El coronel Diego Pérez de los Cobos, com consta en diverses informacions i declaracions judicials, era responsable dels fons reservats amb els quals es va finançar l’operació Kitchen. I en aquesta condició ha estat citat com a testimoni a la comissió d’investigació de la Kitchen al Congrés dels Diputats. Però, per moltes preguntes que li han fet la majoria de portaveus parlamentaris, no ha respost a res. S’ha escudat tota l’estona en el mateix: és secret oficial. Fins i tot no ha respost per confirmar que participava en la gestió dels fons reservats, que van servir per pagar un confident per robar documentació a Luis Bárcenas, extresorer del PP. Davant d’aquesta negativa a cooperar, malgrat ser advertit de les conseqüències penals, la discussió ha derivat per altres bandes. I l’alt càrrec de la Guàrdia Civil se les ha tingut amb els portaveus independentistes arran de l’1-O, com a cap d'aquell operatiu. “L’1 d’octubre no es va produir cap càrrega”, ha arribat a dir.

Així, el més fàcil de resoldre ha estat l’operació Kitchen. La tònica ha estat tota l’estona la mateixa, durant més de dues hores: “No puc respondre a aquesta pregunta”. I ha insistit una vegada rere l’altra: “No puc aportar cap informació sobre la gestió dels fons reservats”. Ha instat els diputats a citar-lo a la comissió de secrets oficials per poder donar respostes. Aquesta negativa ha portat el portaveu d’Unidas Podemos, Rafa Mayoral, a fer constar en acta que no volia cooperar. “Té coneixement d’alguna cosa relacionada amb aquesta operació? Alguna cosa a aportar? O l’hem citat per a res?”, li ha arribat a preguntar Mayoral. “No ho sé, no em demani que faci la seva feina”, li ha replicat el coronel en un to desafiant.

A partir d’aquí ha començat a escalar la tensió, que s’ha expressat en tota la seva magnitud amb Gabriel Rufián. L’interrogatori ja ha començat tens, amb constants interrupcions davant les evasives de Diego Pérez de los Cobos, que han fet enfadar el portaveu d’ERC. "Ja ha acabat la pregunta?”, li ha arribat a dir el coronel de la Guàrdia Civil. I el republicà li ha respost: “No em vacil·li, que no està en una caserna”. Veient la manca de col·laboració, Rufián se n’ha anat a altres assumptes, com l’1-O.

 

“En quin moment va decidir que era bona idea apallissar la gent?”, li ha preguntat Rufián. El coronel ha rebatut la premissa, assegurant que no podia permetre aquests “termes”, que es va dur a terme una actuació “dificilíssima” però amb “absoluta professionalitat”. Concretament, “una tasca digníssima amb eficàcia i professionalitat”. Rufián ha acabat l’interrogatori amb una pregunta lapidària, que s’ha quedat sense respondre: “Com porta no haver descobert ni una sola urna de l’1 d’octubre?”.

Míriam Nogueras, portaveu de Junts, també s’ha estavellat contra el mur del coronel de la Guàrdia Civil. Després dels intents en va d’indagar sobre la Kitchen, la diputada li ha preguntat per la “violència extrema” de la policia durant l’1-O. Aquest terme, ha replicat Pérez de los Cobos, “no es correspon a la realitat”. Nogueras li ha preguntat, també sense èxit, qui va ordenar les càrregues aquell dia. S’ha limitat a defensar l’actuació de la jornada electoral: “Si per accedir a aquell local hi havia individus que s'interposen a la porta i als llocs d'accés per fer obstrucció, les forces i cossos de seguretat de l’Estat, en l'ús legítim de la força, de manera proporcionada i fent un encomiable esforç de contenció, van intentar complir les ordres rebudes de la millor manera possible”.

Mireia Vehí, diputada de la CUP, també ha protagonitzat una topada amb el coronel de la Guàrdia Civil. Ha estat quan la parlamentària anticapitalista li ha recordat que és “memòria viva de les clavegueres de l’Estat”. Diego Pérez de los Cobos, alterat, ha demanat a la presidenta de la comissió de la Kitchen que ho retiri o que no consti en l’acta de la sessió. I ha reblat Vehí: “És la viva imatge d’una raó d’Estat que va pegar qui volia votar. Van perdre, no van trobar cap urna i van fracassar. A Espanya ha estat condecorat. A Catalunya és un simple mercenari de l’Estat que no mereix ni la vergonya”.