El candidat Pedro Sánchez ha rebut el primer No en la sessió d’investidura, que ha tingut lloc al Congrés dels Diputats. Després de 10 hores de debat, els 130 parlamentaris del PSOE i de Ciutadans han dit Sí, però de forma insuficient davant dels 219 No del Partit Popular (PP), Podemos i les confluències, Izquierda Unida (IU), Compromís, ERC, Democràcia i Llibertat (DiL), el Partit Nacionalista Basc (PNB), EH Bildu, i l’abstenció de Coalició Canària (CC). Per tant, no passa la primera votació, que es repetirà divendres a les 20 hores.

Era la crònica d’un fracàs anunciat. Tot i així, el debat ha mantingut la intensitat del primer a l’últim minut. El sorteig ha decidit que el socialista Antonio Hurtado digués un primer Sí, però el president en funcions, Mariano Rajoy ja havia pres la paraula a les 9 del matí per dir No a la “candidatura fictícia” de Pedro Sánchez. Amb unes paraules incisives, de to mordaç i d’indignació, Rajoy ha titllat de “vodevil, bluff, exercici propagandístic i farsa” als intents de formar govern de Sánchez en les darreres setmanes.

Rajoy ha titllat de “vodevil, bluff, exercici propagandístic i farsa” els intents de Sánchez de formar Govern

“Vostè va descobrir Portugal i la fórmula miraculosa per desplaçar el PP. Si altres perdedors ho van aconseguir, perquè jo no?”, devia pensar Sánchez, segons Rajoy. Així el líder del PP ha lamentat que “vengui que hem perdut les eleccions, i les ha guanyades un tal senyor canvi amb vostè al capdavant”. Alhora, li ha retret que el programa és una “impostura”, i variat, segons el soci al qual pretengui atreure. També li ha retret com reformaria la Constitució, si la majoria al Senat és dels populars, cosa que frenaria així les aspiracions de Ferraz.

Aquest ha estat el primer No, i previsiblement divendres la situació es repetirà.Podemos ha recordat que tornaran a deixar la mà estesa a partir del 6 de març per tornar a negociar. Tanmateix, el líder dels morats, Pablo Iglesias, sembla haver dinamitat la possibilitat d’arribar a un acord, en el termini que va fins al 3 de maig –quan es dissoldran les Corts. “Vigili amb la taronja mecànica”, ha indicat Iglesias en al·lusió a Ciutadans. “Vigili també amb el senyor González, que té el passat tacat de calç viva” del GAL, ha deixat anar el podemista davant l’esbronc de la cambra.

Vigili amb el senyor González, que té el passat tacat de calç viva”. Les paraules d’Iglesias poden haver dinamitat l’acord amb el PSOE

La tensió era d’extrema gravetat, i els de Ferraz han respost que estaven “orgullosos” de Felipe González, tot cridant i sense deixar el podemista acabar. L’enfrontament pot ser el símptoma que no hi ha res a parlar sobre la coalició “d’esquerres” que avui Izquierda Unida i Compromís han reivindicat. Ambdues formacions troben “fals el dilema entre Rivera i Rajoy“, de manera que han instat a seure a la taula de negociació “a quatre” els socialistes, insistint que hi ha majoria per formar un executiu que compti amb els seus “161 escons”, deia Garzón.

“Sí que hi ha majoria per a les esquerres, potser no ho sap comptar per què ja no es considera d’esquerres”, ha indicat en to d’acusació la diputada d’EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia. No és l’única que ha tornat a demanar el reconeixement a la sobirania del seu poble, Euskadi. El líder d’ERC, Joan Tardà, ha explicat a la cambraque “la desconnexió a Catalunya ja ha començat”, detallant-los el full de ruta, i dient a Sánchez que “la República urgeix pel futur económic dels catalans”.

Creu que es permetrà la violència jurídica contra un poble democràtic i indefens?”, ha dit Tardà a Sánchez

A ERC no temen “la criminalització” que el govern espanyol fa del procés, segons Tardà. Tampoc combreguen amb la idea de “fractura social” a Catalunya, punt on s’hi ha sumat el líder de Democràcia i Llibertat (DiL), Francesc Homs. Segons Homs, l’actual text de l’Estatut no seria aprovat per una majoria de ciutadans, després que el passés pel Tribunal Constitucional, “que el va esquilar“. Així, l’única via per a ells és la independència i elreferèndum, com ha indicat Xavier Domènech, d’En Comú Podem.

Ha estat gràcies a les confluències podemistes catalana i gallega, alhora que a Aitor Esteban (PNB), i Joan Baldoví, entre d’altres, que s’ha pogut sentir parlar “en plurinacional” al Congrés. Ha estat un toc de color que ha anat precedit del petó a la boca de Domènech i Iglesias, emulant Breznev i Honecker pels més grans –en el 30 aniversari de la República Democràtica Alemanya–, o David Fernàndez amb Antonio Baños per als més joves.

El petó de Domènech i Iglesias emulava el de Breznev i Honecker pels adults, i el de Baños i Fernàndez per als més joves

Potser aquesta ha estat l’única nota de distensió entre els esbroncs i peticions de paraula “per al·lusions” que el president de la cambra, Patxi López, ha hagut de gestionar. Per la seva banda, el soci del pacte de Sánchez, Albert Rivera, també ha parlat en català, alhora que ha rebutjat “el referèndum” que “vol la senyora Colau”. És en aquest punt i en el fet d’expressar via tuiter “que els pactes nacionals a partir d’ara es signaran entre partits d’Estat i no amb Pujols” on Aitor Esteban (PNB) ha esclatat.

“Quan els nacionalistes donem la nostra paraula, la complim fins al final”, ha dit als taronges. “Vostè i jo no ens coneixem, però ves que no ens necessiti en algun moment”. No era l’únic afectat. Rivera també havia carregat contra Rajoy, dubtant de la “credibilitat” per encapçalar un Govern”, d’algú que no pot netejar ni la pròpia casa”. Així, la investidura apunta més a noves eleccions que mai, en un pacte amb C’s rebutjat, i un Podemos que ha encetat la guerra freda amb el PSOE.

Precisament, una guerra ideològica que tenia lloc a Occident, en paral·lel a un petó similar al d’Iglesias amb Domènech al Congrés dels Diputats.