El Tribunal Constitucional (TC) comença a desbrossar el camí per agilitzar el cúmul de recursos que té pendents de revisar. I té feina per endavant. D’entrada, el ple d’aquest dimarts ha acceptat l’abstenció de la magistrada progressista Laura Díez respecte el recurs de VOX contra el decret del govern català que esquivava l’aplicació del 25% de castellà a les aules catalanes. L’òrgan de garanties constitucionals va rebutjar les al·legacions de l’extrema dreta presentades el novembre de l’any passat però, en aquest punt, encara queda viu el recurs de súplica. El Constitucional es va ventilar el recurs de l’ultra dreta per un defecte de forma, i això va implicar que ni tan sols estudiés la qüestió en profunditat.
Però per què s’absté Díez? Quan formava part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, la magistrada va redactar un dictamen sobre la llei catalana. Va apuntar que la normativa catalana no vulnerava els articles 3 (el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a fer-la servir) i 27 de la Constitució (on es recull el dret a la llibertat d'ensenyament). Per aquests posicionaments previs, l'Assemblea per una Escola Bilingüe ja va remetre un escrit al TC intentant recusar la magistrada. De qualsevol manera, ella es va postular per abstenir-s’hi.
Segons el recurs de VOX al decret del 25%, el text del govern català servia per “abandonar un cop més l’ús del castellà” a les escoles catalanes. La van definir com un “estratagema” per donar als centres un “escut jurídic” per poder incomplir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, subratllaven que la mesura no havia de ser un decret llei perquè “no existeix una extraordinària i urgent necessitat” que fes necessari l’ús d’aquest mecanisme.
Comença el debat per la llei de l’avortament
Per començar a desembussar la feinada ingent que hi ha al TC, el president Cándido Conde-Pumpido va imposar que els seus companys comecenssin a debatre el recurs del PP contra la llei de l’avortament aprovada fa 13 anys. Per començar, el TC ha rebutjat que la magistrada conservadora Concepción Espejel s’abstingués de participar en la discussió. Ella mateixa ho havia demanat perquè era membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va emetre un informe sobre la llei aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El TC considera que en pot pendre part perquè ja “fa més de 12 anys” que el CGPJ va redactar aquell text jurídic que, segons detalla, no van suposar l’aprovació de cap dictamen i que el seu contingut no es va enviar al govern espanyol.
L’exministre Campo, defenestrat en set causes
Al mateix ple, el TC ha apartat l’exministre socialista de Justícia Juan Carlos Campo de les deliberacions de set recursos que pengen de l’òrgan citat. En quatre procediments li han fet fer un pas al costat per la seva “relació personal” amb la presidenta del Congrés dels Diputats, la catalana Meritxell Batet. No podrà participar en les deliberacions que tenen a veure amb els recursos del PP contra l’aval de la Mesa als juraments i acataments de la Constitució per part d’un grup de diputats que van fer servir fórmules alternatives el 2019 i el 2020. També podrà dir ni piu en el debat sobre la petició d’informes i documents que integraven els expedients d’indult als condemnats pel procés ni en la discussió sobre la decisió de Batet de deixar sense escó l’exdiputat de Podemos Alberto Rodríguez. Per la seva condició d’exministre s’ha d’apartar de la deliberació sobre un decret anticrisi del govern central, contra un punt de la Llei d’Educació i contra mesures adoptades per l’executiu de l’Aragó.