Suïssa ha prohibit avui per referèndum el vel islàmic integral, en particular en les seves dues modalitats més comunes, el nicab (el de l'àrea del Golf Pèrsic) i el burca (el d'Afganistan). En canvi, el vel que no tapa la cara quedarà permès.

Els resultats apunten a una victòria del Sí per un 52,7% a favor, davant d'un 47,3% en contra, segons els percentatges recollits per Swissinfo, poques hores abans d'acabar el recompte. Fins ara, 17 dels 26 cantons que conformen el país han aprovat la mesura, que requeria una majoria tant en el percentatge de població com en el nombre de cantons.

El resultat significa que la prohibició ara s'ha d'incorporar a la Constitució helvètica i que s'aplicarà a restaurants, botigues i espais públics.

La iniciativa ha estat impulsada pels diputats de la formació d'extrema dreta Unió Democràtica de Centre (UDC), que volia prohibir l'ús del burca, el nicab, i altres formes no religioses d'ocultar la cara, i era rebutjada per la resta de partits de l'espectre polític suís. Des de la UDC s'argumenta que aquesta prohibició contribuirà a impedir atemptats terroristes i altres formes de violència, i facilitarà la promoció de la igualtat de gènere, alliberant les dones que estan "controlades, oprimides i captives".

Jean-Luc Addor, diputat de la Unió Democràtica de Centre, ha saludat "totes les personalitats d'esquerra i musulmanes que s'han atrevit a comprometre's amb aquesta iniciativa alliberadora per a les dones". Segons ha indicat, la proposta ha pogut reunir un ampli front que va molt més enllà de les files de la UDC. "Alguns musulmans han entès que el nicab és una manifestació ostentosa de l'Islam radical", ha assegurat.

El Govern suís era contrari a la prohibició del vel integral per raons econòmiques, amb l'argument que afecta gairebé exclusivament les turistes procedents dels països rics del Golf Pèrsic, per la qual cosa la seva supressió seria un revés per als ingressos de país.

Molts estudiosos de l'islam i també ulemes discrepen del caràcter religiós del vel. Es tracta, per a ells, d'un vell costum de les poblacions àrabs, més pròpia de les zones rurals que de les grans urbs, i no pas d'una exigència de l'Alcorà.