La Secció Quarta de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem ha anul·lat el decret de la Generalitat Valenciana del gener de 2021 sobre les restriccions a la mobilitat per fer front a la propagació del coronavirus. Malgrat que l'alt tribunal admet que el contingut d'aquesta disposició era "adequat i proporcionat" pel context sanitari, s'ha inclinat per anul·lar-lo degut a la sentència del Tribunal Constitucional per la qual declarava la inconstitucionalitat del segon estat d'alarma, que va afectar aquell període. Així doncs, a causa d'aquesta resolució, el Suprem conclou que en el decret "faltava el supòsit en què descansava la facultat" del president del País Valencià per poder dictar la norma en ser aquesta inconstitucional.

El decret anul·lat imposava aleshores una limitació en el nombre màxim de persones que podien mantenir reunions en espais públics i privats, també es restringia l'entrada i sortida de persones del País Valencià, així com durant els festius i els caps de setmana de municipis que tenien una situació epidemiològica complicada o bé que superaven els 50.000 habitants. Del recurs que va interposar un particular, el Tribunal Suprem considera que les al·legacions presentades que reclamen una llei orgànica per poder regular aquesta matèria, en referència als drets fonamentals, no tenen fonament. L'alt tribunal reconeix que els reials decrets que declaraven i prorrogaven l'estat d'alarma tenien capacitat per a fer-ho.

Ara bé, el Suprem sí que estima la part que fa referència a l'article 2.2 del reial decret del segon estat d'alarma, que determinava que "a cada comunitat autònoma i ciutat amb Estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada serà qui tingui la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb Estatut". La Sala recorda que és un dels preceptes que el Constitucional va anul·lar. El fet que Ximo Puig, president del País Valencià, es remetés a aquest article concret per establir les restriccions a la mobilitat, fan que s'acabi tombant el decret que aleshores es va aprovar.

Sense imposició de costes

El Tribunal Suprem afirma en la resolució que l'escenari plantejat és "certament singular" pel fet que es van declarar inconstitucionals alguns dels articles del reial decret sobre el segon estat d'alarma i perquè les mesures plantejades resultaven "adequades, necessàries i proporcionades per fer front a l'extraordinària crisi de salut pública que encara avui patim". Sobre el decret que va impulsar la Generalitat valenciana, la justícia explica que es tractava d'unes mesures que "una vegada expirava l'estat d'alarma, havíem dit que poden adoptar les autoritats sanitàries competents si ofereixen la justificació precisa, que en aquest cas no és discutible". El conflicte radica, segons la sentència, en el fet que "manca el supòsit" que justifiqui la potestat del president Ximo Puig per dictar aquell decret. Detallen que aquesta falta "no pot ser substituïda per l'habilitació que confereix a les autoritats sanitàries la legislació sanitària, donat que no es va seguir el procediment previst".

Per la seva banda, la Fiscalia demanava que es fes una estimació parcial del recurs interposat, però el Suprem ho declina perquè "la declaració d'inconstitucionalitat del decret del segon estat d'alarma significa que la limitació d'entrada i sortida de la comunitat autònoma o de determinats municipis només la pot acordar l'autoritat competent a l'estat d'alarma, que no pot ser, després de la sentència del Tribunal Constitucional, la que representa el president de la Generalitat". La Sala estima el recurs i anul·la el decret sense imposició de costes.