La crisi que s'ha desencadenat a Ceuta des del passat juliol torna a posar sobre la taula les complicades relacions entre el Marroc i Espanya. Tot i les sospites que van sorgir ràpidament sobre la laxitud de les autoritats marroquines en el control de la frontera, fet que hauria facilitat l'entrada massiva de migrants, els fets no han tingut conseqüències diplomàtiques extremes entre els dos països. Més aviat, al contrari, aquesta darrera setmana han estat diversos els ministres espanyols que han parlat favorablement sobre la gestió de la crisi per part del Marroc. Aquesta posició de la Moncloa, passant de puntetes sobre una possible intencionalitat del Marroc en aquest assumpte, dona munició a l'oposició que furga sobre un possible xantatge del regne alauita que tindria lligat de mans el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Però, d'on surten aquestes sospites?
Per trobar l'arrel d'aquestes sospites s'ha de retrocedir als anys 2020 i 2021, quan es confirma que el mòbil de Sánchez hauria estat infectat amb el programa espia israelià Pegasus i que se n'haurien extret fins a 2,57 gigabytes de dades, d'acord amb informes filtrats per l'ONG Forbidden Stories i Amnistia Internacional. Algunes investigacions periodístiques de mitjans internacionals, com són The Guardian i Le Monde, han assenyalat Rabat directament d'estar al darrere d'aquest robatori de dades. Els treballs periodístics que s'han publicat estimen que el Marroc va seleccionar més de 200 telèfons mòbils espanyols com a objectius de vigilància. A aquesta informació sobre l'espionatge marroquí se li ha afegit aquesta setmana una nova dada: la filtració de 70.000 dades sobre agents secrets que el règim alauita hauria enviat en missions especials a l'estat espanyol. Segons s'ha sabut aquesta setmana, un grup de hackers —vinculat a Algèria— ha filtrat dades d'agents marroquins que haurien vigilat i subornat polítics i empresaris espanyols.
Jabaroot, la nova amenaça
Però més enllà de l'espionatge, una dada que anima les teories sobre el xantatge és el gir històric que Espanya va fer sobre el Sàhara Occidental. El posicionament es va produir el 2022, tot just després de la infecció de Pegasus detectada al mòbil de Sánchez. Espanya va canviar radicalment de posició: el president espanyol va enviar una carta a Mohamed VI acceptant la proposta del Marroc de convertir l'antiga colònia espanyola en una autonomia sota control marroquí. La decisió, controvertida, es va prendre en secret, sense que Sánchez informés abans el Congrés sobre aquest gir diplomàtic. És a partir d'aquí que els partits de l'oposició han considerat que el Marroc podria estar fent xantatge a Sánchez fent servir informació personal extreta del seu mòbil. Aquesta teoria retorna amb força aquestes setmanes mentre la crisi de Ceuta no fa més que augmentar sense que es vegi una resolució al conflicte. A banda, el grup de hackers que ha revelat informació sobre els espies, de nom Jabaroot, sembla haver amenaçat en fer públics els fitxers que el Marroc va aconseguir del mòbil de Sánchez.