos i Juan Manuel Soares Gamboa.

De fet, a La Tigressa se li imputen tres dels més brutals atemptats d'aquest comando el 1986, entre ells el perpetrat a la plaça de la República Dominicana, on van ser assassinats 12 guàrdies civils.

Indisciplina

La seva "indisciplina" -les fonts assenyalen que la Tigressa "feia el que li donava la gana"- va portar a la seva expulsió del comando Madrid el 1986 i la va obligar a refugiar-se a Algèria durant cinc anys fins que es va sumar a un altre comando, Ekaitz, responsable d'una onada d'atemptats a Barcelona, València, Alacant o Múrcia.

Amb el cop a la cúpula d'ETA el 1992 a Bidarte, de nou La Tigressa es va veure assenyalada dins de les seves files per xivar-se al llavors número u de la banda, Francisco Múgica Garmendia, Pakito, de les crítiques dels membres del comando, el que va provocar un greu enfrontament entre el cap d'ETA i el responsable d'Ekaitz, José Luis Urrusolo Sistiaga, Joseba.

El 1994 era detinguda al sud-est de França, dotze anys després d'ingressar a la banda, de la que va decidir apartar-se el 2010. Un any li queda per sortir de presó i per decidir si fa ús d'aquests vuit permisos.