Què hauria passat a les eleccions al Parlament d'aquest diumenge si Junts per Catalunya i el PDeCAT haguessin anat units? La resposta és que el resultat dels comicis del 14-F s'hauria capgirat totalment: JxCat hauria guanyat, segons una simulació electoral elaborada per Feedback per a ElNacional.cat en base a la llei d'Hondt, el sistema amb el qual s'atribueixen els escons.
Junts, el partit del president a l'exili, Carles Puigdemont, amb Laura Borràs com a candidata, va obtenir el 14-F 568.002 vots, un 20,04%, i 32 diputats. Ha quedat darrere d'ERC, que va aconseguir 603.607 vots, un 21,30% i 33 diputats i el PSC, la primera força, amb 652.858 vots, un 23,04% i 33 diputats.
El PDeCAT és el partit hereu de l'antiga Convergència encapçalat per l'exconsellera Àngels Chacón i avalat per l'expresident Artur Mas, que va anar en solitari a les eleccions en no arribar a un acord amb Junts. Només va obtenir diumenge 77.059 vots i un 2,72% dels sufragis, un percentatge insuficient -el llindà és el 3%- per obtenir escons.
Si, per contra, Junts i el PDeCAT s'haguessin presentat en una sola llista haurien obtingut, sumant els vots reals que han recollit per separat, 645.061 paperetes, un 22,76% i 35 escons, és a dir, 3 més. Quines forces els haurien perdut? El PSC, que hauria obtingut 31, 2 menys i ERC, que s'hauria quedat en 32, un menys dels que realment té.
Junts hauria guanyat les eleccions
El resultat, doncs, de la suma teòrica JxCat + PDeCAT és que Junts hauria guanyat les eleccions, ERC continuaria com a segona força en escons però amb 1 representant menys al nou Parlament i seria tercera en vots; i el PSC continuaria sent primera en vots però tercera en escons. La resta de candidatures no veurien alterat el nombre d'escons que van obtenir diumenge: Vox (11), CUP (9), En Comú (8), Cs (6) i PP (3). Però la majoria independentista (ERC, Junts i CUP) de 74 diputats s'hauria ampliat fins a 76.
Efecte a Barcelona i Lleida
Per demarcacions, els canvis es produeixen a Barcelona i Lleida. A Barcelona, Junts hauria passat de 16 a 18 diputats empatant amb ERC, que en perdria un, de 19 a 18, igual com el PSC, de 23 a 22. A Lleida, Junts hauria sumat un escó més, de 5 a 6, ERC s'hauria quedat igual (5) i el PSC hauria perdut 1, retrocedint de 3 a 2. A Tarragona i Girona no hi hauria hagut canvis a la taula.
D'acord amb la simulació, els vots a la candidatura del PDeCAT, tot i no haver assolit cap escó, haurien impedit la victòria electoral de Junts, que hauria estat primera força en escons i segona en vots. També li hauria costat a Laura Borràs la presidència de la Generalitat, que, molt possiblement, recaurà en el republicà Pere Aragonès.
La llei d'Hondt prima els partits que obtenen més vots a l'hora de repartir escons encara que és més proporcional que altres sistemes. O, el que es el mateix, castiga la divisió electoral en vàries llistes, almenys entre forces del mateix espectre ideològic que poden compartir electors, i premia les unitàries. El cas de Junts i el PDeCAT, que a les eleccions del 2017 anaven a la mateixa llista (34 diputats), és de manual.
Imatge principal: Àngels Chacón amb candidats i dirigents del PDeCAT durant la nit electoral