El Tribunal Suprem espanyol avala la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i rebutja que l'administració del País Valencià segueixi utilitzant la llengua valenciana com a prioritària. A més, també obliga que les comunicacions institucionals entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears es facin en castellà, prohibint d'aquesta manera el català.
El President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, no ha tardat en reaccionar al conèixer la noticia. Assegura que fer cas d'aquesta sentencia és "una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua" i que la Generalitat "seguirà comunicant-se en català".
Acatar aquesta sentència seria acceptar una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua. Per descomptat, la Generalitat de Catalunya seguirà comunicant-se en català, llengua comuna, amb els governs de les Illes i del País Valencià.https://t.co/aQooZfklwX
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) June 14, 2020
Acció Cultural del País Valencià assegura que el TS "ataca l'autogovern del poble valencià" i ha titllat aquesta sentència de "molt greu".
El Tribunal Suprem espanyol ataca l'autogovern del poble valencià i fins i tot la ciència (qüestiona el fet de l'àmbit lingüístic i nega a les administracions que comparteixen l'àmbit català el dret a parlar entre elles en la seua llengua). Molt greu https://t.co/ixtwNtQxvq
— Acció Cultural PV (@AccioCulturalPV) June 14, 2020
La resolució de Tribunal Suprem amb data de 2 de juny estima que "no és procedent" al recurs de cassació interposat per l'advocacia de la Generalitat i per Intersindical Valenciana contra la sentència 319/2018, de 17 de juliol, de la Secció Quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
La sentència recorreguda declarava al juliol de l'any passat la nul·litat de part de el Decret 61/2017 de la Generalitat Valenciana que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública autonòmica.
Així, estimava en part el recurs interposat per dos diputats de el Grup Popular i anul·lava 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat a l'valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d'edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d'aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, així com en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interès públic que depèn d'entitats locals.
Quan es tracta dels efectes fora del seu territori dels documents elaborats per una comunitat en la seva llengua cooficial, "la competència de la mateixa no pot extralimitar del seu territori i hi haurà d'atenir-se al que preveu l'art. 15.3 de la LPAC, que proporciona la regla única i suficient per solucionar totes les situacions, disposar que no serà necessària la seva traducció al castellà en el cas que la llengua cooficial en què estiguin elaborats els documents sigui també la llengua cooficial a la comunitat autònoma en què hagin de tenir efectes", assenyala la resolució de Tribunal Suprem.
Per tant, estima que la previsió reglamentària de l'art. 12.3 de l'decret "infringeix, en efecte, tant l'art. 15.3 de la LPAC, com l'art. 149.1.18 de la CE, al desbordar la competència estatal amb la introducció d'un concepte jurídic, el de "mateix àmbit lingüístic" que és aliè a la norma estatal aplicable.
"Per tant, la sentència recorreguda resol adequadament la qüestió, i el recurs de cassació ha de ser desestimat", assenyala.