El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, considera que la suspensió de càrrecs públics que estableix la legislació vigent no és aplicable als diputats processats per l'1-O, contràriament al que sosté el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en relació amb els líders independentistes empresonats o a l'exili que són diputats al Parlament.

A través d'un comunicat, el Síndic ha negat que "un cop ferm el processament per rebel·lió" correspongui "la suspensió automàtica de les persones processades" perquè, segons ell, es faria "aplicant una previsió legal reservada per a casos diferents".

El Tribunal Suprem va confirmar dimecres el processament per rebel·lió del president a l'exili, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i 11 líders independentistes més investigats pel referèndum de l'1-O. El Tribunal considera "prou raonable" qualificar els fets com a delicte de rebel·lió perquè va existir "un alçament" amb un ús "injust" del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei.

La tesi de Llarena és que el processament per rebel·lió suposa la suspensió, de manera immediata, de les funcions de tots aquells processats que són diputats i es troben en presó preventiva. Es tracta d'Oriol JunquerasJordi TurullJosep RullJordi Sànchez i Raül Romeva. Carles Puigdemont i Toni Comín no haurien de ser suspesos, ja que no estan a la presó, però Llarena no descarta suspendre'ls també.  

En canvi, Ribó ha recordat que l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, diu que "el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic ha de quedar automàticament suspès" mentre "duri la situació de presó". Ara bé: això, argumenta Ribó, "és aplicable en el cas que persones acusades de terrorisme o rebel·lió estiguin processades i a presó". Per tant, segons Ribó, no es podrien suspendre les persones "amb presó decretada" però no "sotmeses a una pèrdua provisional efectiva de llibertat".

Rebel·lió sense armes?

El Síndic també assenyala que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) 199/1987 va definir la rebel·lió com la que exerceix "un grup que té el propòsit d'un ús il·legítim d'armes de guerra o explosius", i ha subratllat que la interlocutòria esmentada del Tribunal Suprem (TS) del 26 de juny "exclou explícitament la utilització d'armes en el presumpte delicte de rebel·lió per part de les persones processades". Cosa que, segons el Síndic, suposa que "falta un dels elements legals per acordar la suspensió dels càrrecs de totes les persones processades i empresonades". Per tot plegat, el Síndic entén que "el dret constitucional a l'exercici de càrrecs públics" no permet la suspensió dels diputats processats per l'1-O.

La posició del Síndic de Greuges coincideix amb l'expressada per diverses veus de Junts per Catalunya i ERC i alguns juristes en el sentit que si Llarena comunica al Parlament la suspensió dels polítics processats i empresonats que en són membres, la Cambra catalana rebutjaria fer-la efectiva, Això derivaria en un conflicte inèdit entre el Parlament i la justícia.