Intentar pronosticar quin serà el resultat de les eleccions municipals a Barcelona és missió suïcida. Tant, que gairebé ningú no s'atreveix a mullar-se, ni tan sols els propis partits, escarmentats com estan de la poca punteria de les enquestes, si més no últimament. Enmig de tanta incògnita hi ha, això sí, una certesa inqüestionable: l'ajuntament quedarà tremendament fragmentat, probablement més i tot que ara. I això vol dir que els partits estaran obligats a entendre's. O com a mínim a intentar-ho. A continuació fem un repàs de les intencions de cadascun d'ells en relació als pactes i vetos. Obviant l'evidència que l'escenari idíl·lic per a qualsevol d'ells és guanyar amb majoria i no haver de dependre de ningú, la conclusió a primer cop d'ull és que Manuel Valls és qui compta, a priori, amb menys aliats, tot el contrari que ERC. Bé, i el cordó sanitari a VOX, que només se salta el PP. 
Abans de començar l'anàlisi exhaustiu, dues prèvies. La primera, que el gràfic s'ha elaborat a partir del que s'afirma des de les candidatures a dia d'avui, per tant, en un context electoral. No perdem de vista que sovint, promeses i fets no acaben coincidint. El segon apunt és que a diferència del que passa al Parlament i al Congrés, en el cas dels ajuntaments el mandat arrenca encara que no hi hagi pactes. A Barcelona, si cap suma alternativa arriba a 21 regidors, el candidat més votat esdevé alcalde en minoria, com va passar ara fa quatre anys amb Ada Colau, que governa amb 11 de 41 regidors.
Colau: ERC + PSC
L'actual alcaldessa aspira a una aliança amb les forces d'esquerres. Concretament amb el PSC i ERC. A priori l'entesa sembla complicada, sobretot si parlem d'un govern en coalició. Comuns i socialistes ja han governat plegats durant un any i mig, aquest mandat, però l'acord va saltar pels aires. Amb el 155, Colau va fer fora Collboni. La dificultat del pacte, però, no ve per les relacions comuns-PSC, que tot i que ara en (pre)campanya es llancen punyals, no tindran gaire problemes per entendre's. L'os dur de rosegar serà ERC. Els republicans diuen que no tenen res a fer amb el PSC del 155. Ara bé, deixen la porta oberta si els socialistes fan un canvi en relació al conflicte català.
En canvi, Colau ha dit per activa i per passiva que de cap manera pactarà amb Junts per Catalunya, Valls ni el PP.
Maragall: JxCat + comuns
En la línia del mantra d'eixamplar la base, l'ideal d'ERC és "un govern amb el 80%". Passat per la traductora, això vol dir ajuntar els comuns i Junts per Catalunya. Un propòsit que per més que repeteixin sembla impossible, tenint en compte que totes dues formacions es veten mútuament. Amb Ernest Maragall al capdavant, els republicans jugaran en els pròxims dies una carta a favor de la unitat independentista. Faran públic un document de compromís d'unitat republicana, que oferiran per signar a JxCat i la CUP.
Pesa sobre ERC la sospita d'un pla ocult per reeditar el tripartit a Barcelona. Els de Junqueras s'enrabien cada vegada que en senten a parlar, però els resultats i els vetos mutus entre JxCat i els comuns els hi poden acabar abocant.
JxCat: ERC + CUP
Els líders de Junts per Catalunya continuen recordant cada vegada que en tenen ocasió, que és un error no haver fet una candidatura unitària independentista. Estan convençuts que hauria guanyat de llarg les eleccions i que, per tant, no caldria jugar a aquest trencaclosques, perquè podrien governar Barcelona com a força més votada. Com que això no ha estat possible, Forn, Artadi i companyia defensen que l'única opció de pactes que es plantegen és amb independentistes.
Ni comuns, ni els partits que van donar suport al 155 entren en els seus plans.
Valls: PP + PSC
Manuel Valls és el candidat de Ciutadans, però no només. De fet, la seva política d'aliances postelectorals dista molt de la que imposa Albert Rivera, que ha dit públicament que el seu partit no pactarà de cap manera amb els socialistes. Doncs bé, Valls ignora aquestes directrius i ha enviat una carta a Pablo Casado i Pedro Sánchez instant-los a un pacte entre partits constitucionalistes.
L'ex-primer ministre francès repudia tot el que sigui comptar amb independentistes, però també renega de pactar amb VOX.
PSC: menys la CUP i VOX, tots
El candidat socialista intenta defugir al màxim tot el que té a veure amb pactes. "No estem en aquesta lògica", asseguren des de la candidatura. Amb un ull posat a les enquestes, i tenint en compte que la majoria apunten, regidor amunt, regidor avall, a un empat al capdavant -comuns, ERC, Valls i PSC-, Jaume Collboni es cuida molt de no ser esclau de les seves pròpies paraules quan hagi d'agafar la calculadora. Per això, tot i que ha dit que no farà alcalde cap independentista, no diu en cap cas que no hi pactarà si ho acaba necessitant.
L'únic veto que explicita Collboni és a la CUP i a VOX.
PP: Valls + PSC
Josep Bou no té manies. Bé, no les té pel que fa a la ultradreta, igual que el partit pel qual es presenta. El PP és l'única formació que obertament diu que si l'aritmètica dóna, comptarà amb VOX. Els populars marquen la línia vermella a Colau i als independentistes.
CUP: classes populars + independència
La CUP explica que surt a jugar la partida municipal sense apriorismes, basant-se únicament en el seu programa i no en quotes de poder i tacticisme. Els acords que subscriguin seran sempre que suposin millores clares per a les classes populars i avenços en els drets socials i nacionals. Un missatge que si l'interpretem dóna a entendre que la porta està oberta a comuns, ERC i Junts per Catalunya.
Graupera: que Valls no sigui alcalde
"Si l'alternativa és Valls, farem alcalde o alcaldessa Colau o Maragall, però no entrarem al govern", afirmava fa uns dies Jordi Graupera. Només es plantejarien entrar a l'equip de govern municipal amb JxCat i ERC. Això sí: més enllà de qui ocupi l'alcaldia, Graupera avança que votaran a favor de qualsevol idea que trobin bona per a la ciutat, vingui del partit que vingui. Resulta simptomàtic que a l'hora de parlar de pactes, tota la resta de partits independentistes el deixen, volgudament, fora de l'equació.
El sudoku, salta a la vista, és dels de dificultat extrema. La solució, a partir del 27 de maig.