La mort i el funeral del papa Francesc s'ha convertit en una nova font de polèmiques per al govern espanyol. Tant la decisió de la Moncloa de fixar tres dies de dol oficial com l'anunci que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no assistiria al funeral han provocat tota mena de reaccions i especulacions. El cert és que el govern espanyol ha respost de manera diferent a com ho va fer el 2005 l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero amb la mort de Joan Pau II. En el cas de Benet XVI, mort el 2023, ja havia renunciat al papat, per la qual cosa, el seu funeral no va tenir rang d'acte d'Estat.
No hi ha cap raó d'agenda que impedeixi a Sánchez ser dissabte al Vaticà. Això no obstant, des de la Moncloa s'ha argumentat que la invitació al funeral va dirigida al cap de l'Estat, és a dir, a Felip VI, i que el Govern vol cedir tot el protagonisme al monarca, que acudirà acompanyat de la reina Letícia. En representació de l'executiu seran presents al Vaticà les vicepresidentes primera i segona, María Jesús Montero i Yolanda Díaz, així com el ministre de Presidència, Félix Bolaños. La Moncloa ha convidat a sumar-se a la delegació al líder de l'oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo. Precisament ha estat a la seu del PP on s'ha criticat la decisió de Sánchez de no viatjar al Vaticà, la qual cosa Feijóo ha titllat de "descortesia difícil d'explicar" tenint en compte que dissabte seran al funeral els principals mandataris del món.
Absències anteriors
No és primer cop que la representació espanyola en un esdeveniment de ressò mundial genera polèmica. El desembre de l'any passat, l'absència de representants espanyols a la inauguració de Notre-Dame després de l'incendi del 2019 ja va fer córrer rius de tinta. Aleshores des del ministeri d'Exteriors es va responsabilitzar el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, atès que l'Elisi va fer arribar invitacions indelegables per a la cerimònia als Reis i titular de Cultura. Urtasun va declinar la invitació argumentant raons d'agenda, perquè aquell dissabte ja tenia previst acudir a una funció del Circ Mundial. La no assistència del ministre condicionava la presència dels monarques, que sempre han d'anar a aquests actes acompanyats d'algun membre del govern. En qualsevol cas, la inauguració de Notre-Dame tampoc va figurar en cap moment a l'agenda dels Reis. La conclusió és que ningú va acudir a aquell esdeveniment en representació d'Espanya, la qual cosa va provocar el xoc entre el ministeri d'Exteriors i el responsable de Cultura.
Aquell episodi, a més, es va afegir a la tensió entre la Moncloa i la Casa Reial després de l'escridassada que els Reis i el president espanyol havien rebut unes setmanes abans a Paiporta, quan van acudir a visitar la zona afectada per les inundacions causades per la DANA. En aquella ocasió, des del govern espanyol es va responsabilitzar els serveis de seguretat de la Zarzuela de les errades de l'organització.
ZP, amb el Rei
En el cas de la mort de Joan Pau II, el 2005, el govern espanyol, aleshores en mans de José Luis Rodríguez Zapatero, va decretar un sol dia de dol oficial per la mort del Papa, tot i que algunes comunitats autònomes ho van allargar fins a 3 dies. En canvi, Zapatero sí va acudir al funeral junt amb els reis Joan Carles i Sofia, a més del ministre d'Exteriors. En aquell cas, igual com s'ha fet aquest cop, el govern va convidar qui era líder de l'oposició, Mariano Rajoy, a formar part de la delegació present al Vaticà. A més, també en va formar part l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Després del funeral, el rei va oferir un dinar a l'ambaixada espanyola a Roma a tots els membres de la delegació espanyola.
En el cas de la mort de Benet XVI, que feia més de nou anys que havia renunciat al papat quan va morir el desembre del 2022, va ser la reina emèrita, Sofia, qui va encapçalar la delegació espanyola, junt amb el ministre d'Exteriors. El rei emèrit Joan Carles feia dos anys que vivia a Abu Dabi i havia quedat apartat de les agendes oficials de la monarquia espanyola.