El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat el recurs d’empara d'Artur Mas contra la sentència de 23 de gener del 2019, de la Sala Penal del Tribunal Suprem, que va estimar parcialment el recurs de cassació interposat contra la sentència de 13 de març del 2017 de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Mas va ser condemnat com a autor d'un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic per la consulta del 9-N a les penes de multa de dotze mesos i inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius, siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern tant en l'àmbit autonòmic com de l'Estat, per temps d'un any i un mes. Desestimant el recurs, la sentència ja és ferma. Ara pot començar el seu camí al Tribunal Europeu dels Drets Humans en el cas que Artur Mas vulgui la nul·litat de la condemna.
La sentència del TC diu que el delicte apreciat pels òrgans judicials es fonamenta en l'incompliment de la providència del Tribunal Constitucional, de data 4 de novembre del 2014, en la qual, en virtut de la invocació pel Govern de l'article 161.2 de la Constitució, es va acordar la suspensió de la celebració del procés de participació ciutadana previst per al dia 9 de novembre del 2014, en el qual es convocava els catalans i les persones residents a Catalunya a manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya. La resolució sosté que els òrgans judicials no han vulnerat el principi de legalitat penal, a l'entendre que la providència dictada pel Tribunal Constitucional posseeix la naturalesa pròpia d'una "resolució judicial" susceptible d'integrar el tipus penal de l'art. 410.1. Pel Ple, aquesta afirmació no és fruit d'una interpretació irracional o arbitrària sobre el règim jurídic de les resolucions dictades per aquest tribunal.
La sentència, també, desestima la denúncia relativa a la manca d'executivitat i concreció de la providència incompleta, ja que tampoc considera il·lògiques o arbitràries les conclusions assolides pels tribunals penals, a l'entendre que la indicada providència és "executiva per antonomàsia" i el seu contingut és clar i determinat. El Ple tampoc qüestiona l'apreciació dels òrgans judicials sobre el fet que "el demandant va obrar amb coneixement del mandat judicial i amb intenció d'incomplir" ni es desautoritza l'apreciació dels òrgans judicials, relativa al fet que el requeriment previ a l'interessat "no és un requisit típic del delicte de desobediència, ni una condició objectiva de punibilitat, sinó un mitjà d'acreditar el dol i la rellevància s'atenua quan s'atribueix a autoritats o funcionaris públics".
Es desestima també la queixa que la condemna penal vulnera el dret a participar en els assumptes públics i els drets a la llibertat ideològica, d'expressió i de reunió.