L'advocat dels consellers Josep Rull i Jordi Turull ha presentat aquest matí els recursos d'apel·lació a l'ordre de presó. Tots dos acaten l'article 155 de la Constitució. L'objectiu és sortir del centre penitenciari d'Estremera i poder-se presentar a les eleccions del 21-D.

La defensa dels consellers de Presidència i Territori, Jordi Turull i Josep Rull, ha demanat a l'Audiència Nacional que els posi en llibertat, al·legant que, com la resta de membres del Govern, han acatat "expressament" les mesures de l'article 155, sense promoure cap "resistència".

En els recursos els dos consellers sol·liciten a la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional que revoqui l'ordre de la jutge Carmen Lamela d'enviar-los a la presó preventiva, aplicant-los els mateixos criteris pels quals el Suprem va deixar en llibertat amb fiança la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa de Junts pel Sí.

En la defensa de la manca de justificació per mantenir la presó provisional, la defensa al·lega que, tant Rull com Turull "han acatat expressament les mesures decretades a l'empara de l'article 155 de la Constitució sense efectuar ni promoure cap tipus de resistència a la seva aplicació". Asseguren així que "el risc de reiteració delictiva és avui completament nul", i posen com a exemple haver acatat el 155, tot i "discrepar políticament del seu contingut i legitimitat".

Com a exemple, el recurs exposa que després de l'aplicació del 155 "no s'ha adoptat cap acord ni s'ha dictat cap disposició ni pel Govern, que va estar reunit en acabar la sessió parlamentària del 27 d'octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers cessats". També remarca que després de l'aplicació de l'article 155, "s'ha optat per no oferir ni promoure resistència al nou escenari, anunciant pel contrari el seu propòsit de concórrer a les urnes". 

El text ho remarca al final quan expressa textualment: "No hi ha cap voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó de compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el curs de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral. 

L'estratègia de la defensa també passa per comparar la situació i les decisions que ha pres el Tribunal Suprem amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa del Parlament que van poder quedar en llibertat pagant una fiança de 150.000 i 25.000 euros, respectivament. Diu el recurs que els fets són "idèntics en el relat i la descripció dels fets delictius".