La tesi doctoral de Pedro Sánchez és el que preocupa, amoïna i mortifica a l’ABC i La Razón aquest dilluns. Les portades dels dos diaris obren amb l’afer. L’un diu que la universitat que li va concedir el doctorat defrauda impostos via Nova Zelanda. L’altre anuncia que el president del govern espanyol i “el coautor i el jurat” de la tesi “declararan al Senat”.
Anem a pams. Que la Universidad Camilo José Cela (UCJC) faci trampes fiscals, com diu l’ABC, què hi té a veure amb que Pedro Sánchez s’hi doctorés? Res, òbviament. El tret més característic de la UCJC és que Sánchez s’hi va doctorar? Tampoc, òbviament. Doncs aquest és el titular del tabloide monàrquic: “La universitat que va doctorar Sánchez eludeix impostos a través de Nova Zelanda”. Fot-li, que és de Reus.
És una manera d’intoxicar ben coneguda. Consisteix a fer sospitós algú associant-lo gratuïtament a entitats o persones a les que el consens social o els prejudicis dels meus té estigmatitzades. Automàticament, aquell algú queda tacat per aquest estigma. Abones les manies del teu entorn, les dirigeixes contra l’enemic i li aboques a sobre el rebuig que generen aquelles mateixes manies.
La gràcia és que no quedi escrit literalment així, sinó de manera que sigui el lector tot sol qui en tregui la conclusió equivocada. Això fa l’ABC: associar el doctorat de Sánchez amb els enganys tributaris de la seva universitat, com volent dir que es comença aprovant la tesi de Sánchez i s’acaba defraudant a Hisenda –o a l’inrevés. Quina barra. Què dirien si cada cop que cal parlar d’aquest diari s’adjuntés aquesta portada del 2 de setembre del 1939, un dia després de la invasió de Polònia? No seria injust?:
No queda clar? Un altre exemple. Un dels doctors “honoris causa” de la UCJC és Juan Manuel Santos, l’expresident de Colòmbia. El seu padrí va ser Mariano Rajoy, llavors (2014), president del govern espanyol. Què tal aquest titular: “La universitat que va doctorar un apadrinat de Rajoy eludeix impostos a través de Nova Zelanda”. Doncs això.
El cas de La Razón és més primitiu: un engany directe via manipulació del llenguatge. Diu el titular: “Tesi Sánchez: el coautor i el jurat declararan al Senat”. Aviam. Una tesi no té més que un autor, no hi ha “coautor”. Tampoc és un “jurat” qui l’aprova, sinó un tribunal. Al Senat no s’hi va a “declarar”, sinó que s’hi compareix. Prou que ho saben al diari.
Què pretén, doncs, La Razón? Que la compareixença de Sánchez sembli un judici o un grilling –un rostit, com en diuen al Congrés dels EUA de les compareixences punitives a les que de tant en tant sotmeten a alguns potentats que no es comporten, com els banquers de la crisi del 2007 o els CEOs de les xarxes socials com fa unes setmanes.
Es coneix que de voluntat d’informar no en tenen gaire. Més aviat van carregats de segones (males) intencions.
Remarcable
1. Pablo Iglesias ha visitat Junqueras a la presó i ha trucat a Puigdemont a Waterloo per a convèncer-los que aprovin els pressupostos que ha pactat amb Sánchez. De moment, el podemita ha rebut un tractament gairebé exquisit a totes les portades, inclosa la referència al president a l’exili com a “interlocutor important”. El País és l’únic que no ha posat en portada cap dels contactes d’Iglesias amb els líders indepes catalans.
2. Només El País destaca a la seva primera la decisió de la cancellera alemanya Angela Merkel de suspendre la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, arran de l’assassinat de Jamal Kashoggi, un periodista dissident saudita, al consolat del país àrab a Estambul, a mans d’agents d’aquell país. Només un 2% de les importacions de material militar de l’Aràbia Saudita provenen d’Alemanya. En el cas d’Espanya és del 3%. Ara per ara, el govern espanyol només ha dit que està “consternat”. Segurament ho està, però menys –molt menys, es pot dir– que el govern alemany.
