Homenatge del govern espanyol a represaliats dels dos bàndols en el dia oficial per les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assignat aquest dilluns, just quan es compleix l'aniversari de l'aprovació de llei de memòria democràtica, declaracions de reparació en nom de l'Estat a un total de 18 represaliats espanyols. Entre ells, hi ha tres catalans: Salvador Espriu, Victòria Pujolar i Conchita Grangé.
Són dues personalitats ben conegudes de la resistència contra el franquisme. El primer, Salvador Espriu, va ser un poeta, dramaturg i novel·lista, que va encarnar la renovació de la prosa catalana. El 1966 va protagonitzar la Caputxinada, un desafiament de 500 joves universitaris al franquisme per aprovar estatuts d'una organització democràtica. Espriu va ser detingut i multat per la seva participació. Anys més tard, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va ser candidat al Nobel de Literatura. Ha anat a recollir el reconeixement l'alcalde de la seva localitat natal, Arenys de Mar, Estanis Flors.
Victòria Pujolar, en canvi, va ser la primera veu en català de la clandestina Ràdio España Independent, La Pirenaica. Va ser la veu dels vençuts de la Guerra Civil. Va exiliar-se amb els seus pares a França i va regressar a l'Estat espanyol el 1944 per unir-se a la resistència comunista. A Barcelona, va ser detinguda i torturada. Ha recollit el reconeixement la seva neta, Tamara Melchor. Per la seva banda, Conchita Grangé va néixer a Lleida i va encapçalar la Resistència a França organitzant grups de maquis a la zona d'Arriège. El 1944 va ser detinguda per la Gestapo i va ser enviada al camp de concentració de Ravensbrück.
Represaliats dels diversos bàndols
A la llista d'homenatjats hi ha també represaliats per milicians republicans, com a Jesús Requejo, qui va ser registrador de la propietat i diputat del Front Nacional. L'agost del 1936 va ser assassinat pels milicians, juntament amb el seu fill. Després de la guerra els seus cossos van ser desenterrats i traslladat a l'església Madridejos i tots dos han sigut declarats màrtirs per Joan Pau II i estan en procés de beatització.
Entre els represaliats també hi ha el fotògraf oficial del rei Alfons XIII, José Luis Damarín; Manuel i Miguel Deza García, que eren germans sindicalistes; María Teresa León, escriptora antifeixista que va contribuir a salvar els quadres del Museu del Prado en el setge de Madrid per les tropes franquistes; Nicolás Sánchez-Albornoz, historiador, que va ser detingut i forçat a treballar al Valle de los Caídos; Alfonso Daniel, metge que va ser ministre del govern republicà a l'exili i va participar activament en la consecució de l'Estatut d'Autonomia de Galícia el 1936; Gabriel Aresti, considerat el poeta més important del segle XX del País Basc, va ser perseguit pel franquisme.
També formen part de la llista una de les primeres transsexuals que va aconseguir el canvi de nom i de sexe al DNI, Manuela Saborido Muñoz. Durant el franquisme va ser detinguda diverses vegades. Pedro Rico, alcalde de Madrid, va ser condemnat a inhabilitació i mai va retornar a Espanya. També han estat homenatjats represaliats com José Luís López Aranguern, José Ignacio Domínguez, Francisco Rocafull, María del Mar Sánchez, Cristina Almeida i la direcció de Comissions Obreres condemnada pel Procés 1001.
Sánchez treu pit de la llei de memòria històrica
En aquest marc, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat aquest dilluns el seu "compromís personal" de seguir desplegant i aprofundint en l'ampliació de la llei de memòria democràtica, una llei "diferent de totes les que la van precedir" perquè "empara totes les víctimes" del cop d'estat, la Guerra Civil i la dictadura, i que permet que "rebin el reconeixement de la democràcia espanyola" i deixin d'estar a "racons foscos" de la història. En aquest sentit, ha avançat que es processaran "totes les sol·licituds de nacionalitat" dels exiliats i els seus descendents, que seguiran les exhumacions i que es continuaran retirant símbols i condecoracions concedides que són "incompatibles amb els valors democràtics".