El tribunal que jutja la causa del 9-N buscarà que la sentència sigui per unanimitat, segons han pogut saber l’ACN de fonts pròximes al mateix tribunal. Aquest està format per tres magistrats i, d’entre ells, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la seva Sala Civil i Penal, Jesús María Barrientos, que és el ponent i per tant l’encarregat de redactar la sentència.

Des d’aquest divendres, el judici ja ha quedat vist per a sentència i els tres membres del tribunal començaran a deliberar per prendre una decisió. L’esperit amb què afronten la deliberació és aconseguir la unanimitat, evitant així que hi hagi algun vot particular, encara que això suposés la dilació del veredicte.

La causa pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014 ha quedat vista per a sentència després d’una setmana de judici on s’ha pogut sentir els tres acusats, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, i més d'una trentena de testimonis, per intentar determinar com es va organitzar la jornada i si el Govern hi va estar darrere en tot moment o ho va deixar en mans dels voluntaris després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

Inhabilitació?

La fiscalia ha mantingut les peticions de penes de 10 anys d’inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació i desobediència. Per la seva banda, l’acusació popular demana 10 anys d’inhabilitació per a cada acusat i les defenses reclamen l’absolució.

En la jornada de dilluns, precedida d'una gran manifestació sobiranista a les portes del Palau de Justícia, van declarar els tres acusats, defensant que van actuar segons la legalitat i que la suspensió del Constitucional va aturar qualsevol acció del Govern a partir del 4 de novembre, tot i que la providència del TC era poc clara. Així, van assegurar que tot quedava en mans dels voluntaris i de les empreses privades a les quals ja s'havia pagat per fer les feines que van ultimar el mateix cap de setmana de la votació.

La de dimarts va ser la sessió més llarga, de matí i tarda, amb dues parts molt diferenciades. Al matí es van sentir versions contradictòries sobre les suposades pressions que Ensenyament hauria fet a directors d'institut perquè obrissin els centres el diumenge 9 de novembre. A la tarda va ser el torn de responsables d'empreses tecnològiques contractades per la Generalitat per tal de fer funcionar la web www.participa2014.cat i els ordinadors portàtils de les meses electorals.

Cap supervisió

Dimecres va ser el torn dels testimonis més polítics, amb Francesc Homs, Núria de Gispert, Xavier Trias o Joan Rigol, entre altres. Homs, que va declarar acompanyat de la seva advocada perquè està pendent del judici al Suprem, va ser el més contundent en la defensa de la legalitat del procés, i es va encarar, dins i fora de la sala, amb el fiscal, que no li va voler fer cap pregunta.

Dijous van declarar alguns voluntaris, que van reafirmar que no van tenir cap supervisió de la Generalitat, un càrrec de Governació que va negar que el Govern seguís gestionant el procés participatiu després de la suspensió del 4 de novembre, i dos pèrits informàtics de la Guàrdia Civil que van destacar que els arxius informàtics dels ordinadors portàtils van tenir càrregues d'informació quan el procés ja s'havia suspès pel TC.

Mínima intervenció

Durant totes les sessions, Barrientos ha volgut intervenir el mínim possible, mantenint un to cordial, però ha estat estricte amb algunes intervencions, tallant acusats, testimonis o advocats i fiscal quan feien preguntes o respostes que, segons el seu criteri, no s'ajustaven als fets i motius del judici. Així, va recriminar a Mas, Homs o l'exdiputada Gemma Calvet que donessin masses argumentacions polítiques, o va impedir preguntes d'alguna de les parts que anaven més enllà del que, segons el magistrat, algun testimoni havia de respondre.

Un cop celebrat el judici, ara és el torn de deliberació dels tres magistrats que es pot allargar setmanes o mesos. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, el magistrat de la Sala Civil i Penal Carlos Ramos, i el magistrat de la Sala Contenciosa-Administrativa Eduardo Rodríguez Laplaza, començaran a partir d’ara a deliberar per emetre una sentència, que fonts pròximes al tribunal asseguren que volen que sigui per unanimitat.

La deliberació pot coincidir amb la celebració al Suprem del judici contra Homs o la redacció de la corresponent sentència. La seva causa se celebra al Suprem i no al TSJC donada la seva condició de diputat al Congrés dels Diputats. Aquest judici se celebrarà del 27 de febrer a l’1 de març. Cal recordar que Homs no podrà recórrer al mateix Suprem si la sentència és condemnatòria, només podria fer-ho davant del TC. Però els tres jutjats al TSJC sí que podran recórrer al TS, òrgan que ja haurà jutjat Homs sobre la mateixa causa i que podria tenir dues sentències contradictòries sobre els mateixos fets.