El Tribunal Suprem revisa aquest dimarts la sentència que va acreditar l'espoli milionari al Palau de la Música i va condemnar a CDC a tornar els 6,6 milions d'euros en comissions il·legals cobrades a través de la institució, i al seu extresorer Daniel Osàcar a quatre anys i cinc mesos de presó.

Cinc magistrats es reuneixen aquest matí a porta tancada per debatre sobre els 16 recursos presentats a la sentència de l'Audiència de Barcelona, si bé en principi no s'espera que l'alt tribunal doni a conèixer avui la decisió.

La resolució va considerar provat que el Palau va servir per "emmascarar" el pagament de comissions de fins al 4 % de la constructora Ferrovial, a canvi que "alts responsables" de Convergència Democràtica de Catalunya no identificats li asseguressin un "flux constant" d'adjudicació d'obres públiques en el seu favor.

En espera del Suprem

L'Audiència va ordenar el decomís dels 6,6 milions cobrats per CDC, si bé va decidir esperar a la sentència del Suprem per decidir si és el PDeCat (successor de l'extinta CDC) que els ha de pagar.

A més d'Osàcar i CDC, van recórrer els saquejadors confessos, Fèlix Millet, condemnat a 9 anys i vuit mesos; i la seva mà dreta, Jordi Montull, a 7 anys i mig de presó. L'Audiència va enviar a ambdós a presó per risc de fuga, si bé després els va excarcerar després del pagament de sengles fiances en espera del que digui el Suprem.

Els magistrats també hauran de revisar el recurs de l'exdirectora financera del Palau Gemma Montull, filla de Jordi, (4 anys i mig); i els de Laia Millet i Marta Vallès, filla i esposa de Millet, condemnades, com a responsables civils a títol lucratiu del desfalc, així com les empreses vinculades a les esposes dels exresponsables del Palau a través de les quals es va perpetrar l'espoli.

Entre els absolts van figurar els exdirectius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, un aspecte que ha recorregut la Fiscalia en considerar que els delictes no han prescrit.

Deu anys va durar -des de 1999 a 2009-, segons la sentència de l'Audiència, l'"acord criminal" per al pagament de comissions de Ferrovial a CDC; els seus extresorers Carles Torrent, mort en 2005, i Daniel Osàcar es van convertir en la "clau de volta" que permetia "l'entramat" de cobrament de mossegades "a canvi d'obra pública", entre elles la construcció de la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro.