Totes les regions franceses han sortit a donar un suport massiu a la nova llei de llengües, que introdueix per primer cop la immersió lingüística al sistema escolar francès. Això implica que les escoles públiques podran fer fins a un 50% d'assignatures en català a la Catalunya Nord, i que alhora els ajuntaments podran subvencionar els centres privats que ja fa dècades que fan immersió, com la Bressola i Arrels.
Les regions, des d'Occitània (on hi ha inclosa la Catalunya Nord) fins a la regió de París passant per la Guaiana, han titllat de "dia històric" l'aprovació de la llei. "Contra el parer del ministre d'Educació Nacional, diputats de tots els grups han obert la possibilitat d'un ensenyament anomenat "d'immersió", és a dir efectuat en la llengua regional en la major part del temps escolar", indica el comunicat conjunt que han presentat.
Les regions estan convençudes que amb la immersió es millora el coneixement de llengües, a causa del plurilingüisme. "Com ha dit molt bé en el ple el ponent Paul Molac, els alumnes que es beneficien de l'ensenyament per immersió tenen un nivell de francès superior a la mitjana".
I insisteixen que aquest nou dret "no té cap problema constitucional". "Segons les decisions del Tribunal Constitucional, es tracta de donar als pares la possibilitat d'escollir donar als seus fills un ensenyament en llengua regional, i no una obligació per a les famílies, segons ha recordat el diputat Molac", ha manifestat.
Segons les regions, és positiu que els diputats hagin mantingut en la proposició la participació financera dels Ajuntaments en l'escolarització dels alumnes en les escoles privades que dispensen ensenyament en llengua regional. "També han mantingut igualment el principi de l'ensenyament de les llengües regionals en el marc de l'horari normal dels cursos per tal de poder proposar-ho a tots els alumnes que ho desitgen", manifesten.
L'Assemblea francesa ha aprovat aquesta tarda la denominada llei de promoció de les llengües regionals, que introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), ha estat aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Ha superat de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavorirà els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.
La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".