Ara fa gairebé dos anys, el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que Arnaldo Otegi va ser condemnat per terrorisme en un judici que no va ser just. Això va passar el novembre del 2018. No ha estat fins avui que el Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del cas Bateragune, seguint el que va ordenar Estrasburg. L'actual coordinador general d'EH Bildu va arribar a passar sis anys i mig a la presó de Logronyo. No va tenir cap mena de permís. Ara l'anul·lació fa decaure també la inhabilitació del líder de l'esquerra abertzale per exercir càrrecs públics, que estava vigent fins al 2021.

La sala ha admès els recursos de revisió de sentència interposats per Arnaldo Otegi, Rafael Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez Torres, Sonia Jacinto Garcia i Miren Zabaleta Tellería. Així, ha anul·lat la sentència del 2012 que va condemnar-los a penes d'entre sis anys i sis anys i mig de presó pel delicte de pertinença a organització terrorista, en el cas Bateragune. Van ser condemnats per suposadament intentar reconstruir Batasuna per formar una aliança independentista seguint ordres d'ETA.

 

El novembre del 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans va tirar per terra la sentència de l'Audiència Penal. El tribunal europeu va concloure que s'havia vulnerat l'article 6.1 del Conveni Europeu per manca d'imparcialitat del tribunal. Per al Tribunal Suprem això "constitueix títol suficient" per a revisar i estimar el recurs presentat pels condemnats.

El cas va arribar a Estrasburg per la defensa d'Otegi, que buscava dilucidar si l'actuació de la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo va vulnerar els seus drets fonamentals. La defensa va al·legar que la seva imparcialitat estava contaminada pel prejudici mostrat en un judici anterior contra ell. En concret, al·legava que durant el judici per l'homenatge a un dels líders d'ETA, Argala, Murillo va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme etarra i, davant la seva negativa a respondre, la magistrada va afirmar: "Ja sabia jo que no em contestaria a aquesta pregunta".

De la mateixa manera, les defenses també van denunciar la presumpta parcialitat del president del tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, per la seva militància al Partit Popular i del magistrat Antonio Narváez, que va ser el fiscal que va impulsar la il·legalització de Batasuna. El TEDH va refusar aquests arguments.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat