La consellera d'Acció Exterior del Govern, Meritxell Serret, ha reivindicat aquest dimecres des de Finlàndia el caràcter "innovador" del pla pilot català de Renda Bàsica Universal, una iniciativa que l'executiu té previst posar en marxa durant el 2023 i on participaran al voltant de 10.000 persones. En un acte celebrat a l'agència de Seguretat Social finlandesa, a Hèlsinki, Serret ha assegurat que el país nòrdic "és un model a seguir", ja que són pioners en realitzar un experiment similar entre 2017 i 2019. De fet, la presentació del pla català ha comptat amb la presència de la ministra de Serveis Socials finlandesa, Hanna Sarkkinen, qui ha qualificat la iniciativa del Govern com "una oportunitat valuosa per aprendre".

Torn de Catalunya

Serret ha qualificat a Finlàndia de referent pel que fa a la posada en marxa de programes de renda bàsica universal i considera que ara "és el torn de Catalunya". En aquest sentit, també ha manifestat la intenció del Govern "d'enfortir les relacions amb Finlàndia i altres països nòrdics", fent valdre la tasca de la delegació catalana a la regió. Alhora, la titular d'exteriors, ha indicat que tant Finlàndia com Catalunya treballen per implementar polítiques "amb l'objectiu de millorar la vida de les persones" i que contribueixen a la construcció d'una societat "més equitativa i igualitària". Serret, a més, ha subratllat que el pla català és el més gran que s'ha dissenyat en l'àmbit europeu, reconeixent així que es convertirà en una iniciativa que tindrà un caràcter "molt rellevant". 

El pla pilot de la Renda Bàsica Universal, que es va aprovar el novembre de 2021, és una de les iniciatives prioritàries del Govern durant aquesta legislatura, tal com han deixat clar diverses vegades altres membres de l'executiu. L'objectiu del pla és avaluar l'impacte que té cobrar una prestació en aspectes com el benestar emocional, físic o el món laboral i comparar-lo amb els efectes que genera el sistema actual de prestacions selectives. Amb tot, el pla preveu que al voltant de 5.000 persones distribuïdes per tota Catalunya rebin una assignació monetària durant dos anys, que serà de 800 euros mensuals per adult i de 300 euros mensuals per menor de 18 anys. Del total, 2.500 persones seran escollides de manera aleatòria i 2.500 correspondran a la població de dos municipis. Per altra banda, 5.000 ciutadans més podran participar en actuacions d'avaluació, com ara contestar enquestes. En qualsevol cas, la mostra exclourà el 10% de les rendes més elevades.

Finlàndia, pionera de la mesura

El primer país a posar en marxa un experiment sobre una renda bàsica universal va ser Finlàndia, entre l'any 2017 i 2019. Va aconseguir resultats positius en l'impacte sobre el mercat laboral i el benestar dels seus beneficiaris, sent una inspiració per a iniciatives posteriors. De fet, l'acte de presentació d'aquest dimecres s'ha celebrat a l'agència de Seguretat Social finlandesa –KELA, per les seves sigles en finès-, l'organisme governamental que precisament es va encarregar de desplegar el projecte al país.