El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat un article de la llei catalana de violència masclista que obliga els partits polítics a expulsar els militants implicats en casos de violència masclista. La sentència, de la qual ha estat ponent el president Cándido Conde-Pumpido, ha declarat inconstitucional i nul l'article 16 de la llei del dret a les dones a erradicar la violència masclista, norma que va impugnar davant del Constitucional el grup del PP al Congrés. Tanmateix, el TC ha avalat tres dels quatre articles impugnats de la llei, en els quals es reconeix les nenes i adolescents transgènere com a víctimes potencials de la violència de gènere, es defineix el consentiment sexual i les diferents formes de violència masclista. El TC ha considerat que l'article 16 és inconstitucional perquè el règim intern dels partits polítics s'ha de regular a través d'una llei orgànica de caràcter estatal. Així, l'anul·la entenent que incorre en una infracció de la reserva de llei orgànica de l'article 81.1.
L'article 16 va ser introduït en la llei del Parlament de Catalunya del 17/2020, que modificava la llei 5/2008 del dret a les dones a erradicar la violència masclista. L'article obliga els partits a tenir plans d'igualtat interns i protocols per a la prevenció, detecció i actuació davant la violència masclista que puguin exercir tant afiliats com simpatitzants, siguin persones amb un càrrec de representació o no. També obliga els partits a incorporar en les seves normes internes la prohibició d'incórrer en actes de violència masclista i adoptar mesures de suspensió o expulsió de la militància en cas que una persona cometi aquests actes. Finalment, també recull que els partits han de fer accions de sensibilització dels seus membres i han de disposar de serveis d'assessorament i acompanyament a les víctimes i preveure les mesures de reparació adequades.
El Constitucional blinda la inclusió de les dones trans en la llei catalana
Malgrat que el TC ha estimat el recurs del PP en referència a aquest article, no ha considerat cap inconstitucionalitat en els articles 1, 2 i 3, que els populars també reclamaven impugnar. El primer es va modificar per incloure les nenes, adolescents i dones transgènere com a possibles víctimes de violència masclista. En opinió del Constitucional, la llei catalana no amplia el subjecte passiu de la violència de gènere ni modifica els tipus penals previstos, sinó que inclou les dones transgènere "als sols i exclusius efectes de fer-les destinatàries d'un conjunt de mesures de caràcter assistencial que busquen una reparació integral del dany patit".
Pel mateix motiu, el TC desestima els dubtes de constitucionalitat plantejats sobre la definició del consentiment sexual o de les diferents formes de violència masclista, perquè aquests conceptes s'emmarquen en una "norma de caràcter assistencial", de manera que la llei "ni tipifica" de manera efectiva i concreta algun supòsit de responsabilitat penal, ni tampoc "reprodueix o amplia cap tipus penal". La sentència conclou que la llei no envaeix competències de l'Estat en matèria de legislació penal ni regulació de registres públics, sinó que es limita a "dotar les dones d'una protecció integral davant de la violència de gènere, establint una sèrie de mesures de prevenció, detecció i sensibilització".
La magistrada María Luisa Balaguer ha emès un vot particular que sosté que la sentència s'hauria de pronunciar sobre importants conceptes com el de dona o persones transgènere que exigeixen una "clarificació terminològica", per més que la llei impugnada només es refereixi ells en el marc de polítiques assistencials i de reparació.