El Tribunal Constitucional ha evitat pronunciar-se sobre el recurs que va presentar l'executiu de Rajoy contra la investidura de Carles Puigdemont i pregunta a les parts si creuen que cal mantenir-lo o no. Amb tot, no retira les mesures cautelars que impedirien la investidura. El TC ha donat 10 dies a totes les parts.

El ple del Tribunal Constitucional que havia de decidir si admetia o no a tràmit el recurs del govern espanyol per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont. Els magistrats han xutat la pilota endavant i han decidit donar trasllat a les parts perquè valorin si hi ha hagut una possible pèrdua de l'objecte del recurs. És a dir, per tal que opinin sobre si cal seguir endavant amb el recurs un cop s'ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament la convocatòria del ple del proper 12 de març amb Jordi Sànchez com a candidat.

D'altra banda, l'alt tribunal sí que ha admès a tràmit el recurs d'empara presentat pel PSC per desbloquejar la legislatura. El plenari tramitarà el recurs però no fixa mesures cautelars, tal com volien els socialistes. El PSC havia sol·licitat al tribunal que dictaminés que els terminis per investir president havien començat i ja corria el rellotge dels dos mesos.

El ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha acordat donar al Govern, al Parlament de Catalunya i a les altres parts personades un termini de deu dies perquè es pronunciïn sobre "l'eventual pèrdua d'objecte del procediment" com a conseqüència de la publicació, avui, al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, les resolucions del president del Parlament de Catalunya sobre la investidura de Jordi Sànchez. 

El Tribunal acorda mantenir les mesures cautelars dictades el 27 de gener mentre es resol si el recurs continua vigent. El 30 de gener el TC va suspendre cautelarment les resolucions dirigides a investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. En les mesures s'advertia que la investidura de Puigdemont no es podia fer ni a través de mitjans telemàtics ni per substitució per un altre parlamentari i que, en tot cas, havia de comptar amb autorització judicial si, arribat el moment, el candidat hagués seguit sota ordre de crida i cerca. El Tribunal també va prohibir delegar el vot en altres parlamentaris als membres de la Cambra autonòmica sobre els quals pesés ordre judicial de crida i cerca i ingrés a la presó.