El Tribunal Constitucional (TC) ha vingut posant límit des de 2013 al procés català amb més d'una desena resolucions que van paralitzar i posteriorment van declarar inconstitucionals els diferents passos fets pels governs de la Generalitat, primer d'Artur Mas i després de Carles Puigdemont, per organitzar una consulta independentista i posar les bases legals d'un futur Estat català.

Encara sota la presidència de Pascual Sala, el 7 de maig de 2013, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la impugnació pel Govern central del primer acord pel qual el Parlament de Catalunya va aprovar, el gener de 2013, una declaració de sobirania que incloïa el 'dret a decidir' del poble de Catalunya".

El Parlament català va sol·licitar que la suspensió s'aixequés de forma "immediata". El Tribunal espanyol de garanties, ja amb Francisco Pérez de los Cobos de president, va acordar de forma unànime mantenir-la l'11 de juliol de 2013.

La consulta del 9-N

El següent pas d'importància que va donar el Parlament català va ser l'aprovació d'una nova llei de consultes el setembre de 2014 que va servir de base perquè el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, firmés la convocatòria d'una consulta sobiranista per a Catalunya que s'havia de celebrar el 9 de novembre d'aquell mateix any. Deu dies després, el 29 de setembre, el Ple del TC es va reunir de forma urgent i a instàncies del Govern va decidir suspendre -també per unanimitat- tant la nova llei de consultes com el decret de convocatòria.

Per sortejar la prohibició, el govern de Mas va convocar a través del web oficial de la Generalitat una "consulta alternativa" -que va denominar procés participatiu - que no aclaria prou el marc jurídic en el qual anava a desenvolupar-se i l'objectiu de la qual era evitar una nova impugnació per part del Govern de Rajoy, que es va produir de tota manera.

El 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de la celebració de la consulta, el Tribunal la va suspendre cautelarment i va prohibir també les restants actuacions de preparació de l'esmentada consulta o vinculades a elles, per la qual cosa les autoritats i poders públics de Catalunya no podien, en teoria, promoure cap acte relacionat amb la crida a les urnes per a aquell dia.

La consulta es va celebrar de tota manera, la qual cosa va provocar una querella per desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions a l'expresident Mas, les llavors vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera d'Educació Irene Rigau. Posteriorment es va actuar davant del Tribunal Suprem contra el diputat i exconseller de Presidència Francesc Homs.

La resolució de fons sobre la Llei de consultes i la primera convocatòria que es va realitzar del 9-N es va conèixer uns mesos més tard, el 25 de febrer de 2015, quan els magistrats del TC van declarar inconstitucionals dos preceptes de la Llei de Consultes Populars no Referendàries de 2014 i nul de ple dret l'acord de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.

Uns mesos més tard, l'11 juny, el TC va declarar que els actes del denominat "procés participatiu" -la consulta alternativa del 9-N, que va ser la que es va acabar celebrant- també havien de ser declarats inconstitucionals perquè és l'Estat i no les comunitats autònomes el que té la competència exclusiva per convocar consultes que "afecten l'ordre constituït i el fonament de l'ordre constitucional".

Procés de desconnexió

El 5 de novembre també de 2015 el TC va admetre a tràmit els recursos que havien presentat PP, C's i PSC contra la tramitació parlamentària de la denominada resolució independentista, que havia estat portada a Ple després de ser admesa pels diputats Junts pel Sí i la CUP. Els recursos van ser estimats parcialment el 6 de juny de 2016 en considerar el TC que els drets dels diputats van ser vulnerats perquè la Cambra autonòmica va actuar de forma "irregular per prematura" sense sentir la Junta de Portaveus.

No obstant això, en aquesta mateixa resolució els magistrats del TC van rebutjar aplicar les mesures cautelars plantejades pels 'populars' i la formació taronja i l'objectiu de les quals era el d'invalidar els efectes dels acords parlamentaris adoptats fins al moment pel Parlament. Això va suposar, a la pràctica, que el TC avalava la celebració del Ple del Parlament més pròxim a aquesta data en la qual es va debatre la proposta de resolució per donar inici al procés de "desconnexió".

La resolució havia estat suspesa l'11 de novembre de 2015 després d'admetre's a tràmit el recurs que l'Advocacia de l'Estat havia presentat sobre això en nom del Govern.

En aquest auto de novembre de 2015 el Tribunal Constitucional ja va advertir expressament la presidenta del Parlament Carme Forcadell i Mas de les seves responsabilitats, inclosa la penal, si desobeïen les seves resolucions, si bé no va acollir la petició que havien realitzat els serveis jurídics de l'Estat per advertir també d'una possible suspensió en les seves funcions dels càrrecs implicats.

Resolució independentista

El 2 de desembre de 2015 el TC va dictar la sentència que ha marcat els últims enfrontaments jurídics entre el Govern i la Generalitat, en declarar inconstitucional la resolució independentista que va donar inici a la ruptura amb Espanya.

A partir d'aquest moment, la major part dels recursos presentats per l'Executiu de Rajoy, i que han centrat tota l'activitat del tribunal de garanties durant l'últim any, han denunciat l'incompliment d'aquesta resolució mitjançant la figura dels 'incidents d'execució' d'aquesta sentència reforçats mitjançant una reforma del mateix TC que permet suspendre en les seves funcions els qui desobeeixin les seves resolucions.

Fora d'aquesta dinàmica d''incidents d'execució' es pot destacar, tanmateix, la resolució per la qual el passat 3 de juliol el TC va anul·lar els denominats 'pilars de l'Estat català', unes normes que figuraven en la llei catalana de mesures fiscals, financeres i administratives de 2015 entre les quals es trobava la creació d'una Agència Tributària catalana.

Com que el Govern català va seguir amb el seu full de ruta i davant dels requeriments del Govern, el TC va viure un 'estiu calent' aquest últim any i el 9 de juliol va estimar l'incident de nul·litat que li instava a actuar contra la comissió d'estudi del procés constituent creada pel Parlament com un dels passos per fer realitat la denominada resolució independentista. No obstant això, es va limitar a fixar els límits d'actuació que els seus integrants no han de depassar.

Poc més tard, en una convocatòria poc habitual en celebrar-se en 1 d'agost, els magistrats van donar el primer pas per poder aplicar, si es donés el cas, la imposició de multes o l'obertura d'un procediment penal contra els responsables de la iniciativa parlamentària.

Com a conseqüència d'aquesta última decisió del tribunal de garanties -coneguda a la tornada de l'estiu, el 6 d'octubre- la Fiscalia va acabar querellant-se contra Forcadell en considerar que el seu paper en l'aprovació per part de la cambra autonòmica de les conclusions de la denominada Comissió d'Estudis sobre la Independència podia tenir rellevància penal.

Finalment, pocs dies abans de Nadal s'han conegut dues últimes resolucions del TC claus en aquest enfrontament jurídic entre el Govern i la Generalitat: EL 14 de desembre es va admetre un nou incident d'execució de sentència contra les últimes resolucions d'impuls del "procés constituent" entre elles, la que donava suport a la celebració d'un referèndum el 2017 amb o sense l'aval de l'Estat; i la nul·litat -notificada el passat dia 23- de les tres ponències per a les 'lleis de desconnexió'.