Carpetada. La sala penal del Tribunal Suprem ha rebutjat la querella que va interposar el PSOE contra el líder i diputat de Vox, Santiago Abascal, pels delictes d’odi, injúries i amenaces al president del govern espanyol. En concret, el cap del partit d'extrema dreta va afirmar en un diari argentí que hi haurà un moment que el poble voldrà penjar dels peus Pedro Sánchez. “No és penalment rellevant, tot el que pot considerar-se inacceptable en termes discursius i expressius”, conclou l’alt tribunal espanyol, tot reiterant la protecció a la llibertat d'expressió, especialment en l'àmbit del discurs polític, que manté el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i el Tribunal Constitucional (TC). L'alt tribunal espanyol insisteix que la protecció a la llibertat d'expressió "s'intensifica" si la persona destinatària de les crítiques o desqualificacions ostenta responsabilitats públiques: “Els marges de la crítica admissible són molt més amplis que si el destinatari fos un particular.”
En la resolució, comunicada aquest dimecres, el tribunal analitza les expressions utilitzades pel responsable de Vox en l'entrevista que va concedir al diari Clarín el 10 de desembre de 2023 i assenyala que “palesen una frontal radical oposició tant a la persona de Pedro Sánchez com a la seva gestió política. Però aquest rebuig -afegeix- no satisfà els nivells d'antijuridicitat penal que reclamen els tipus penals inclosos en la querella”.
"Cap risc greu a la convivència"
Els cinc magistrats del Suprem repassen la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal Constitucional (TC) respecte a expressions d'odi, i indica que s'han de tenir en compte aspectes com la capacitat de qui profereix aquestes expressions per a produir conseqüències perjudicials, el context en el qual s'emeten, el mitjà utilitzat, o les condicions dels destinataris.
En relació amb les manifestacions d'Abascal, el tribunal explica que malgrat els indicadors de confrontació presents en l'actual realitat sociopolítica i les seves projeccions que, en forma de protestes i concentracions davant la seu del partit querellant es descriuen en la querella, “no resulta possible traçar un pronòstic que la conducta expressiva del querellat hagi generat un risc significatiu de greu afectació de les bases de la convivència pacífica o de l'estatut de ciutadania del qual són titulars el president del govern espanyol i els militants del Partit Socialista”, segons expressa el magistrat ponent, Javier Hernández.
En la resolució, el tribunal afegeix que “no sembla compatible amb els mateixos fonaments del pluralisme polític que puguin posar-se límits penals als discursos dels representants públics electes que, fins i tot en termes descarnats o exagerats, pretenguin qüestionar i deslegitimar, des de l'oposició, la gestió política del govern i del seu president”.
Resposta política i no penal
Per al Suprem, l'odi és precursor del perill, però “la seva expressió no consumeix per si i sense cap altra consideració el resultat de perill abstracte, però real”, exigit per l'article 510 del Codi Penal. I manifesta: “La reacció penal no pot activar-se perquè el discurs produeixi o reforci sentiments d'aversió enfront de l'oponent polític. Exigeix, indeclinablement, la taxa de lesivitat reclamada pel tipus”. Sense aquesta -asseguren els magistrats- “es correria l'inassumible risc en una societat democràtica d'excloure del debat públic, mitjançant l'aplicació, a més, de la norma penal, el discurs extremadament advers només perquè pugui estimular, entre els destinataris, sentiments de profund rebuig de l'adversari polític”.
En democràcies avançades, -raona el Suprem- “els discursos de confrontació entre les forces polítiques democràtiques, encara que continguin expressions odioses, formen part de l'espai del debat públic, mereixent, per això, protecció constitucional. Competint-los a aquestes forces, i no als tribunals mitjançant l'aplicació de la norma penal, oferir a la ciutadania aquelles raons i propostes que permetin mitigar o neutralitzar la indesitjable lògica schmittiana” (amic-enemic) “que, sembla, està emmarcant el clima polític”.