Pedro Sánchez s’ha agafat dos dies per reflexionar, però la decisió ja sembla del tot presa: convocar eleccions anticipades. Només falta la data, que probablement donarà a conèixer el president espanyol després del Consell de Ministres d’aquest divendres. Entre passadissos, els seus ministres han reforçat l’opció del 28 d’abril, un mes abans de les europees, municipals i autonòmiques. A Moncloa ja treballen en la precampanya, basada en allò que ha fet i, sobretot, allò que no ha pogut fer per culpa de la dreta i els independentistes que li han tombat els pressupostos.

El programa de precampanya està recollit en un document de la Secretaria d’Estat de Comunicació. Si bé l'informe no parla de l’avançament electoral, la majoria de mesures que enumera no depenien de l’aprovació dels pressupostos de l’Estat, com ara iniciatives que estan en tramitació del Congrés de Diputats. Entre altres, hi ha la derogació de la llei mordassa o la modificació del vot pregat.

Sota l’epígraf “allò que no deixen fer al govern espanyol els qui han rebutjat els PGE”, la Moncloa assegura que “perdem compromís amb l’agenda feminista”, perquè “no es durà a terme la reforma del Codi Penal per considerar violació les agressions sexuals amb penetració” o “decau la iniciativa del Grup Parlamentari Socialista per garantir la igualtat en nombrosos àmbits”.

Per altra banda, el govern espanyol sosté que “no li deixen avançar en la regeneració democràtica i l’Estat autonòmic”. Entre altres iniciatives, destaca l’”adéu a la reforma per suprimir determinats aforaments”, que “el Congrés no podrà derogar la Llei Mordassa” o que no es podrà legislar sobre “el dret a la mort digna”.

 

Defensa de vuit mesos

“En tan pocs mesos, el Consell de Ministres ha adoptat més de mil mesures que han beneficiat a la majoria de ciutadans”, resa el document, que sembla fer un balanç final de mandat sense dir que ho és. I destaca algunes mesures estrella, com “la major pujada del salari mínim de la història”, la recuperació de la sanitat universal, mesures contra la pobresa energètica o el desbloqueig de recursos pel Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

En l’àmbit territorial, el govern espanyol defensa el “compromís amb la descentralització”, i reivindica que han “enfortit l’Estat autonòmic que consagra la Constitució amb 42 conferències sectorials i reactivant les comissions bilaterals d’Aragó, Catalunya, Castella i Lleó i el País Basc”.

"Continuar treballant" amb decrets

No obstant això, malgrat donar per morta l’actual legislatura, diversos ministres de Sánchez s’ha compromès a “continuar treballant” fins que arribin les eleccions, per visualitzar aquesta idea. “Continuarem treballant, tenim tasques pendents de molts dels punts que no passaven per incorporar-se als pressupostos”, deia aquest dimecres la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, un cop tombats els comptes públics. La via escollida seria el decret llei, com ara sobre el subsidi per a aturats majors de 52 anys o un de nou sobre habitatge que va ser tombat per insuficient.

Després de llançar la tovallola en negociar els pressupostos amb els independentistes i d’aixecar-se de la taula de diàleg amb el Govern, el terreny ja està preparat per eleccions. L’aposta és arriscada en temps d'alta volatilitat i amb l’auge de l’extrema dreta sense cordons sanitaris, però Sánchez ho fia tot a la carta de l’agenda progressista. I se’n va a eleccions havent trencat la treva amb el sobiranisme. Sense les “mans lligades” que argumenta la dreta i l’extrema dreta que diumenge va manifestar-se i que en cinc dies ja veurà convocades les eleccions que reclamaven els seus 45.000 simpatitzants.