Pedro Sánchez veu el seu lideratge debilitat davant el cop d'Estat dels barons crítics i ha llançat un últim envit, poques hores abans del comitè federal d'aquest dissabte. El secretari general ha anunciat en una declaració política a Ferraz que dimitiria si de la reunió el resultat és l'abstenció per a una investidura del president en funcions, Mariano Rajoy. "Els meus pares em van ensenyar que l'única cosa que podia preservar era la meva paraula i les meves conviccions. Si es decideix l'abstenció, no podré gestionar la decisió al capdavant del partit", ha sentenciat.

La resolució del PSOE del 28 de desembre de l'any 2015 va acordar, amb el vot dels seus companys, que els socialistes no pactarien per formar govern amb "aquells qui volen trencar la unitat d'Espanya" –els independentistes, o Podemos–, ni tampoc facilitarien per activa ni per passiva un executiu del Partit Popular. Així les coses, el front obert al llarg d'aquesta setmana en el si del partit ha precipitat l'escenari, i el propi Sánchez havia reconegut dilluns que hi havia una facció dins del PSOE que era partidària de deixar passar el seu rival. 

"Jo sempre he defensat el full de ruta del comitè federal", ha indicat. Per aquest motiu, ha plantejat una pregunta sobre què haurà de fer el partit en la formació de govern. "Demano que aquest comitè federal decideixi, sense més dilació, si es munta una gestora perquè porti el PSOE a l'abstenció o bé siguin els militants qui votin si mantenim el no a Rajoy i es busca un govern", ha proposat per acabar amb un debat que fonts properes al líder creuen que té a veure amb el seu lideratge i la posició del PSOE front la governabilitat de l'Estat.

Sánchez reconeix que existeixen possibilitats que l'escenari canviï, de manera que ha advertit la formació, ja oberta en canal, de les conseqüències possibles. En primer lloc, ha afirmat que aquesta podria esdevenir la legislatura "del xantatge", on per donar estabilitat al govern, els socialistes es podrien veure votant els pressupostos del PP i C's, sense poder abstenir-se, per no bloquejar les lleis, o que es tornés a anar a eleccions per la manca de confiança de l'executiu.

En segon terme, l'encara secretari general ha avisat sobre el fet que no hi hauria contrapoder, si el principal partit de l'esquerra acaba cedint al PP el govern i votant sí a tot. "Allò que no pot pretendre el PP és governar sense oposició", ha afirmat sense posar paraules a un temor que ja havia confessat en dies anteriors: la possibilitat que Podemos prengui el lideratge moral de l'esquerra i l'oposició.

Menys subtil, Sánchez ha deixat caure durant la compareixença la carta del canvi de líder al Partit Popular. "Estic convençut i és la meva ferma convicció que Espanya no es mereix quatre anys més de Rajoy", ha assegurat . "Ahir es va processar el seu partit, avui Rato i Blesa al jutjat. Cal una renovació necessària al PP, tinc la sensació que la regeneració amb Rajoy no és possible". Sánchez deixa així la porta oberta que el PSOE es pugui plantar, i potser demanar que els populars canviïn el seu cap de llista. Fa dues setmanes, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, del PSC, Núria Parlón, també s'havia pronunciat en aquests termes. Així les coses, la posició a Génova és clara i sempre han indicat que no cedirien davant la petició, perquè són la llista més votada i han crescut en escons respecte del 20 de desembre.

Dos ordres del dia al comitè federal

Sánchez no vol marxar sense fer prevaldre el seu llegat i ha recordat que la seva posició no és muntar una gestora perquè el partit s'abstingui a Rajoy, "com volen alguns". El seu model seria el de donar veu a la militància, a través del full de ruta que ell mateix va prefigurar i que l'executiva federal –amb 17 membres menys– va acceptar aquest dijous. Aquest consisteix a celebrar un congrés extraordinari –ara fixat pel 12-13 de novembre–, posterior a un procés de primàries –23 d'octubre– per renovar les persones que van deixar la cúpula del partit, crítics amb l'executiva sanchista.

Però tot pot canviar en la reunió de demà, on hi ha dos ordres del dia. En principi l'executiva federal –que ara s'autoanomena "en funcions"– vol provar aquest calendari perquè assegura que a l'article 36.0 dels estatuts consta d'aquesta forma. Contràriament, els barons crítics, encapçalats per Susana Díaz, són partidaris de posposar el congrés federal a quan hi hagi govern a Espanya. "Primer els interessos d'Espanya, després els del partit", havia dit Díaz, tal com el PSOE va decidir a l'abril. Els crítics consideren que no és legítima l'executiva, i per tant, no la reconeixen com a tal, amb capacitat de decisió sobre els afers interns. De fet, tres membres de la comissió de garanties –del sector crític– han tirat pel dret aquest divendres i ja han dictaminat que cessi del càrrec.

Sánchez ha fet un darrer apunt i és que compartia el "profund dolor" i la "ferida" de molts ciutadans espanyols que a cada procés electoral "han confiat en el PSOE" com a alternativa al PP. Per aquest motiu, ha apel·lat al debat dins de la formació, al vot de la militància, i a què es parli com més millor sobre la decisió a prendre davant la investidura. D'aquesta manera, el lideratge del secretari general penja d'un fil i queda a instàncies del comitè federal i de la voluntat dels barons sublevats.