Els magistrats del Tribunal Suprem són partidaris de limitar l’exercici de l’acció penal dels partits polítics, tot i que insisteixen que actualment la llei ho permet si es compleixen els requisits establerts. En resposta a la queixa formulada per la defensa de Jordi Cuixart per la participació de VOX com a acusació popular, la sala considera que la presència de formacions polítiques en l’àmbit penal no és “positiva” perquè es corre el risc de traslladar a l’àmbit penal la disputa política.

La restricció de limitar l’acció penal dels partits, diu el Suprem, ha de ser “general” i en aquest sentit apunta que alguns dels partits als quals pertanyen els condemnats “també han pres part activa” en altres processos penals que tenien “algun interès electoral”.

A més, els magistrats subratllen que, tot i que una acusació popular no és una part imparcial, la sala té instruments jurídics per a impedir que aquesta o qualsevol altra part “desbordi l’àmbit funcional que li és propi” durant el procediment.

“Sigui com sigui, l’actual estat de coses no permet a aquesta sala una altra acció que admetre l’exercici de l’acció popular a qui es va personar en temps i forma, cobrint tots els requisits exigits legalment i jurisprudencial per a fer-ho”, conclou la sala.

El Suprem descarta la pertinença a organització criminal

A més de la rebel·lió, el Suprem també ha descartat condemnar per un delicte de pertinença a organització criminal els líders independentistes, tal com pretenia VOX. L’acusació popular considerava que els processats havien actuat de forma unitària, coordinada i jerarquitzada amb el propòsit d’aconseguir la secessió de Catalunya.

Els magistrats apunten en la sentència que tant la rebel·lió -el tipus penal que defensava el partit ultradretà- com la sedició són delictes de comissió “plural, col·lectiva i tumultuària”, però puntualitzen que una suposada distribució de funcions dels implicats “no dona vida, sense més, al delicte d’organització criminal”.

En aquest sentit, la sala afegeix que la sedició contempla un tractament penal singularitzat per aquells que hagin “dirigit la sedició o hi apareguessin com els seus autors principals”. “Ni el relat fàctic sobre el que l’acció popular basava el delicte de pertinença a organització criminal ni els fets provats per la sala serveixen per sustentar la comissió d’un delicte que s’ha vingut delimitant amb diferent criteri”, resumeix la sentència.